Entrevista

Pere Manzanares: La veu de la Catalunya del Nord.

Director d'edicions de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català.

Parlar amb Pere Manzanares és parlar de l’Associació Arrels i, per extensió, d’escola i de ràdio. Com va començar tot plegat?
A finals dels anys setanta van sorgir tota una sèrie de ràdios pirates arreu de França. En aquest context, durant la campanya que François Mitterand va fer a la presidència es va comprometre a legalitzar-les i a trencar el monopoli que tenia l’estat en temes de radiodifusió. Guanyà i complí la seva paraula i en pocs mesos van aparèixer un munt d'emissores arreu del país. És en aquest moment que una sèrie de persones constituïm l’Associació Arrels, amb la finalitat de crear una escola catalana, i demanem a una d’aquestes emissores de fer un espai setmanal de ràdio en català. Ens van respondre que per què no fèiem nosaltres mateixos directament una ràdio completament en català. Vam acceptar el repte i en el mateix any vam iniciar dos projectes, l’escola i la ràdio.

Ara fa trenta anys de l’inici d’aquesta aventura doncs...
Sí. Pel que fa a la ràdio, s’ha consolidat un projecte professional però de base associativa, ja que no té finalitat de lucre, no fem publicitat i intentem donar servei a la gent del país, una ràdio completament oberta però amb uns referents molt precisos de Països Catalans, d’educació popular i de conscienciació de l’oient, intentant no trencar amb aquest territori tan particular, difícil i complex que és la Catalunya Nord. Emetem sempre i exclusivament en català amb un compromís associatiu, de fet és una de les ràdios veteranes associatives de l’estat francès.

L’escola també és força atípica.
Si, tant com ho és la ràdio. Va ser la primera escola que va fer el pas del parvulari a l’escola primària on s’ensenya a llegir i escriure en català. És la primera vegada que després del Tractat dels Pirineus nens i nenes aprenen a llegir i a escriure en català. Avui dia cobrim tot l’espai des del parvulari fins al primer grau de l’institut amb dos-cents vint alumnes. Ara fa quinze anys vàrem aconseguir que aquesta escola es pogués integrar dins del sistema oficial d’ensenyament francès sense renunciar al projecte lingüístic català tot i que aquests nens són de famílies francòfones, ja que no som una escola exclusivament per a nens de pares catalanistes, sinó del tot oberta, un mirall de la societat actual en tota la seva diversitat lingüística.

Després de trenta anys, us heu plantejat nous reptes pel que fa a la ràdio.
Des de sempre ens hem autodefinit com “La veu de la Catalunya Nord”. En aquest sentit tenim un compromís amb tot aquest territori, les seves diverses contrades i comarques. Per altra banda ens volem adreçar a tothom i intentar ser el portaveu de tots.
Davant les actuals dificultats econòmiques ens cal un plus d’imaginació, i com que estem convençuts que qui no avança recula, intentem fer més amb menys recursos, i hem obert un estudi descentralitzat a diverses comarques allunyades de Perpinyà -on tenim l’emissora central; hem obert un estudi a Ceret, properament ho farem també a Prada i més endavant a la Cerdanya. Es tracta de trobar un lloc idoni, si és possible amb col·laboracions locals municipals, on es pugui instal·lar el material necessari per a fer enregistraments i reportatges a l’exterior, però deixant-ho a mans dels usuaris, és a dir de les entitats i de la gent que tingui interès en comunicar a través de ràdio Arrels des de tots els punts de vista, cosa que ens pot donar alhora més visibilitat a territoris clau en els que la catalanitat s’ha mantingut més, garantint una incidència sobre el territori. 
Volem ser una ràdio dels territoris, que incentivi la iniciativa local i que faci que sigui aquesta l'encarregada d'assumir la seva pròpia comunicació, alhora permetent d’incrementar la programació i oferta de ràdio Arrels, tot optimitzant els serveis actuals, i reflectint la diversitat del territori.

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article