Notícia

Un cadàver exquisit, l’experimentació col·lectiva a la Fira Mediterrània

Catifaires

Quatre artistes, una sola obra. Cadascú pel seu compte, sense saber que estaven creant un producte cultural col·lectiu, un joc de creació col·lectiva que s’ha construït a cegues i que s’ha convertit en la icona de la propera edició de la Fira Mediterrània, que tindrà lloc a Manresa entre el 6 i el 9 d’octubre. Es tracta de Cadàver exquisit, el resultat de les aportacions del cantant David Carabén, l'actriu Mercè Sampietro, el col·lectiu de creació sonora Cabo San Roque i el coreògraf Toni Mira.
Aquest projecte singular s’ha presentat a l’antiga Fàbrica Estrella Damm de Barcelona, juntament amb la resta de la programació de la fira. Tal com han explicat els mateixos autors, el "cadàver" acabarà prenent la forma d'un espectacle audiovisual amb una projecció a la façana de l'ajuntament de Manresa. De fet, cap dels quatre artistes sabia quin o quins companys d’aventura havia tingut en aquest creació: "Aquest sistema t'obliga a no plantejar-te el que ja et ve donat. Hi penses, però no pots canviar-ho, i això fa que et concentris en altres espais", comentava San Roque.

Tot va començar quan David Carabén, líder i cantant del grup Mishima, va rebre un correu electrònic amb un encàrrec. A partir d'un parell de fotografies en blanc i negre, que evocaven el concepte de festa popular, va haver d'escriure un poema. "Jo tenia la part més fàcil. Quan et donen un pretext sempre és més senzill, però la principal dificultat va ser no tenir la música per acabar de donar sentit a les paraules. En aquest cas he hagut de fer més d'escriptor del que em sento, i he confiat que els altres em servirien de xarxa", comentava a la presentació del projecte.

Aquesta és la gran sorpresa de Fira Mediterrània, que enguany aplegarà més de 100 companyies, 38 estrenes i 12 coproduccions, entre les quals, un espectacle noruec de dansa vertical, l’estrena mundial del nou projecte dels acordionistes Kepa Junkera i Chango Spasiuk, la companyia Maria Antònia Oliver, Tata Mala d’Enric Montefusco o flamenco a l’espai públic amb Leonor Leal i Daniel Doña. Els nous formats teatrals seran presents amb els darrers projectes de Toni Gomila, Guillem Albà & Clara Peya i Roland Olbeter, i per altra banda, la Mediterrània mostrarà el bon moment de l’escena musical catalana estrenant propostes de Mayte Martín, Sanjosex & Carles Belda (la proposta dels qual s’ha reconegut amb el premi Teresa Rebull), Chicuelo & Mezquida, ASPENCAT i Coetus amb Carles Dénia.
Com cada any, el certamen serà aparador de música estatal i internacional: Rozalén, els romanesos Fanfare Ciocarlia, el congolès Baloji, el libanès Bachar Mar-Khalifé o els algerians Djmawi Africa. I pel que fa a l’activitat professional es reestructura en quatre eixos: coneixement, nous projectes escènics, internacionalització i innovació.

Reestrena d’una obra del teatre líric català

A la cloenda, la Fira recupera una peça del patrimoni musical català, Tempesta esvaïda. Es tracta d’una comèdia lírica en tres actes, de Joaquim Serra -un dels principals compositors catalans de principis del segle XX-amb text de Carme Montoriol,per a orquestra, cor i solistes,amb l’Orquestra CameraMusicae, el cor Lieder Càmera i veus solistes destacades, com Helena Copons, Anna Alàs i Toni Marsol, entre d’altres.
 
 Paral·lelament, la Fira explora les potencialitats de la cultura popular i tradicional com a element participatiu, de treball comunitari i també d’arrelament al territori. A la programació hi són representats alguns col·lectius associatius que estan actualitzant dia a dia el patrimoni immaterial català, com els Xicots de Vilafranca, la Banda d’Esparraguera, catifaires de tot Catalunya i l’Esbart Marboleny de Les Preses, entre d’altres. La declaració de les falles com a patrimoni de la humanitat estarà representada amb l’exposició Festes de Foc als Pirineus. En aquesta línia, i consolidant l’espai nascut l’any passat amb el Focus Vilafranca, la Fira inclou al programa el Focus Cervera, dedicat als elements de cultura popular de la capital de la Segarra.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article