Notícia
Com recuperar una celebració? La Festa de la Llordera de Torà
ReflexióFestes i festivals
La darrera sessió dels Diàlegs Culturals, del dilluns 1 de febrer, s’ha centrar en La Festa de la Llordera de Torà. La conferència ha anat a càrrec de Xavi Mas, membre de l’Associació del Brut i la Bruta de Torà i també de la Junta organitzadora de la festa.
Mas ha parlat dels origen d’aquesta celebració que té el seu origen en l’antiga festa de la Llordera, una celebració popular de Torà, que es duia a terme el dia de Dijous Gras, anomenat també Llarder o Llorder, d’on li ve el nom. Aquesta antiga celebració està documentada, com a mínim, des de mitjans del segle XVIII i desaparegué a mitjan segle XX a causa de la Guerra Civil de 1936 i posterior Franquisme. També hi va haver breus parèntesis durant les Guerres Carlistes, en les quals Torà i la seva població van patir fortament, ja que aquesta va ser una vila isabelina dins d’un territori eminentment carlista.
A partir de l’any 1990 un grup de joves toranesos iniciarà la recuperació contemporània de la festa. Una de les primeres coses que es decidí va ser el canvi de data, del dijous llarder al cap de setmana anterior al de carnaval. El motiu pel qual es decidí no celebrar el carnaval en la data oficial va ser per la proximitat amb Solsona, on, ja en aquest moment, s’hi celebrava un carnaval totalment consolidat i d’ampli ressò comarcal. Xavi Mas a la sessió del dilluns ha parlat d’aquesta festa de carnaval segarrenca com a una celebració genuïna i amb característiques pròpies que li donen una especificitat dins de les celebracions que es duen a terme actualment en aquestes dates. Davant de les tendències culturals uniformitzadores en l’àmbit global, i que en el cas de les celebracions de carnaval el model brasiler mostra la seva hegemonia, la Festa del Brut i la Bruta de Torà aposta per un model propi.
En acabar la conferència el públic assistent ha mostrat el seu interès per aquesta festa amb preguntes al conferenciant i amb aportacions i reflexions al voltant de les celebracions de Carnaval.
La propera sessió de Diàlegs Culturals estarà dedicada a la Setmana Santa, des de Tornaveu us en mantindrem informats.
Mas ha parlat dels origen d’aquesta celebració que té el seu origen en l’antiga festa de la Llordera, una celebració popular de Torà, que es duia a terme el dia de Dijous Gras, anomenat també Llarder o Llorder, d’on li ve el nom. Aquesta antiga celebració està documentada, com a mínim, des de mitjans del segle XVIII i desaparegué a mitjan segle XX a causa de la Guerra Civil de 1936 i posterior Franquisme. També hi va haver breus parèntesis durant les Guerres Carlistes, en les quals Torà i la seva població van patir fortament, ja que aquesta va ser una vila isabelina dins d’un territori eminentment carlista.
A partir de l’any 1990 un grup de joves toranesos iniciarà la recuperació contemporània de la festa. Una de les primeres coses que es decidí va ser el canvi de data, del dijous llarder al cap de setmana anterior al de carnaval. El motiu pel qual es decidí no celebrar el carnaval en la data oficial va ser per la proximitat amb Solsona, on, ja en aquest moment, s’hi celebrava un carnaval totalment consolidat i d’ampli ressò comarcal. Xavi Mas a la sessió del dilluns ha parlat d’aquesta festa de carnaval segarrenca com a una celebració genuïna i amb característiques pròpies que li donen una especificitat dins de les celebracions que es duen a terme actualment en aquestes dates. Davant de les tendències culturals uniformitzadores en l’àmbit global, i que en el cas de les celebracions de carnaval el model brasiler mostra la seva hegemonia, la Festa del Brut i la Bruta de Torà aposta per un model propi.
En acabar la conferència el públic assistent ha mostrat el seu interès per aquesta festa amb preguntes al conferenciant i amb aportacions i reflexions al voltant de les celebracions de Carnaval.
La propera sessió de Diàlegs Culturals estarà dedicada a la Setmana Santa, des de Tornaveu us en mantindrem informats.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari
Atenció: com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i oferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús. Més informació
Associacionisme Bestiari i Imatgeria Cant coral Castells i Falcons Catifaires Diables i dimonis Esbarts dansaires Festes i festivals Gegants Joc Tradicional Música tradicional Pastorets Patrimoni Immaterial Pessebristes Puntaires Sardanes Societats musicals Teatre Trabucaires Tres tombs Reflexió
Segueix-nos
Connecta amb nosaltres