Notícia

Jugar al solitari

ES VA DIR

Escriptor i periodista.

Via fora!! és una revista editada per l’associació Enllaç Promotora de Cultura Popular. Amb el subtítol “publicació per a la gent culturalment activa”, es va especialitzar de bon començament en temes com ara la cultura popular, l’associacionisme o la cultura social. Ben aviat, però, va ampliar la temàtica a d’altres camps: desenvolupament, cooperativisme, salut, nous moviments socials, interculturalitat, política, sociologia... Amb una periodicitat trimestral, se’n van editar seixanta sis números entre els anys 1984 i 2001. L’any 2011, l’ENS DE COMUNICACIÓ ASSOCIATIVA va signar un conveni de col·laboració, un dels aspectes del qual fou la difusió dels seus continguts en format digital.
TORNAVEU, Associacionisme i Cultura anirà publicant regularment alguns dels seus treballs que, ja sigui pels continguts, per la seva simbologia o per les seves propostes, continuen essent de molta actualitat.



Jugar al solitari.

T'ho dic sincerament: no em pensava que accedissis o, més ben dit, que et deixessin accedir. Però, i, oi que estem bé, tu i jo sols, en aquesta platja? A tots dos ens agrada el mar i a mi em satisfan les converses damunt la sorra. Tens humitat al cul? No, oi? Ens deuen espiar goril·les teus, però són lluny. Vols dir que tenen armes amb mira telescòpica? No cal pas! Jo no fóra capaç ni de pessigar-te i mira que sóc ben republicà, republicanot de tota la vida.
 
El Franco et va encolomar un quilo de castanyes calentes! Vas heretar un paquet que ni Déu no hauria volgut. Encara no has trobat la jeia i ja fa uns quants anys que hi ets. I no la trobaràs pas, paraula, si no fas un vaitot. Perquè et van entabanar amb la idea que heretaves una cosa civilitzada, però et van ensarronar: ningú no et va dir que era el tercer món més tercermundista de tots, puix que era un tercermundisme vocacional, ficat a dins de tot de les entranyes. Quan te'n vas adonar ja havies fet salat. I això és com els avions, tu: no hi ha marxa enrera.
 
Hauries de tenir una arrencada de Borbó, una de sola, ep! Caldria que et plantessis davant de totes les ràdios i televisions encadenades i ordenessis -tu ets el jefazo- que els soldats, els mariners i els aviadors tornessin a llurs cases, puix que acabaves de dissoldre l'exèrcit. Tothom guillaria rabent! I com que els generals i els comandants i tota aquesta gent que t'acompanya tan disfressada no podria disparar els canons, ni fer anar els tancs, ni els vaixells o els avions, no es podrien sollevar contra teu ni contra el teu país. Com que no hi hauria exèrcit, tindries calés llargs i podries convertir totes les casernes en escoles i universitats, i els campaments en ciutats-jardí, i els aeròdroms en estadis. Ens faríem uns tips de riure, tu!
 
Si ho volies, jo mateix t'escriuria la carta als Estats Units dient que es fotessin al cul els avions del Serra. Et vull donar una idea genial i la podries menar a la pràctica sense copyrights ni res: podries proclamar la Confederació de Repúbliques Ibèriques i, de moment, tu en series el president. Fóra divertit, oi, que un rei presidís una Confederació de Repúbliques? Timagines la cara que fotrien els Pinochets i tota aquesta gentalla? Però vull dir Repúbliques de debò, completament autònomes, independents i sobiranes, i el nostre únic compromís fóra amb tu, el monarca. Catalunya, València, les Illes, Euskadi, Galícia, Castella i Andalusia. Et defensaríem amb les ungles! Perquè podríem proclamar que, al capdavall, havia sortit un espanyol que ens comprenia! Nosaltres, de tu a tu, miraríem d'entendre'ns amb les repúbliques veïnes. Si un dia no sabies què fer, podries anar a Lisboa i mirar de fer-los veure que Portugal no faria cap mal paper en una Confederació de Repúbliques Ibèriques, i que entrar-hi no els costaria ni cinc sinó al contrari: els donaríem un cop de mà cada cop que els calgués. Tinc pensades altres coses i ja te les explicaré un dia d'aquests. He rumiat un sistema que donaria feina a tots els militars cessants, especialitzats en activitats fàcilment reciclables de cara als usos civils. Xalaràs com un lladre, tu, ja ho veuràs.

Publicat al Via Fora! 24, Tardor de 1989.

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article