Notícia

‘El Vallenato’, fusió cultural colombiana

Patrimoni Immaterial
Gènere musical tradicional sorgit de l’experiència de fusionar expressions culturals diverses del nord de Colòmbia, el vallenato ha entrat a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO. Es tracta de cançons dels vaquers del Magdalena Gran, cants dels esclaus africans i ritmes de danses tradicionals dels pobles indígenes de la Serra Nevada de Santa Marta. Totes aquestes expressions s'han barrejat també amb elements de la poesia espanyola i l'ús d'instruments musicals d'origen europeu.
 
Les seves lletres són també diverses: nostàlgiques, alegres, sarcàstiques i humorístiques, etc., en definitiva, les lletres de les cançons del vallenato interpreten el món a través de relats en els quals es combinen el realisme i la imaginació. Els instruments tradicionals emprats són tres: la caixa (petit tambor que es toca amb les mans), la guacharaca (tros de fusta amb ranures que es raspen amb una pinta de filferro) i l'acordió.
 
Aquest gènere musical, que posseeix quatre aires principals amb esquemes rítmics propis, s'interpreta en festivals musicals específics i també en festes de familiars i amics, de manera que exerceix un paper essencial en la creació d'una identitat regional comuna. A més de la seva transmissió en aquestes ocasions, el vallenato és objecte d'un ensenyament acadèmic formal. Actualment, la viabilitat d'aquest element del patrimoni cultural afronta una sèrie d'amenaces, en particular les derivades del conflicte armat existent al país, exacerbat pel narcotràfic. A més, un nou tipus de Vallenato està marginant el gènere musical tradicional i atenuant el paper que aquest exerceix en la cohesió social.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article