Notícia

Una exposició commemora 125 anys de castells a Llorenç del Penedès

Exposicions

Dissabte 9 de juliol, a les dotze del migdia, s’inaugurarà al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí l’exposició 125 anys de castells a Llorenç del Penedès (1890-2015), que es podrà veure a la Sala Wataru del Museu fins el 4 de setembre. Anirà acompanyada d’una taula rodona amb Alba Vinyes, cap de colla actual dels aficionats de Llorenç, Pau Mitjans, membre veterà, i Pere Ferrando, historiador casteller, que parlarà sobre les colles castelleres de Llorenç i de l’Espluga.

Llorenç del Penedès celebra des de fa 125 anys, pel cap baix, castells durant la nit de Sant Llorenç, festa major de la localitat. És un fet singular, ja que el poble no ha tingut mai colla castellera, i són els veïns els qui s’encarreguen d’aixecar els castells. Aquesta tradició, que era habitual antigament al triangle Tarragona-Valls-Vilafranca i recull l’essència dels castells primitius, actualment és única a tot Catalunya. La primera referència escrita dels castellers aficionats de Llorenç es remunta a l’agost de 1890, motiu pel qual és fàcil pensar que la tradició és anterior a aquesta data.

Un mes abans de la festa major, els aficionats de Llorenç comencen els assajos. Durant el juliol es reuneixen un cop per setmana per preparar la diada i iniciar-se, els més novells, en la pràctica castellera. L’actuació comença la nit del 9 d’agost, vigília de Sant Llorenç, i s’hi fan quatre rondes de castells de 6 amb l’ajuda del públic, que fa de pinya. Després s’inicia la ronda de pilars, que acostuma a comptar amb pilars de 4 simultanis i acaba amb un pilar de 5. L’exposició fa un recorregut per la història d’aquesta activitat, des de la primera referència i fins a l’actualitat.

Pere Ferrando, historiador casteller, va escriure amb l’ajut de l’espluguí Joan Tarés Martí el llibre Els altres xiquets de Valls: l’exemple de l’Espluga de Francolí, on es feia un repàs a la vida de la colla local de l’Espluga, els Xiquets de l’Espluga, creada a finals del segle XIX i desapareguda a principis del segle XX. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article