Notícia

Mare de Déu de Gràcia de Maó, l’últim sospir de l’estiu a cavall

Aplecs i festes
Maó es converteix fins divendres en el punt de trobada de l’essència de les festes d’estiu de l’illa. Les Festes de la Mare de Déu de Gràcia són la darrera data en un calendari festiu dominat pels cavalls, la colcada, el jaleo i la sarsuela, però també per tota mena d’activitats paral·leles que han anant vestint, o segons com, desvestint, unes festes amb llarga tradició a Menorca.  
 
L’estiu a Menorca és ple de festes majors on el cavall n’és el protagonista, però la Festa de la Mare de Déu de Gràcia de Maó té un component especial. Documentada com a mínim des del segle XVI, històricament s’havia celebrat per Sant Joan, és a dir, al mes de juny, com a Ciutadella. Aleshores s’organitzava una colcada que anava a l’ermita del sant que hi havia al Pla des Vergers, i allà tenien lloc els actes religiosos que donen origen a les festes menorquines. Posteriorment, els carrers de Maó acollien ballades al carrer, i al capvespre començaven les corregudes de cavalls.
 
Però cap a la meitat del segle XIX, les festes es van deixar de celebrar. I és aquí quan Maó imprimeix un caràcter propi a la seva futura festa major. Com explica a Tornaveu el filòsof i antropòleg menorquí Jaume Mascaró, “és a finals del segle XIX, concretament el 1890, quan Maó uneix la seva patrona, la Mare de Déu de Gràcia, amb la seva festa major, i comença a diferenciar-se de la festa de Ciutadella. I avui, de totes les festes majors de Menorca, la de Maó és l’única que està dedicada a la verge, totes les altres estan dedicades a patrons parroquials”, assenyala. Aquest tret diferencial, afegeix Mascaró, “queda reforçat pel fet que la Mare de Déu de Gràcia és el 7 de setembre, a finals d’estiu, i d’alguna manera tanca el cicle de les festes majors de Menorca. Això ha servit perquè Maó com a capital administrativa de Menorca, hagi aprofitat per diferenciar-se de la resta de festes amb l’element afegit de ser el tancament de cicle”.
 
Mascaró afegeix que durant molts anys, la festa major de Maó “ha donat molt de pes a la cultura popular, cos que en d’altres poblacions no és tan marcat, però tot i així, el nucli genuí de la festa segueix essent el replec de cavalls al poble, acompanyat d’una música, que és una sarsuela que es va adoptar com a música identitària i funciona des de fa més de 150 anys”, conclou aquest antropòleg menorquí.
 
Des del 1890 i fins avui, la festa ha conegut diferents canvis i incorporacions, d’acord amb els canvis produïts dins la mateixa societat, fins arribar a l’estructura actual, que va quedar reglamentada pels protocols aprovats el 1984, on es concreten aspectes com l’elecció i competència dels càrrecs, l’ordre de la composició de la colcada, la invitació als cavallers, la indumentària i el comportament dels caixers, el cerimonial, etc.
 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article