Precisament la voluntat d’aquest nou àlbum del grup és fer un viatge en el temps per rememorar l’època en què la música era un element festiu en plenitud. Ajudant-se de la màgia del cinema, la formació permet al públic reviure l’etapa dels llegendaris Far de Buda i el Vaporet Anita, mostrant com navegaven els antics vapors del riu i com el far més alt del món il·luminava des de l’illa de Buda.
Tot això està concebut en un espectacle que barreja la cançó tradicional amb el teatre popular i el cinema. Dalt de l’escenari se citen la tradició i la modernitat amb un ventall de possibilitats que inclou la cançons de festa, cants de treball, romanços de cec, titelles, ombres xineses, cinema i noves tecnologies a través de les quals es recreen elements històrics en 3D.
Homenatge a la cultura rural
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries fan un homenatge a la cultura rural en el temps en què la música estava arrelada en tots els àmbits de la societat. El moment que recreen en l’espectacle és aquell en què la gent del camp agafava uns dies de festa cap a finals de juliol, quan l’arròs estava birbat, la garriga ben llaurada i el blat tot arreplegat.
Malgrat que aquells dies se li deien “dies de festa” en realitat no deixava de ser una ironia perquè era només un dia sencer el que es podien permetre. I aquest dia l’aprofitaven per anar a la platja o fer una excursió pel riu fins a l’illa de Buda —la més gran a Catalunya—. Allà hi podien presenciar l’espectacle que per si mateix oferia el Far de Buda.
