Notícia

Quan la literatura i el paisatge dialoguen

Centres d'estudi

L’exposició Patrimoni oblidat, memòria literària posa en relació elements patrimonials, ja desapareguts, abandonats o que han experimentat grans canvis (no sempre negatius), amb textos literaris que s’hi ha referit.

“Un dels objectius de l’exposició és reivindicar la literatura com a eina per conèixer el territori”, exposa Josep Santesmases, encarregat de la coordinació del comissariat de l’exposició que s’inaugurarà dissabte, 19 de març, a les 11:30h del migdia, a l’antic refetor del Monestir de Poblet, on l’exposició es podrà visitar fins al 30 de juny. L’exhibició recorrerà una gran diversitat d’elements patrimonials de diferents ciutats i pobles dels Països Catalans (Barcelona, València, Andorra, Vic, Benifallet, Saidí, Girona, l’Alguer, Centelles, Benissanet).

L'exposició, organitzada per la Coordinadora de Centres d’Estudi de Parla Catalana i l’Institut Ramon Muntaner, té la voluntat d’estimular el diàleg entre els textos que formen part dels plafons amb les imatges que es mostren. La selecció d’autors ha permès incorporar textos d’autors molt variats, des del segle XIX fins a l’actualitat, uns de molt coneguts i d’altres que no tant, d’àmbit general o vinculats a àrees territorials concretes. Vicent Andrés Estellés, Avel·lí Artís-Gener, Jesús Moncada, Maria-Mercè Marçal, Maria Barbal, Jaume Cabré, Vicenç Villatoro o Joan Todó, entre d’altres, formen part de l'exhibició.

Recorregut i futur

Patrimoni oblidat, memòria literària que fins al 30 de juny es podrà visitar al Monestir de Poblet, iniciarà una gira per diferents pobles i ciutats del territori, i forma part d’un projecte més ampli que inclourà també una pàgina web que ampliarà els elements patrimonials i textos, i que al llarg de les properes setmanes estarà en línia.

“La voluntat és que després de la visita de l’exposició, els visitants continuïn el diàleg entre fotografies i textos a les seves llars, i també, fins i tot, esperonar la creació artística vinculada al territori”, afirma Josep Santesmases. Com es diu sovint, i és veritat, de vegades la millor manera de ser universal, és ser local.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article