Entrevista

Joaquim Rucabado: “El gran problema que ha tingut sempre la sardana és la utilització política que se n'ha fet”.

Director d'edicions de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català.

És l’actual president de la Federació Sardanista de Catalunya, organització que agrupa gairebé tres-centes entitats. Amb anterioritat ha coordinat el concurs de la Sardana de l’Any i ha estat responsable de la relació amb els informadors sardanistes d’arreu el país. Veí de Vilassar de Dalt, col·labora activament amb l’agrupació sardanista local i al programa que sobre sardanes emet la ràdio municipal. La seu social de la federació és el lloc on vàrem desenvolupar l’entrevista que us oferim a continuació.

Darrerament s’ha sentit a parlar d’un nou concepte, el coblisme...
Un resum seria: si sardanista és el qui estima la sardana, el coblista és el qui estima la música de cobla. Es tracta d’un concepte que fa anys que es fa servir, que pretén d’alguna forma defensar la cobla com a conjunt instrumental i totes les seves possibilitats, amb independència del que passi amb la sardana. Fins ara la cobla ha evolucionat acompanyada de la sardana, el coblisme pretén donar-li una vida a banda. Al cap i a la fi tot és música, però.

No deixa de ser interessant aquesta perspectiva.
És cert que fins ara la cobla s'ha associat bàsicament a la sardana, el coblisme defensa la llibertat de la música de cobla per expressar qualsevol música amb cobla. S’ha de tenir en compte que darrerament portem una gran eufòria en aquest sentit, ja que la cobla es fusiona amb tot, amb cantants, amb bandes, amb orquestres, amb flamenc... S'està desenvolupant la música de cobla i la cobla com a conjunt musical independent de la sardana. Des de la Federació ho respectem. És un valor afegit més.

Parlem dels conceptes sardana i sardanisme.
La sardana no és excloent, sinó que és aglutinadora, globalitzadora, oberta, participativa, integradora... La sardana és una dansa viva que evoluciona, per exemple els punts de fantasia, les tirades (abans eren deu, ara gairebé totes les sardanes són de set), és una activitat que s’adequa als temps moderns...
El sardanisme, que engloba tota la gent relacionada amb la sardana, potser sí que ha estat una mica excloent, ja que es tanca molt en el seu cercle més immediat... És en aquest sentit que afirmo que la sardana és integradora i el sardanisme ha pogut ser excloent. Aquest és el gran problema que hem de resoldre actualment.

La sardana com a dansa viva no entra en contradicció amb el concepte de concurs?
Jo penso que no. En un concurs s’estableix una classificació, no tant guanyar o perdre. El concurs és una faceta més de la sardana, no pas l’únic. Cal tenir en compte que la sardana com a dansa viva està molt arrelada al país i a la seva gent.

Quina és la situació de la sardana i del sardanisme arreu dels diferents àmbits de parla catalana?
Hi ha uns territoris en els que està molt viva (demarcacions com les de Barcelona i Girona). A la de Lleida hi ha llocs on està molt present, mentre que a d'altres no hi és gens, i a la de Tarragona també és una mica irregular.
Per altra banda hi ha un territori emergent, que és la Catalunya Nord, tant pel que fa als grups, com al nombre de sardanistes, com al de cobles i als actes que s’organitzen. A les Illes i al País Valencià no hi ha res actualment. A la resta de l’estat hi ha dos focus, un a Saragossa i l’altre a Madrid, però força testimonials i lligats a casals catalans.

Quin futur li veus a la sardana i el sardanisme?
Jo li veig molt de futur. Sóc dels que pensa que li podem donar la volta a la situació actual, en el sentit que el gran problema que ha tingut sempre la sardana és la utilització política que se n'ha fet.

...

Quan el món de la política no l’ha necessitada, la sardana ha quedat allà enmig, en una posició que de vegades molestava i d’altres vegades no, però anava perdent tot el prestigi social i cultural que tenia. S’ha anat mantenint gràcies a les subvencions, cosa que ha generat al practicant de la sardana la sensació que tot estava pagat. I en aquests moments un dels grans problemes que tenim, en una situació de crisi econòmica i de reducció de les subvencions, és que moltes activitats s’han de revisar perquè no es poden mantenir al ritme que ho han vingut fent fins ara. Cal tenir en compte que actualment es celebren més de tres-cents aplecs i un conjunt de tres mil cinc-centes activitats anuals.

