Notícia

El nou número de Canemàs, entre el descobriment i la reflexió

Publicacions

El setè número de la publicació combina la divulgació sobre els Goigs, els balls parlats, o la figura quasi desconeguda del mecenes Rafael Patxot i Jubert, amb la reflexió al voltant de l’associacionisme en relació amb la cohesió del país i amb el patrimoni.
A continuació, en aquestes línies es traçarà un recorregut per les pàgines del número set de Canemàs.

Falles i Balls
Pel que fa als articles de divulgació, Gil-Manuel Hernàndez i Martí, professor del departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de Valencia, al text Falles i ciutadania fa  una panoràmica de la relació entre el moviment associatiu i les falles. El País Valencià també és el protagonista a l’article Política, adaptació i supervivència: els balls a les societats musicals valencianes de la primera meitat del segle XX on Isabel Ferrer Senabre, doctora en musicologia, analitza les societats musicals, centrant-se en la seva influència política.

Seguint en l’aspecte musical, Francesc Massip, doctor en història de l’art i en filologia catalana, al text El balls parlats radiografia aquestes representacions populars que combinen acció dramàtica i diàleg, cantat i recitat, amb cert moviment coreogràfic i música instrumental.

Goigs, associacionisme devot i Rafael Patxot
Coincideixen a les pàgines d’aquest Canemàs dos articles que vinculen el teixit associatiu amb la tradició devota. D’una banda, Ester G. Llop, mestra llicenciada en història i ciències de la música, reivindica la continuïtat del cant dels goigs i el seu caràcter comunitari. De l’altra, Joan Arimany i Juventeny, llicenciat en humanitats, a l’article Associacionisme i devoció popular detalla moviments com les capelletes de carrer, les associacions de fidels o les entitats d’amics dels goigs d’arreu del territori.
Una tasca habitual de Canemàs i que el seu lector espera és la de sortir-se’n dels automatismes informatius i proposar noves mirades a figures oblidades, com ara la d’en Rafael Patxot i Jubert (1872 – 1964), financer, astrònom, meteoròleg, traductor i escriptor, sobre el qual Josep Massot, conservador de l’Arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, destaca la seva tasca com a mecenes i difusor de la cultura catalana.  

Reflexió sobre patrimoni i entitat
Un dels eixos vertebradors de Canemàs és la reflexió sobre l’associacionisme i les seves implicacions en diversos àmbits. Així doncs, a De la identitat a la identificació Xavier Filella, doctor en història contemporània,  contraposa el caràcter estàtic de la identitat, davant el dinamisme i la voluntat cohesionadora de la identificació, a la qual vehicula el nou catalanisme que mira cap al sobiranisme.

Sobre aquesta voluntat integradora, Francesc Marco, doctorand en història contemporània, exposa l’experiència de les parelles lingüístiques a l’article Compartir la llengua, cohesionar el país, centrant-se en l’experiència de la Plataforma per la Llengua. Precisament el llibre de Marco sobre els 20 anys d’història de la que es defineix l’ONG del català és una de les ressenyes que s’inclouen al present número.

Àngel Vallverdú, intèrpret de flabiol i tamborino, i Daniel Vilarrúbias, historiador de l’art, proposen una visió crítica a Moviment associatiu català i patrimoni festiu, denunciant la banalització de les manifestacions de cultura tradicional i popular.

Entrevista, cròniques i ressenyes
Joandomenec Ros, ecòleg i actual president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), és el personatge escollit per l’espai de l’entrevista, on parla amb Joan-Ramon Gordo sobre temes com el català a les publicacions científiques, o la relació de l’IEC amb l’associacionisme.
A la secció de cròniques es recull el text pronunciat per Salvador Cardús al Palau de la Generalitat de Catalunya amb motiu del 50è aniversari de la publicació d’Els altres catalans de Paco Candel, així com es fa un repàs als deu anys de les Jornades d’Història Local i Patrimoni Cultural de Menorca, o les Trobades de Música Mediterrània de Torroella de Montgrí, entre d’altres.

A la secció de ressenyes, a banda del llibre sobre els 20 anys de la Plataforma per la Llengua, hi ha espai per la iniciativa innovadora del llibre Sexduïts que combina falles i sexe, així com s’analitza el breu assaig La riquesa d’uns quants beneficia a tothom? De Zygmunt Bauman, sobre com l’economia de lliure mercat ha desterrat intencionadament els valors de la cooperació i la solidaritat. Altres llibres ressenyats són Una vida en imatges de Josep Pagespetit, publicat per la Federació Catalana de Pessebristes o les aportacions a la història de la sardana del llibre de Vicenç Bou, De la plaça al paral·lel, entre d’altres.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article