Notícia

Un monument per a Candel i el seu llibre 'Els altres catalans'

PROPOSTES

Centres d'estudi

La Fundació Paco Candel i el Centre d'Estudis de l'Hospitalet han reunit aquest cap de setmana una seixantena d'estudiosos de l'obra de Francesc Candel a la biblioteca del barri de La Marina dedicada a l'autor, dins dels actes commemoratius del 50è aniversari d''Els altres catalans', publicat per Edicions 62.

Els participants van acordar per unanimitat dirigir-se a l'Ajuntament de Barcelona per tal que, passats els cinc anys que preveuen les normatives municipals des de la mort de l'escriptor, la ciutat li dediqui una plaça o un carrer, en consonància amb la seva reconeguda rellevància. D’altra banda, es va demanar que el monument a Els altres catalans, que el moviment associatiu vol impulsar per subscripció pública, s'erigeixi al costat de la Biblioteca Francesc Candel, molt a prop d'on va ser el domicili de l'autor.

17 comunicacions presentades
Al llarg del transcurs de la Trobada d'Estudis Els Paisatges de Paco Candel -tal com es defineix la convocatòria de l'esdeveniment que presentà el president del Centre d'Estudis de l'Hospitalet, Manuel Domínguez- foren exposades un total de disset comunicacions que analitzaven la trajectòria de l'escriptor a partir de la realitat social de l'antic barri de Can Tunis, actualment La Marina de Sants. A la trobada es va analitzar el tractament de Candel al barraquisme característic de l'època, a través d’un dels seus llibres més carismàtics, Donde la ciudad cambia su nombre, així com les onades immigratòries anteriors a l'arribada de la família Candel, des de la comarca valenciana de parla aragonesa El Racó d'Ademús, l'escolarització al barri, la vinculació a la parròquia Mare de Déu del Port, de la qual el pare de Candel era sagristà, el peculiar llenguatge popular cantunisenc o la desaparició de les masies de La Marina de l'Hospitalet, l’actual Zona Franca.
 

També es va posar èmfasi en l'arribada dels emigrants de la postguerra, l'estigmatitzat asil de la colònia Mare de Déu del Port, el pas de l’escriptor per la política, des de l'Ajuntament de l'Hospitalet i el Senat per la candidatura Entesa pels Catalans, i la seva vinculació a la dita Generació Literària del Mig Segle. Es va parlar del tòpic associat al talent de Candel que qüestiona la suposada formació acadèmica d'un escriptor acceptat pel gran públic i sovint marginat per la crítica, malgrat que la seva obra ha esdevingut un document imprescindible per conèixer la realitat suburbial de la Barcelona de Postguerra. No van mancar referències als seus editors: Janés i Cahner, i amics com Tomás Salvador, Xavier Fàbregas o Ferran Soriano, i referències a la relació de l'escriptor amb el teixit associatiu que ajudà a un millor coneixement de la seva obra.

Candel i la Barcelona que es voldria oblidar
La trobada es va iniciar amb una ponència del periodista Jaume Guillamet, actualment catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra que, des de l'enunciat Candel periodista, Candel escriptor va fer una anàlisi de l'autor en profunditat i proximitat, atès que els Guillamet vivien molt a prop dels Candel, concretament a la primera illa de cases del passeig de la Zona Franca. Aquest veïnatge va fer que el casament de Jaume Guillamet fos descrit per Candel. El ponent va donar valor a l'obra candeliana pel context polític i legal en la que es va produir i, va finalitzar afirmant que la censura va ser un estímul per a periodistes i escriptors per passar-hi per damunt.

El professor d'Història de la Cultura de la Universitat Autònoma de Barcelona, Jaume Botey, també reconegut analista de les temàtiques de la immigració des de la seva experiència personal com a activista social, company de Candel a la candidatura del PSUC en les primeres eleccions democràtiques municipals, analitzà la trajectòria de l’escriptor des del compromís i la lluita per la democràcia. Botey va afirmar que la pobresa és el nexe comú entre la immigració de l'època Candel i l'actual, en què a més, es nega la condició de ciutadans als qui no es vol donar papers.

El demògraf Andreu Domingo, sotsdirector del Centre d'Estudis Demogràfics, feu una detallada anàlisi sobre les onades immigratòries i l'arrelament dels nouvinguts. La tesi que sustentà Domingo és del tot contundent quan afirma que sense les onades immigratòries del segle passat la llengua catalana no hagués existit amb la força que té ara. Cal recordar, segons el demògraf, que un 70% dels catalans és producte directe o indirecte de la immigració.

La transformació urbanística de l'espai candelià

La conferència de cloenda va ser a càrrec de l'arquitecte urbanista Joan Antoni Solans, a qui, Pere Baltà, president de la Fundació Paco Candel, presentà com artífex de la transformació urbanística dels espais candelians, sigui com a responsable d'urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, com a director del Pla General Metropolità del 1976 o com a Director General d'Urbanisme de la Generalitat. "Ens podem imaginar aquesta Barcelona que admira el món amb el barraquisme que inundava Montjuïc i molts altres barris de la ciutat i el seu entorn metropolità?", es preguntà Baltà, coneixedor de la realitat del barraquisme, arran de la seva experiència al capdavant de l'urbanisme de la veïna ciutat d'El Prat.

Solans va afirmar que una anàlisi sociològica sobre el barraquisme realitzat quan encara estudiava el curs preuniversitari marcà l'orientació de la seva carrera cap a l'urbanisme. Solans va demostrar el seu coneixement del barri del Port, sobre el qual ha dedicat la seva trajectòria a transformar-lo, aconseguint superar els estigmes socials que semblaven insalvables, a través de la construcció de nous equipaments i d’altres actuacions. "No obstant això, el sector ha perdut part de la condició social que tenia en l'època de Candel. Seria bo saber com ell veuria avui la pèrdua d'aquell món tan dur, però amb uns valors de comunitat irrepetibles", va concloure Solans.
 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article