Entrevista

“Diria que els grans mitjans de comunicació s’avergonyeixen de la sardana”

Josep Maria Puig Director de la revista SOM

AssociacionismeSardanes
Josep Maria Puig en el discurs de recepció del Premi Tornaveu al Mitjà de Comunicació
Josep Maria Puig en el discurs de recepció del Premi Tornaveu al Mitjà de Comunicació | Àlvar Andrés

Periodista - Equip de redacció Ens de l'Associacionisme Cultural Català

Els V Premis Antoni Carné han guardonat la revista SOM en la categoria de Mitjà de Comunicació de l’Associacionisme Cultural Català. Editada ininterrompudament des del 1980, s’ha convertit en una publicació de referència en la difusió de la sardana i també de la cultura popular. Entrevistem el seu director, Josep Maria Puig, qui reclama més presència del sardanisme als mitjans generalistes i més reconeixement.

Heu estat guardonats amb un dels premis Antoni Carné, el que reconeix la vostra tasca com a mitjà de comunicació. Com l’heu rebut?

Amb molta satisfacció, perquè realment fem una tasca titànica i el reconeixement ens dona forces per continuar i esforçar-nos cada dia per millorar. Jo en soc el darrer director, però en aquestes quatre dècades hi ha una feinada de l’Antoni Anguela i el Robert Roqué, els dos directors anteriors. Per tant, el premi reconeix tota aquesta feina. Des del 1980 hem publicat ininterrompudament 372 números, més de 100.000 pàgines. Està aviat dit!

I tot plegat, de forma voluntària i voluntariosa...

Sí, només comptem amb una ajuda de la Generalitat, però amb molts col·laboradors i moltes ganes de mantenir viu el projecte. Aquí no cobra ningú, ens sentim pagats si els continguts arriben a la gent i són llegits.

Us dediqueu a la divulgació del sardanisme i la cultura popular, un àmbit que, malauradament, té poc espai en els mitjans de comunicació convencionals. Falta encara molta visibilitat?

Moltíssima, perquè el món de la sardana no només són actuacions i actes que la gent pot gaudir a plaça. Hi ha tota una historia, un marc teòric, composicions, figures rellevants… Tot un corpus teòric que des de SOM hem intentat recollir i preservar amb diferents col·leccions de documents i llibres, però certament, diria que els grans mitjans de comunicació s’avergonyeixen de la sardana. En general la presència de la cultura popular és molt deficient, però en el cas de la sardana la veuen com un element folklòric passat de moda, de gent gran i de quatre gats. Quan només cal que vagis a una plaça per veure com és plena a vessar quan hi ha una actuació. 

En canvi els castells tenen molta més presència, a què ho atribueix?

Transmet valors de força, valentia, hi ha reptes... suposo que és més atractiu sobretot en imatges. En tot cas, amb SOM intentem arribar al màxim de gent possible. Però el paper ens limita, és clar.

Heu pensat a fer el salt digital?

La veritat és que no, perquè el nostre subscriptor és gran, no ens podem enganyar. Les dificultats que li crearíem serien una barrera gairebé insalvable.

Però el jovent avui dia consumeix moltes xarxes socials. Teniu manera d’acosta-los la sardana?

Una possibilitat seria difondre els nostres continguts a Internet per al jovent, però encara no ho hem analitzat. És veritat que el paper té uns condicionants, però també és cert que el nostre subscriptor gaudeix amb la lectura en paper, i el repte és conservar el format i mantenir-lo viu. Pel que fa al públic, ens resulta francament difícil arribar a gent més jove. L’equilibri és complex.

A les escoles es difon prou la sardana?

Mai no és prou... però em temo que en algunes escoles es fa bona feina i en altres no tant. La sardana no està integrada en el currículum escolar, com tampoc la cultura popular en general. És un aspecte que com a país hem de treballar encara.

SOM també fa un paper de reconeixement i difusió d’obres de compositors, una altra tasca clau que altrament quedaria més desconnectada de la societat.

Sí, n’estem molt satisfets, poder donar a conèixer la feina que fan els compositors i fer-la arribar a la societat és important per a la supervivència de la sardana. Estem especialment contents de la col·lecció de llibres MOS, que ha contribuït a millorar el corpus teòric sobre el sardanisme. I també de les biografies de Ricard Viladesau, Lluís Albert, Josep Viader o la nissaga Serra.

Quins reptes teniu per al futur, després de 42 anys ininterromputs de feina?

Sobreviure, mantenir la qualitat de la revista i anar captant nous subscriptors perquè es produeixi el relleu generacional, que és llei de vida.

 

L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català desitja agrair la participació de totes les entitats i particulars en els V Premis Antoni Carné de l’Associacionisme Cultural Català. 

Així mateix, vol agrair la implicació activa de la Fundació Antigues Caixes Catalanes i BBVA en l'organització d'aquest certament i en el foment de la cultura popular catalana. 

Finalment, desitja mostrar el seu agraïment a totes les institucions i empreses que col·laboren en la seva organització: Previsora General, Arç Cooperativa, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Manresa.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article