Notícia

La biografia d’Elies Ortiz, dinamitzador sociocultural dels barris que inmortalitzà Candel

CRÒNICA

Patrimoni Immaterial
És ben cert que la història necessita ser escrita per tal que sigui útil com a antecedent de la realitat quotidiana. El que no s’escriu i publica corre el risc de caure en l’oblit, de desaparèixer pel pas dels anys. Així doncs, és un goig escriure unes ratlles sobre el que fou la presentació pública de la biografia d’Elies Ortiz (Barcelona 1919 – 1991) de la que és autora una de les seves filles, l’Anna Ortiz Huguet, dona de vocació literària, que ha viscut amb passió la confecció d’aquest llibre que porta el senzill, però eloqüent títol: “L’Elies de Can Tunis” (Stonberg Editorial 2012).
 
Un acte d’agraïment

El dia 4 d’octubre al vespre, a la sala d’actes de la Biblioteca Candel no hi cabia ni una agulla, era plena de persones que recordaven molt bé Elies Ortiz en la seva lluita per la solució dels problemes socials dels veïns de Can Tunis. Sobretot omplien la sala persones que l’havien conegut, grans i joves. L’ambient era d’alegria per poder manifestar amb la seva assistència l’agraïment a una persona que sempre ajudà tothom qui li ho demanava i que fou capaç de ser el capdavanter en la organització del barri per resoldre problemes de tota mena, sobretot el d’habitatge.
 
Sovint es diu que la gent no té memòria, però, aquell vespre observant aquell ple de la sala d’actes i els qui reclamaven a l’autora un exemplar dedicat i que comentaven amb els veïns els seus records de l’Elies, era clar que quan ens trobem amb algú que realment té conviccions d’ajuda als altres i que les practica amb generositat, el record d’aquestes experiències ens acompanya sempre.
 
Allí estàvem tants i tants que d’una manera o altre ens sentíem agraïts pel que havíem rebut d’Elies Ortiz. Intervingué en primer lloc Pere Baltà, president de la Fundació Candel, que havia seguit els projectes i la lluita pels veïns de Can Tunis des del Prat de Llobregat, a continuació Joaquim Ferrer recordà quan amb els “Amics de Can Tunis” havia fet de manobre en la construcció del barracó que fou el Centre Social i, finalment, l’autora, l’Anna, donà les gràcies a tots els que havien volgut participar en la presentació de la biografia de l’Elies.
 
Un acte de memòria popular
Acabada la presentació formal s’obrí la possibilitat que qui volgués expliqués un fet, anècdota o simplement records relacionats amb l’homenatjat. Un autèntic gavadal de mans s’aixecaren i començaren a explicar fets puntuals amb l’Elies. Començà qui recordava com en preparar el casament, Elies li preguntà on anirien de viatge de nuvis i en respondre que no tenien diners els deixà una caseta a Gelida en la que passaren la lluna de mel. La tal caseta de Gelida fou recordada també per altres i per estudiants als qui l’havia deixada perquè hi preparessin els exàmens. Altres fets recordaven la seva solidaritat davant les dificultats de qui fos, la seva disponibilitat sense límits.
 
Una biografia exemplar
El llibre d’Anna Ortiz explica amb estil directe i amb tota la documentació necessària la biografia d’Elies Ortiz. Anteriorment, Francesc Candel ja havia descrit el personatge a “Donde la ciudad cambia de nombre” (1961) i a la “Historia de una Parroquia” (1971). El mateix Elies Ortiz va escriure “Relat d’una experiència - Barri de Can Tunis” que fou publicat el 1997.
 
La biografia d’Elies Ortiz és la història d’una persona que va rebre l’ensenyament de les conviccions en la llar dels seus pares adoptius i en la Parròquia de Port. Posteriorment, la seva biografia és l’aplicació que feu d’aquelles conviccions al llarg de la seva vida d’adult. Fonamentalment, fou capaç d’organitzar els veïns de Can Tunis per resoldre els problemes col·lectius, tot plegat en una època d’asfixiant dictadura franquista.
 
Incansable, tornà en aquells anys a publicar la revista “Ideal”, que ja havia tingut una primera etapa als anys trenta i que ara continuava com a suplement del Full de la Parròquia de Port. Impulsà un projecte de construcció de cases per als que vivien en barraques a Can Tunis, una iniciativa que topà amb la negativa de l’Ajuntament de Barcelona d’aquells anys a cedir el terreny.
 
La biografia d’Elies Ortiz explica detalladament la seva actitud davant la vida, el seu amor, l’esposa, la Rosa, la seva “nineta”, que l’acompanyà sempre, i els fills i filles que forjaren la llar que havia somniat crear i que féu realitat. I, naturalment, el seu compromís de cristià i català per lluitar a favor de la justícia social.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article