Notícia

Marges

LLIBRES

Roger Vilà Padró. Marges.
Barcelona / L’Espluga de Francolí: Editorial Barcino S.A.
Museu Vida Rural. 2013. 229 p.

No sempre és cert que les guies turístiques incitin a anar als llocs descrits. Sovint el farciment de dades sense un argument amè, lleuger i de prosa clara en fa feixuga la lectura.  És veritat que quan som al lloc ens serveixen, ens informen, i que si les imatges saben mostrar la bellesa ens transmeten la necessitat d’anar a l’indret exacte. Però l’atracció desaforada per conèixer un territori de vegades ens la inspira una obra literària. Una simple poesia, per exemple. Intentar copsar allò que el poeta escrigué des del mateix punt geogràfic: la descripció, els sentiments, la interpretació, la suggestió, l’extracció de les essències del paisatge. Tots tenim al cap obres literàries que ens remeten a espais concrets, existents, transformats o desapareguts. A vegades el que ens descriu l’obra és el passat, móns perduts o gairebé irreconeixibles, perquè han estat escrits pretèritament o perquè el rememoren. L’interès per conèixer llocs concrets a través de la literatura es manifesta en la proliferació actual de rutes literàries, basades en un mateix escriptor o espigolant entre l’obra de diversos autors, centrades en un espai geogràfic determinat.

La novel·la de Roger Vilà Padró, Marges, ens provoca unes ganes immenses de resseguir els paisatges descrits, de trepitjar els pobles que en són l’escenari, de córrer amb cotxe per les mateixes carreteres del Priorat —la comarca que ha centrat la prosa de l’autor— per on circula en Menna, el protagonista. Els paisatges ens són oferts en tota la seva complexitat, dibuixats a partir de la climatològica diària —horària gairebé— com  a condicionant de la seva percepció.

El lector se sent immers en el paisatge a través d’un argument simple i lineal: un home a meitat de la vida passa un mes llarg de les vacances a l’ombra del Montsant, tot cercant la solitud amb la pretensió d’estudiar i escriure sobre els marges de pedra seca. Els paisatges naturals, s’entrellacen amb els orígens familiars del protagonista, amb els records de quan d’infant passava bona part de l’estiu a casa dels avis. L’acció de recuperar la memòria d’un temps passat, els espais, les olors, no esdevé fàcil quan es tracta de reconèixer les persones amb les que havia conviscut. Però la proposta de Roger Vilà no és un compendi de nostàlgies sinó que reflecteix la realitat del present, sobre el qual ombreja un passat perdut a mesura que els pobles s’han empetitit. És difícil de deslligar passat i present per a les persones que s’hi han quedat a viure sense altra alternativa. El present és fet també de la voluntat de quedar-se i de la necessitat de marxar, que alguns dies es retroben configurant el paisatge humà de pobles com ara Margalef. En el fons de tot de la novel·la, en la quotidiana simplicitat de les accions i activitats del dia a dia hi ha una cerca del jo del protagonista que hi ha arribat immers en la crisi existencial iniciada amb la mort de la seva companya. Una realitat interior que esdevé com una música de fons lligada amb la solitud, les noves i puntuals companyies, els espais i ambients de Margalef i altres indrets i els paisatges amb horari i expressió temporal climatològica.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article