Notícia

Temps de rauxa

S'HAVIA DIT

Les primeres notícies documentals de la festa de carnaval als municipis catalans daten del segle XIV. En el cas de Reus, per exemple, corresponen a crides per regular o prohibir algunes activitats pròpies de la celebració: la utilització de màscares d'inversió sexual, cercaviles amb torxes o falles, lluites amb elements vegetals –concretament, taronges– i també que null hom nos vestís vestidura de fembra (1347). Per altra banda, una disposició continguda al Llibre de la Cadena, datada el 1475, prohibeix el ball les nits durant tot l'any, excepció feta de les noces  i els tres dies de carnaval, segons recull el web i l’arxiu municipal de la ciutat.

Fins a mitjans del segle XIX, el carnaval reusenc té el seu epicentre a la plaça del Mercadal, indret on es concentren les màscares i on es fa ball. Des de finals del segle XVIII, però, la festa incorpora cada cop més components ideològics, reflex del context social del moment, i es transforma, des d'un model bàsicament rural –màscares o danses rituals, sàtira sobre la moral domèstica i les persones– a una festa urbana, amb sàtires freqüents de caire polític, balls en locals tancats, etc.

A la imatge, la composició de carnaval La Barca, datada del 1880 per Niepce, custodiada a l’arxiu municipal. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article