Notícia

Espai de Llibertat debat sobre el futur social del país

La revista Espai de llibertat, que edita la Fundació Ferrer i Guàrdia, arriba al número 70 amb un dossier sobre la construcció del futur i la transformació de la nostra societat. I ho fa amb una entrevista a fons a Ada Colau, portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, activista i treballadora de l’Observatori DESC –Drets Econòmics, Socials i Culturals. En conversa amb Vicenç Molina, Colau reflexiona sobre la translació que pot tenir el moviment social a la política: “Tenim mancances d’articulació política, d’articulació social… Però això no ens ha de portar a creure que tot moviment social ha de tenir una articulació política. El problema és que no tenim una articulació social forta governi qui governi, encara que governessin representants realment democràtics, que avui no és el cas. El poder tendeix sempre a l’abús, a la corrupció, i per això cal una força social independent que estigui vigilant, que reclami transparència”. En aquest sentit, reclama una “regeneració política, en una nova forma de fer política, en apropar la democràcia, en un procés constituent. Això és necessari, però no com una línia de conflictivitat amb els moviments socials”.
 
A l’editorial de la publicació, titulat Construcció del futur, transformació de la societat, es fa una crítica a la classe política actual que dirigeix el procés sobiranista: “El cap d’any del 2014, la lluita continuarà més aferrissada si és possible, perquè no casualment els referents que hi ha sobre la taula, quan es parla de dret a decidir, no volen canviar ni un sol dels components que ens han dut a la crisi, i els promotors màxims no s’han distingit per defensar alternatives clares a aquestes polítiques econòmiques, socials i ideològiques”.
 
També hi trobem l’article La caputxeta vermella i altres clàssics, de la mestra d’educació infantil Laura Golanó, i la reflexió de Vicenç Molina La independència, de Qatar a Gatopardo, en què assegura que “quan no hi ha res a oferir, s’enalteixen els símbols, i quan no hi ha projecte polític, ni alternativa a una societat en fallida, cal tocar campanes, amb el recolzament del clergat”. Per la seva banda, el catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Rovira i Virgili Josep Sánchez Cervelló, escriu un article que és una carta dirigida a l’arquebisbe Jaume Pujol. El politòleg Marc Llorenç ofereix una reflexió sobre els projectes de transformació social que són invisibles, “dirigits a persones que no compten, menystingudes pel sistema, que no existeixen per a res i per a ningú”.
 
 
 
 
 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article