Notícia

Els catifaires engegaran la Fira Mediterrània de Manresa

Catifaires

La Fira Mediterrània de Manresa s’ha convertit en una cita ineludible del calendari festiu. Entre el 6 i 9 d’octubre celebrarà la dinovena edició amb la consciència que està aconseguint dos dels principals reptes que s’havia marcat: esdevenir un punt de trobada, coneixement i contractació entre professionals de la música i les arts escèniques, i alternar en un mateix espai les expressions més transgressores i tradicionals de la cultura popular catalana.
 
El cartell d’Agostino Lacurci vol seguir reivindicant aquesta simbiosi entre dos mons (modernitat i tradició) que els organitzadors volen defensar com a compatibles.  La Federació Catalana de Catifaires omplirà el centre de la Plaça de l’Om amb una reproducció adaptada de l’obra, que exigirà la col·locació de 16.500 clavells, 25 sacs de sorra negra i centenars de serradures i encenalls. La confecció del tapís obrirà la programació de la Fira amb el caràcter innovador que la caracteritza, i  visualitzarà l’art catifaire en un escenari de gran projecció mediàtica.
 
Cervera pren el relleu de Vilafranca del Penedès com a ciutat invitada. Els segarrencs entretindran el públic manresà mostrant el patrimoni festiu més característic de la seva terra: el ball protocol·lari de l’Àliga (musicat pel Conservatori cerverí),  la batucada del grup Bombollers, el ball de geganters i grallers, l’eixelebrat correfoc que ofereixen els Carranquers i el Ball de Gitanes. Una menció especial mereix el Ball d’Espases, una dansa antiquíssima dels seguicis festius catalans recuperada gairebé 300 anys després de l’última representació.
 
Els visitants de la Fira també podran presenciar una altra expressió catalana d’alta volada: el Ball de Galeres de Reus. La dansa, que trobem documentada a la capital del Baix Camp des de 1733, escenifica la lluita entre quatre naus cristianes i quatre turques. Els galoners eren el gremi encarregat d’una dansa que no estalviava recursos ni efectes dramàtics: armes de foc, vestits molt luxosos, representació de torres de defensa, acompanyament musical de tarotes i oboès... La recuperació d’aquesta dansa, reincorporada l’any 2003 per la Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus, tingué present la documentació coneguda al respecte.
 
 
El cadàver exquisit
 
Amb aquest nom es coneix un joc de creació col·lectiva inventat pels avantguardistes. Teòrics com Tristan Tzara, Robert Desnos o André Breton van impulsar aquest experiment artístic grupal, que contempla la interpel·lació espontània, no meditada, entre diferents artistes i disciplines. David Carabén, Mercè Sampietro, Cabo San Roque i Toni Mira s’han atrevit a menjar el “cadàver” que la Fira els va servir sobre la taula. Tots ells van accedir-hi sense conèixer els altres artistes que eren còmplices de l’obra. Carabén ha escrit un poema relacionat amb el concepte de cultura popular, Sampietro l’ha recitat, San Roque hi ha afegit la música, i Mira (amb la col·laboració dels gegants de Manresa) s’hi ha inspirat per crear un espectacle audiovisual i coreogràfic.
 
Podeu consultar el programa complet d'activitats de cultura popular de la Fira Mediterrània de Manresa en aquest enllaç.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article