Notícia

La fabricació tradicional d’esquelles

Patrimoni Immaterial
L’esquella portuguesa ha estat reconeguda com a element del Patrimoni Cultural de la Humanitat aquesta setmana a la 10a sessió del Comitè Intergovernamental de la UNESCO. Aprofitem l’avinentesa per a ampliar la informació de la seva fabricació i tot el llegat que hi ha al seu darrere.

L’esquella portuguesa és un instrument de percussió idiòfon, proveït d'un sol batall, que se sol penjar al coll dels animals amb una corretja de cuir. Utilitzades tradicionalment pels pastors per localitzar i vigilar els seus ramats, les esquelles creen un paisatge sonor inconfusible al camp. Una esquella es fabrica amb una xapa de ferro que es martelleja en fred en una enclusa fins a obtenir la peça de forma còncava desitjada.

Després, aquesta peça se sotmet al següent procés: es recobreix amb petites làmines de coure o estany; s'embolica el conjunt format amb una barreja de fang i palla; es posa a la farga per soldar els metalls; es treu del foc i se submergeix en aigua freda per obtenir un refredament ràpid. Després es retira l'embolcall de fang cremat, es poleix el revestiment de coure o l'estany i finalment s'afina el so.

Els coneixements tècnics es transmeten de pares a fills en el si de les famílies. La ciutat d’Alcáçovas és el centre principal de fabricació tradicional d'esquelles a Portugal i els seus habitants s'enorgulleixen de ser dipositaris d'aquest llegat cultural. No obstant això, aquesta activitat resulta cada vegada menys viable, a causa dels recents canvis en la situació social i econòmica del país. Amb els nous mètodes de pasturatge del bestiar es necessiten cada vegada menys pastors i, a més, va en augment la producció d'esquelles amb tècniques industrials més barates. Avui dia només estan en activitat onze tallers i tretze artesans, nou dels quals han sobrepassat ja els setanta anys.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article