Notícia

Conèixer a fons les Festes del Foc del Pirineu

Patrimoni Immaterial

L'1 de desembre, la UNESCO ha declarat la tradició d'origen ancestral de les Festes de Foc del Pirineu com a element del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. La declaració no només suposa el màxim reconeixement, sinó que també assegura la salvaguarda de la tradició i la seva projecció futura. Un context immillorable per visitar l’exposició que s’inaugura divendres 4 de desembre a les 17h, i que es podrà visitar fins al 20 de desembre, al Museu d’Història de Catalunya.

L’exposició Festes del Foc del Pirineu ens convida a fer un recorregut per la significació de les falles: una torxa feta de fusta resinosa d’uns dos metres de llargària que es fa amb trossos de teia de pi enganxats amb filferros i puntes, i ens trasllada a les poblacions on se celebra aquesta festa en diferents formats arreu dels Països Catalans. Per exemple, s’explica que a Catalunya s’hi celebra en 17 pobles pirinencs: Alins, Arties, Bagà, Barruera, Boí, Casós, Durro, Erill la Vall, Isil, Les, Llesp, La Pobla de Segur, El Pont de Suert, Sant Julià de Cerdanyola, Senet, Tahull i Vilaller.  La celebració també té lloc a 46 municipis més fora de Catalunya, trenta-quatre de francesos, nou d'aragonesos i tres d'andorrans.

La celebració comença amb la fabricació de les falles uns dies abans de la festa. Els joves del poble preparen les torxes i les deixen eixugar per tal que cremin bé. El dia de la celebració els joves fallaires es troben a un indret elevat de la muntanya i ben visible des del poble on hi ha plantat un pi que anomenen el Faro. Quan cau la nit, els fallaires encenen el Faro, amb ell les seves falles i comencen descendir (de vegades corrent) portant el foc fins a la plaça del poble, guiats pel fadrí major o cap de colla. Un cop a la plaça, són rebuts amb música i alegria i es fa una gran foguera amb les falles mig consumides al voltant de la qual es ballen danses tradicionals. Tot i que la celebració segueix el mateix patró a tots els pobles i té el mateix simbolisme, trobem petites variacions locals, que enriqueixen encara més aquest patrimoni ara reconegut per la UNESCO.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article