Notícia

El patrimoni pictòric de Barcelona, a votació popular 

REPORTATGE

L’absis de Sant Climent de Taüll (1123) del Mestre de Taüll (MNAC), La vicaria (1870) de Marià Fortuny (MNAC), Terrats de Barcelona (1903) de Pablo Ruiz Picasso (Museu Picasso), Llibre-Mur (1990) d’Antoni Tàpies (Fundació Tàpies), Pintures murals (1929) de Josep Maria Sert (Ajuntament de Barcelona) i L’Estel matinal (1940) de Joan Miró (Fundació Joan Miró) són els primers candidats a convertir-se en una de les “10 pintures universals a Barcelona”. Es tracta d’una campanya organitzada per la Capital de la Cultura Catalana 2014, impulsada amb l’objectiu de promocionar el patrimoni pictòric de Barcelona  i, posteriorment, projectar les deu pintures elegides per votació ciutadana en l’àmbit nacional i internacional. Poden participar-hi tant les pintures que es van materialitzar a Barcelona com les que tot i no haver estat pintades a la capital del país hi han romàs de forma permanent en museus, edificis oficials, esglésies, etc.
 
La convocatòria està oberta a tots els ciutadans, que poden presentar una proposta al correu electrònic. Posteriorment, durant el mes de març es farà una votació popular per escollir les ‘10 pintures universals a Barcelona’, i finalment es durà a terme una campanya de promoció i nacional i internacional.  Les candidatures es fan públiques diàriament a través dels perfils de Facebook (www.facebook.com/capitalculturacatalana) i Twitter (@culturacatalana)
de l’Organització Capital de la Cultura Catalana.
 
La Capital de la Cultura Catalana s'adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius contribuir a ampliar la difusió, l'ús i el prestigi social de la llengua i la cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l'interior com a l'exterior. El Parlament de Catalunya va donar suport a la Capital de la Cultura Catalana, per unanimitat de tots els grups parlamentaris, el 25 de març de 2004.
 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article