Notícia

Canemàs, plataforma de debat sobre el fet associatiu i la cultura popular i tradicional dels PPCC

Des de l’inici de la revista l’any 2011, Canemàs ha respost a la voluntat de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català de projectar una plataforma de debat seriós sobre el fet associatiu i la cultura popular i tradicional dels Països Catalans. Amb aquest cinquè número ha arribat un reconeixement que cal posar en relleu perquè demostra que treballar amb constància i desacomplexadament en les coses pròpies condueix indefectiblement a fer una aportació d’interès a la globalitat del món: en la seva reunió del 6 de desembre a Bakú (l’Azerbaidjan) el Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la unesco ha reconegut l’Ens com a ong acreditada per a assessorar-lo. En la crònica que publiquem de Lluís Garcia Petit el lector trobarà ben detallat què comporta aquesta acreditació. Per exemple, destaquem que l’Ens passa a ser pràcticament l’únic referent català del Comitè, cosa que comporta una satisfacció però també una responsabilitat. En la mesura que pertoqui, Canemàs pot esdevenir l’instrument privilegiat i de referència per a divulgar i debatre quines manifestacions del nostre patrimoni cultural immaterial requereixen una atenció especial i són susceptibles d’un reconeixement internacional. No és pas poca cosa.

El cos de la revista que ara el lector té a les mans és constituït per un seguit d’articles ben diversos. La investigadora Irene Alerm i Pou, amb «Moviment coral a Catalunya, una eina de futur?», analitza el moviment coral en tres fases —les que iniciaren Josep Anselm Clavé, Lluís Millet i Oriol Martorell— i els valors i el paper històric que cada fase tingué. Es tracta de moviments que han perdurat fins avui i que, per al futur, caldria redefinir-ne els objectius en base als conceptes de cohesió en xarxa, inclusió de la immigració i defensa de la tradició i la cultura pròpies. Josep Maria Contel i Escofet a l’article «Els refugis antiaeris, un fruit de l’associacionisme del país» analitza la ineficàcia de les administracions a l’hora de protegir els barcelonins dels atacs aeris durant la Guerra Civil i com els barcelonins s’organitzaren per construir els refugis necessaris en base a l’esquema associatiu. A «Camins del progrés humà: maçoneria i moviment ateneístic a Catalunya» Lluís Pérez i Lozano analitza la participació històrica de maçons en la xarxa d’ateneus i posa en relleu com s’influïren mútuament la francmaçoneria i el moviment ateneístic, sense que hi arribés a haver una fusió. A «Martell o batuta? La seducció musical, un remei a l’amenaça revolucionària al segle xix» Aurélie Vialette fa una anàlisi del paper de la música i el cant coral com a instrument de la societat per a vehicular el possible descontentament de la classe obrera en l’era de la revolució industrial. Antoni Torre a «L’ambientalisme a l’Alguer des dels anys setanta fins als noranta del segle xx» reflexiona sobre com l’aparició del moviment alguerès de salvaguarda del territori i el medi ambient anà lligada a la preservació també de la cultura i de la llengua. Amb «La revolució sense passamuntanyes: antecedents i reptes de l’associacionisme laic català», el director de la Fundació Ferrer i Guàrdia, Oriol Illa, fa un repàs històric des del moviment remença fins avui per a demostrar que a Catalunya sempre hi ha hagut una voluntat de canvi social, voluntat que queda reflectida en la consolidació d’un associacionisme laic que té un paper determinant en la societat d’avui. Jaume Clavé i Esclofet ens parla dels valors universals del fet casteller a l’article «Els castells, una eina per a la pau?» i com així ha estat entès tant a Xile com a la Xina. Finalment, Joan Arimany i Juventeny tracta a «Els Tonis de Manlleu i la seva festa: un exemple d’evolució de l’associacionisme català» de com aquesta celebració festiva és una bona mostra de la constant adaptació de les estructures socials i de les estratègies per a mantenir-ne la supervivència per sobre dels canvis interns i externs.

A continuació, l’entrevista d’aquest número s’ha fet al periodista i professor de la Universitat Ramon Llull Francesc-Marc Àlvaro, que ens explica com ha viscut el fet associatiu i la cultura tradicional a la seva població, Vilanova i la Geltrú, i quin paper poden tenir en la societat d’avui. També reflexiona sobre la seva professió en el moment històric que, com a poble, vivim.

L’apartat següent aplega les cròniques «La jota a la Ribera d’Ebre» de Mireia Grangé, «Marià Villangómez, figura clau en la poesia catalana del segle xx» de Bernat Joan, «De Priorat a prior(it)at, reapre(he)ndre el paisatge propi» de Roser Vernet, «Les comunitats catalanes de l’exterior entre la migració i la participació» d’Antoni Montserrat i «L’Ens s’implica amb la unesco a favor del patrimoni cultural immaterial» —a què hem fet referència més amunt— de Lluís Garcia Petit.

Aquest Canemàs es clou amb l’apartat de ressenyes dels llibres Música, mestre! Les bandes valencianes en el tombant del segle xix d’Elvira Asensi, Catalunya, un pas endavant de Marc Guinjoan, Toni Rodon i Marc Sanjaume i Som laics? 17 mirades a la laïcitat de la Fundació Ferrer i Guàrdia. Des d’aquí volem animar les entitats i els editors en llengua catalana que ens facin arribar les seves novetats de llibres en què el fet associatiu i la cultura popular i tradicional siguin protagonistes.

Per a més informació cliqueu aquí.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article