Què cal fer, doncs?
Cal un canvi de mentalitat. El sardanista, de la mateixa manera que quan va al cinema paga per veure una pel·lícula, ha de participar econòmicament de la sardana. Tot i que ja fa temps que es demana algunes vegades col·laboració econòmica voluntària, cal dir que no és suficient perquè el sardanista no és conscient del cost que representa aquesta activitat. El fet que la sardana es practica normalment en llocs oberts dificulta també el fet de recollir aquests recursos. El canvi passa forçosament per un canvi de mentalitat i una conscienciació del propi sardanista, en el sentit que cal saber que el futur de la sardana no és gratuït i que el qui l’ha de finançar és el qui la practica.

Organitzativament el món de la sardana com està estructurat?
Hi ha dues grans entitats. Per una banda la Federació Sardanista de Catalunya, que engloba el que són entitats, agrupacions, associacions... i per altra la Unió de Colles que agrupa les colles que concursen. A banda, també, però relacionades amb la Federació Sardanista, hi ha les coordinadors d’aplecs de cadascuna de les quatre demarcacions territorials. Es tracta de dues estructures paral·leles, i cadascuna està dins d’un sector de la sardana: la sardana de competició i la sardana d’esbarjo.

I quin és el seu futur?
Estem treballant per tal d’unificar tot aquest món. Hi ho estem fent des de les dues juntes directives amb l’objectiu de crear una sola organització que englobi tot el sardanisme i que treballi tant verticalment (aplecs, concursos, coblisme, investigació...) com transversalment (a tots els territoris). Serà, però, un procés dur i llarg. Hi ho hem començat a fer en un projecte comú nou que és el de la Capital de la Sardana.

Podeu fer-nos-en cinc cèntims?
Es tracta d’un projecte en el que treballem la Unió de Colles, la Federació Sardanista i l’Obra del Ballet Popular, amb un clar respecte vers el passat, però alhora amb una clara voluntat de futur. La Capital de la Sardana substitueix la Ciutat Pubilla de la Sardana amb una clara aposta per la renovació i l'actualització.

En què es concreta aquests canvis?
Per una banda, la Ciutat Pubilla de la Sardana era un projecte molt costós i actualment molt poc sostenible (monument a la sardana, grans actes festius, acollida de participants...), i per altra, en les darreres edicions van aparèixer seriosos dubtes respecte de la seva rendibilitat i la seva eficiència, constatàvem una relativa poca incidència i un escàs ressò popular. Amb la Capital de la Sardana volem concentrar esforços, recursos i idees, seguint el concepte de la Capital de la Cultura Catalana. Volem que sigui un acte participatiu, que tot el sardanisme hi estigui present, concentrant la major part dels actes que fins ara es fan de manera itinerant, així com organitzant trobades, simpòsiums... La primera Ciutat de la Sardana serà Arenys de Munt.

Per acabar, parlem de la vostra relació amb l’ENS DE COMUNICACIÓ ASSOCIATIVA.
L’ENS representa una oportunitat transversal per treballar amb entitats diferents de nosaltres. Per definició hi hem de ser, i hem de ser capaços de trobar i crear els camins que ens portin a una interrelació i a una generació de sinergies entre els seus membres, en la perspectiva que cal afavorir les relacions i els espais comuns que possibilitin aquesta nova manera de fer, de treballar i d’interrelacionar-nos.

Joan-Ramon Gordo i Montraveta

Comentaris

Sebastià Girona
3.

Tens raó Jordi.
Crec encertat que des d' aquest mitjà " Vilaweb " es parli de la sardana, ja que no hi ha gaires mitjans que en facin ressó.

Leandre Massó Barcelona
2.

Es podria fer públic el greuge comparatiu que ha existit entre les subvencions a la “Feria d’abril” que han enriquit al Sr. Prieto, per part del PSOE/psc a l’Ajuntament de Barcelona, i les subvencions a la sardana. Com que Catalunya, mentre estigui sotmesa a Espanya (PP i PSOE) serà un país de peatge, es podria fer un sistema de socis com fa Òmnium Cultural; de ben segur que se'n trobarien molts, jo en seria un d’ells.

Jordi Badalona
1.

Penso que el primer que s'hauria de fer es demanar a la Generalitat un soport semblant al que brinda als castellers. Si es segueix parlant i escoltant sardanes als medis de comunicació només els diumenges a les 8 del matí, no farem res.

Comenta aquest article