Notícia

Refer voluntàriament el que han desfet els professionals

S'HAVIA DIT

Xavier Garcia (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 1950), periodista i ecologista, autor de Supervivència 2000.

Via fora!! és una revista editada per l’associació Enllaç Promotora de Cultura Popular. Amb el subtítol “publicació per a la gent culturalment activa”, es va especialitzar de bon començament en temes com ara la cultura popular, l’associacionisme o la cultura social. Ben aviat, però, va ampliar la temàtica a d’altres camps: desenvolupament, cooperativisme, salut, nous moviments socials, interculturalitat, política, sociologia... Amb una periodicitat trimestral, se’n van editar seixanta sis números entre els anys 1984 i 2001. L’any 2011, l’ENS DE COMUNICACIÓ ASSOCIATIVA va signar un conveni de col·laboració, un dels aspectes del qual fou la difusió dels seus continguts en format digital.
TORNAVEU, Associacionisme i Cultura anirà publicant regularment alguns dels seus treballs que, ja sigui pels continguts, per la seva simbologia o per les seves propostes, continuen essent de molta actualitat.

Refer voluntàriament el que han desfet els professionals

No hi ha més remei que aferrar-se a les evidències, volgudament complicades pels nostres planificadors. Durant vint-i-cinc anys hem viscut l’apogeu de la màquina industrial i de la industrialització de les necessitats primàries, així com de necessitats de les que podíem perfectament prescindir, sense caure en la caverna com tant sovint s’ha dit.

Tota aquesta inflació objectual —que va paral·lela a la inflació econòmica i, en definitiva, a l’atur— ha estat alimentada per un exèrcit d’assalariats de coll blanc encarregats de difondre el benestar del creixement industrial i d’aplicar les teràpies correctores que el sistema, indubtablement, havia de produir al cos social. Eren els professionals els que sabien i decidien sobre unes masses urbanes que, per excessives, podien fer molt poc per a escapar a la tirania del bombardeig del consum, de la informació i de la velocitat.

Tots, consumidors i consumits, devoradors de Natura i devorats per l’artifici, érem víctimes, i alhora còmplices, de cada nou invent del sistema, a qui acompanyava indefectiblement l’aparell corrector de les disfuncions ja previstes, amb la qual cosa la bola no feia més que incrementar-se. Ara vivim l’estrall d’aquesta explosió.

Això vol dir: no hi ha teoria unificadora que salvi per si sola. Això també vol dir: cal refer (tornar a cosir) el teixit popular desfet per la intoxicació dels professionals, i els únics que poden fer-ho voluntàriament, és a dir, volent-ho, és la part del poble que s’ha espolsat el jou de l’alienació. Arreu del món ja són deu milions de persones que treballen en organitzacions no governamentals en favor de la simplicitat, l’autosuficiència i el creixement orgànic.

http://www.ensdecomunicacio.cat/sites/default/files/via_fora_2.pdf
Via Fora!, 2 (primavera 1984)

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article