Notícia

El cafè àrab, un símbol de generositat

Patrimoni Immaterial
Servir un cafè és un element important de l'hospitalitat en les societats aràbigues i es considera un acte ritual de generositat. El cafè es prepara tradicionalment en presència dels convidats. Els preparatius comencen amb la selecció dels grans, que es torren lleugerament en una paella plana abans de triturar-los en un morter de coure amb un mall del mateix metall. Després es posen els grans mòlts en una gran cafetera -també de coure- que s'omple d'aigua i es posa al foc. Quan la infusió està feta, es passa a una cafetera de dimensions més reduïdes i se serveix als convidats en tasses petites. El primer servit és el convidat més important, o el més ancià. Les tasses dels convidats només s'omplen fins a un quart de la seva capacitat, i així es pot tornar a servir cafè diverses vegades més. El costum exigeix que cada convidat begui una tassa almenys, però no més de tres.

Per altra banda, el cafè àrab el preparen homes i dones de tota condició social, especialment a la llar familiar. Es considera que els principals dipositaris d'aquesta pràctica cultural són els xeics i caps tribals que serveixen cafè en els llocs on es reuneixen, els homes i dones de més edat de la comunitat beduïna i els propietaris de negocis de cafè. La transmissió dels coneixements i usos tradicionals vinculats al cafè àrab s'efectua entre les famílies, mitjançant l'observació i la pràctica. Els joves acompanyen els més grans de les seves famílies al mercat per aprendre a seleccionar els millors grans. És per aquest gran patrimoni que el 2015 la UNESCO ha inscrit aquesta tradició en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, per als Emirats Àrabs Units, Aràbia Saudita, Oman i Qatar.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article