Notícia

Quan Barcelona actuava com una metròpoli colonial

ReflexióExposicions

Periodista - Equip de redacció Ens de l'Associacionisme Cultural Català

El Floquet de Neu, el goril·la que va viure al Zoo de Barcelona provinent del Centre d'Adaptació i Experimentació Animal que l'Ajuntament de Barcelona tenia a Ikunde (Guinea Equatorial) per comprar animals, quedarà per sempre més associat a Barcelona. Però el trasllat del Floquet a la capital catalana l'any 1966 va ser també un símbol del colonialisme espanyol. És en aquest context que s'emmarca l'exposició del Museu de les Cultures del Món Ikunde. Barcelona, metròpoli colonial, en què s'expliquen les relacions desiguals establertes entre Barcelona i la Guinea Espanyola durant el període colonial a partir d'aquest centre per a animals que va acollir el Floquet durant unes setmanes abans de ser venut per 15.000 pessetes.

La mostra, comissionada per Alberto López Bargados, Eloy Martín, Andrés Antebi i Pablo González Morandi, es pot visitar fins al proper 5 de febrer, vol posar de manifest que els catalans no van ser espectadors passius de la colonització espanyola, sinó que en el cas de Guinea, van protagonitzar-la, entre altres coses, perquè els caçadors catalans van utilitzar aquestes terres per buscar trofeus de caça, i perquè els colonitzadors van apropiar-se de l'entorn natural sense contemplacions, desencadenant alhora una apropiació simbòlica dels individus i les societats.

A la mostra s'explica, per exemple, com l'any 1957, el Museu Etnològic, ja establert a Montjuïc, realitzava una expedició a Guinea per fundar una instal·lació permanent dedicada a l'estudi científic d'aquells territoris africans. Durant la dècada següent, fins la independència de la Guinea Equatorial, aquest centre va proveir les col·leccions zoològiques, botàniques, etnològiques i arqueològiques de diferents institucions vinculades a l'Ajuntament de Barcelona. A la seva entrada, sota l'escut de la ciutat, s'hi llegia Ayuntamiento de barcelona. Centro de Ikunde.

Fins que l'any 1968 Guinea es va independitzar d'Espanya, aquest país centreafricà havia viscut un període fosc dominat per les lògiques extractives pròpies de la dominació colonial: cacau, cafè i fustes nobles, principalment, però també animals. Però tal com expliquen els responsables de l'exposició, l'autèntica metròpoli d'aquell projecte colonial no fou Madrid, sinó Barcelona. Des de finals del segle XIX, la rica activitat industrial radicada a la Barcelona havia estimulat una important transferència d'inversions cap a aquella colònia llunyana, mentre els missioners claretians, des de Vic, s'encarregaven de les tasques d'evangelització de les poblacions autòctones.

Potser el colofó dels projectes destinats a Guinea fou la creació, el 1959, del centre d'Ikunde, a pocs quilòmetres de Bata, la capital de la Guinea continental. Bastit gràcies a la iniciativa personal d'Antoni Jonch, aleshores director del Parc Zoològic de Barcelona, i August Panyella, director del Museu Etnològic, i dirigit per Jordi Sabater Pi, Ikunde va subministrar durant una dècada bona part dels fons zoològics, etnològics, arqueològics i botànics de l'Ajuntament de Barcelona, i s'erigí com una institució clau per comprendre alguns trets essencials en l'emergència de la xarxa d'equipaments culturals de què disposa actualment la ciutat. Justament, amb el fil conductor la creació d'Ikunde enmig de la selva tropical, l'exposició pretén revisar el lligam complex i ambigu trenat entre Barcelona i Guinea.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article