Notícia

L'Àliga de Cervera renaix amb ball oficial

CRÒNICA

Bestiari i ImatgeriaPatrimoni Immaterial

Sis segles d'història bé valen un bateig, o un renaixement, com el que ha tingut l'Àliga de Cervera. Datada el 1423,  és tot un símbol de la identitat de la ciutat de Cervera, que es va perdre al 1917, quan va desaparèixer l'àliga originària de la qual només se'n conserva el cap. Ara s'incorpora al seguici festiu de la ciutat amb moltes novetats. La primera i més important és que ha estat construïda a partir de la documentació i les restes existents de l'àliga originària, amb una estructura íntegrament de fusta, cap massís i recoberta de plomes de pell de color marró fosc entrelligades amb un fil daurat. Obra de l'Associació Seny Major, l'Àliga  va tenir com a padrines de bateig l’Àliga de la Patum de Berga i les entitats Llar d’Infants Arrel i l’Associació de Familiars i Malalts d’Alzheimer, representatives de les diverses generacions de cerverins i cerverines.

L'àliga de Cervera esdevé la sisena de la demarcació de Lleida, comptant les d'Agramunt, Bellpuig, Lleida, Tàrrega i Solsona. Ha estat construïda pels artistes Ramon i Antoni Ninot i Ramon Riu. Pesa uns 50 quilos i fa 2,93 metres de llargada, 1,14 d'amplada i amb el portant inclòs arriba a una alçada de gairebé tres metres. La construcció s'ha fet seguint la documentació de les restes existents de l'àliga originària.

Durant el bateig, que es va dur a terme a l'església de Santa Maria, també es va estrenar el ball oficial per a l'Àliga, que és obra de Xesco Grau, reconegut músic i director de la Banda de Cervera, i la dansa del ball, de Joan Castellà, capdanser de la Colla Sardanista Jovencells. L'acte de bateig va estar presidit pel paer en cap de Cervera, Ramon Royes, el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, i el bisbe de Solsona, Xavier Novell, i va comptar també amb la presència del president de l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, Sete Udina, i l'especialista en patrimoni festiu Jan Grau.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article