Amadeu Carbó i Antoni Serés, des de l'Associació Cultural Joan Amades, han fet un treball de recerca intens per adaptar la llegenda de Santa Eulàlia, patrona i filla de la ciutat de Barcelona, que l’any 1950 va exposar l’etnòleg i folklorista Joan Amades (Barcelona, 1890-1959) a l’obra Costumari Català, on recopilava diverses versions relacionades amb les llegendes que la cultura popular havia dedicat a Santa Eulàlia.

El nou text està basat en el treball d’Amades, “a fi d’agilitzar-ne la lectura i apropar-lo al present Joc de Santa Eulàlia”, com expliquen els seus responsables, que afegeixen que “s’ha considerat oportú reescriure’l intentant seguir de forma el més fidel possible bona part de les llegendes recollides per l’autor”.
 
De les moltes llegendes pròpies de la ciutat de Barcelona, la de Santa Eulàlia és, sense cap mena de dubte, una de les que més ha marcat l’imaginari col·lectiu dels seus pobladors i fins i tot la seva pròpia identitat. Però durant segles va ser oblidada. Filla de la vila de Sarrià, la jove Eulàlia es dedicava a pasturar oques en una època convulsa per al cristianisme, l’any 304 dC. I un dia va decidir venir a Barcelona a intentar persuadir el governador Dacià del mal que causaven la marginació i la repressió contra els cristians. Dacià, impotent davant l’oratòria de la jove, va decidir empresonar-la totalment nua i aplicar-li tants càstigs com anys tenia, fins a morir crucificada.
 
La seva llegenda es va mantenir viva fins el 1687, quan Barcelona es va veure atacada per una terrible plaga de llagostes i els barcelonins desemparats s’encomanaren a la Verge de la Mercè. Quan van marxar les llagostes, el Consell de Cent va decidir donar a la Verge de la Mercè el títol de Patrona de la Ciutat, que fins aleshores havia ostentat Santa Eulàlia en solitari.
 
Trobareu més informació de la versió adaptada de la llegenda en aquest enllaç.