Notícia

Puntaires, un referent identitari dels pobles

FOTOS AMB HISTÒRIA

Imatges amb història
Les primeres dades sobre les puntes catalanes daten del segle XIV i, si hem de fer cas de l’imaginari popular, la primera puntaire va ser la reina Elisenda de Montcada, segona esposa de Jaume II. Les puntes eren molt preuades a la cort medieval i els nobles les lluïen en el seu vestuari com a signe de distinció. Així ho explica l'historiador Daniel Garcia en el seu treball Les puntaires. La manufactura rural com a qüestió d’identitat.

L'època daurada de les puntes va des de la segona meitat del segle XIX fins al primer terç del XX. Coincidint amb la major expansió del tèxtil industrial, que funcionava amb les mides estàndards que avui coneixem com a talles, el negoci dels complements manufacturats de caràcter creatiu -com són les punte-s era moda. A la imatge hi apareixen noies de l'escola de Puntaires d'Arenys de Mar, en una mostra que es va fer el 1948 al carrer de l'Església d'aquest municipi.

Avui dia, el món de la punta al coixí viu una època de ressorgiment i de nova vitalitat arreu de Catalunya. Les puntaires organitzades com a entitats en un ampli reguitzell de pobles de la nostra geografia constitueixen, com apunta Daniel Garcia, “un referent identitari indiscutible i un puntal del teixit associatiu dels pobles”.

Comentaris

Josepmiquel Servià Palamós / Barcelona
1.


PUNTAIRE

Amb finíssims dits
d'expert titellaire,
va entrellaçant fils
i agulles sens fi,
omplint del clic-clic
dels boixets, tot l’aire.
I, en veure el camí,
–obert no fa gaire–
llarg i floridíssim,
dels fils al coixí...
somriu, la puntaire!

Josepmiquel Servià


(Del recull "Manual d'oficis")

Comenta aquest article