Notícia

Castellers: un reconeixement carregat de responsabilitat 

CRÒNICA

Patrimoni Immaterial

El novembre de 2010, la declaració del fet casteller com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat esdevenia un reconeixement internacional que anava més enllà del fet estrictament visual de l’expressió cultural. Era el reconeixement a “una manera de fer i a uns valors arrelats en la nostra societat, perquè en realitat, professionals entrenats podrien fer castells més alts que les nostres colles”, constata a Tornaveu Sergi Valdé, president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya.

De fet, d’ençà del reconeixement que el món casteller ha experimentat un creixement “qualitatiu i quantitatiu” mai fins ara viscut. Actualment hi ha seixanta sis colles castelleres, que aixequen castells molt complexos tècnicament, fins fa poc excepcionals en les exhibicions. A parer de Valdé, aquesta és la prova que “la declaració de la UNESCO ha fet aixecar grans expectatives en el món casteller, que ara hem de gestionar molt bé per garantir que es mantenen els valors i els motius pels quals la UNESCO va fer aquest reconeixement”. I és que la Coordinadora de Colles troba que el seu paper ha de ser “vetllar perquè el creixement de les colles es faci de forma ordenada i amb responsabilitat, per salvaguardar els valors que ens han dut on som. Altrament, posaríem en perill el fet casteller”. És important, en aquest sentit, “mantenir l’amateurisme dels membres de les colles, que només cobren per actuar per tal de cobrir despeses”.

En aquest context es va celebrar la taula rodona "Castells, Patrimoni de la Humanitat: I ara què?", organitzada per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i la Biennal del Concurs de Castells. Es van produir diverses intervencions, entre les quals la del director general de Cultura Popular i Tradicional de la Generalitat de Catalunya, Lluís Puig, que va apuntar que “estem experimentant quan considerem que allò immaterial també és patrimoni, ja que és un plantejament nou. Els castells són patrimoni immaterial perquè la vivència tant dels seus protagonistes com dels receptors va més enllà d'un exercici gimnàstic, és molt més complexa”.

Per la seva banda, Josep Bargalló, comissionat de la Biennal de Castells, va opinar que la marca Patrimoni de la Humanitat ha aportat als castells “reconeixement, ressò i projecció", però a la vegada, “l'obligació de treballar per la preservació i la vivesa del fet casteller, amb les possibles contradiccions entre una i altra". Bargalló també va considerar que el nou escenari requereix una “millora de la qualitat” especialment en la gestió del fet casteller.

Sergi Valdé, president de la CCCC, va apuntar la necessitat de ser prudents a l'hora de valorar l'impacte del reconeixement de la UNESCO, ja que encara no han passat dos anys des de la designació”. Finalment, Julio Blasco, director del Museu Valencià de la Festa d'Algemesí, va enriquir el debat aportant l'experiència de les festes de la Mare de Déu de la Salut, incloses a la Llista de la UNESCO el 2011. Blasco no va dubtar a qualificar-ho com “el fet més important que mai ha passat a Algemesí”, especialment tenint en compte que era “una festa que la societat valenciana s'ha mirat de reüll durant molt de temps”.


 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article