Entrevista

“Els conceptes de cooperació, d’associació, d’arrelament són valors que aniran a molt més”

Jordi BusquetPresident de la Federació de Mutualistes de Catalunya

Associacionisme
Jordi Busquet, en un dels actes del 125è aniversari al Museu Frederic Marès de Barcelona
Jordi Busquet, en un dels actes del 125è aniversari al Museu Frederic Marès de Barcelona

Periodista - Equip de redacció Ens de l'Associacionisme Cultural Català

La Federació de Mutualitats de Catalunya –que aplega 31 entitats a tot el territori i uns 280.000 associats– ha celebrat enguany el seu 125è aniversari amb diverses activitats a Barcelona i amb una exposició commemorativa que recorrerà el país. Però el model mutualista és molt més antic, té els seus precedents en les confraries i gremis medievals i la seva història ha anat paral·lela a la d’altres entitats, ateneus obrers, cooperatives i associacions culturals i educatives. El seu president, Jordi Busquet, destaca com a elements claus la cooperació, associacionisme i la proximitat al territori, uns conceptes que avui la crisi econòmica i la pandèmia han tornat a posar en valor.

 

Quines són les arrels del model del mutualisme?

Les arrels estan molt enfonsades a la història del país i les podem situar en les confraries de l’edat mitjana. Sovint associem les confraries a l’àmbit religiós, i és veritat que estaven sota l’advocació d’un sant o una santa, però eren sobretot un moviment d’ajuda mútua: inicialment els confrares assistien en els enterraments, acompanyaven la família en aquells moments complicats i l’ajudaven a pagar un enterrament digne; i després evolucionen i tenen cura de la vídua i la família.

Les confraries van donar pas als gremis, i que agafen una gran volada a Barcelona, amb una àmplia representació en el Consell de Cent. Els seus objectius són més econòmics, amb aquesta idea de suport mutu: més enllà de marcar uns requisits de qualitat dels productes, s’ajudaven entre ells, quan per exemple un artesà estava malalt i no podia elaborar una terrissa, els altres artesans la fabricaven i la donaven a la família perquè la vengués.

 

Fins quan dura aquest moment?

Hi ha un moment clau que és la guerra de Successió i l’arribada dels Borbons, que imposen un model molt centralitzat, rebutjant aquests organismes que hi havia a tants pobles i ciutats de Catalunya. S’intenta forçar el canvi cap als montepios, que inicialment són entitats laiques de socors mutu però controlades per l’Estat. Però aquí els intents per eliminar la tradició associativa no reeixiran i seguiran sota diferents noms i conceptes. 

En el segle XIX amb l’arribada de la revolució industrial a Catalunya hi ha un auge de les entitats socials.  Llavors hi havia una gran diferència entre la gent que vivia de pagès i la gent que està a les fàbriques, on molts dels seus drets són menyspreats. Aquesta gent s’agrupa en entitats per tal defensar els seus drets i sorgeixen tota mena d’entitats cooperatives de consum i producció, ateneus obrers, societats de socors mutus, així com associacions culturals i educatives. El volum és tal que el 1839 les entitats de socors mutu s’acaben reconeixent per part de l’Estat espanyol.

 

Com neix la Federació?

En l’últim quart de segle, davant el gran volum d’entitats que, amb la primera llei d’associacions (l’any 1896), es legalitzen, apareix la Federació de Mutualitats, amb l’objectiu d’agrupar-les per tenir més força i per tenir una veu no només a Catalunya sinó també a Espanya.

A principi de segle XX hi ha un volum de mutualitats molt gran, més de mil. Cada poble tenia la seva mutualitat i a vegades dos o tres. Era un model de suport mutu molt transparent i complien una funció molt bonica. Per exemple, en pobles i comarques on era molt complicat l’accés a la salut, s’agrupaven per contractar un metge, per tenir un dispensari o per portar medicaments.

Això va agafar una gran força. L’any 1934 es fa la primera llei de mutualitats a Catalunya, en època republicana. És la primera de l’Estat, però al cap de pocs anys és abolida pel franquisme. El més important per mi és que al llarg de la història hi ha hagut moments de més o menys control, però el que perviu és aquest volum, aquesta força del moviment associatiu català.  

 

Dins de l’estat espanyol, Catalunya és un dels territoris amb més teixit mutualista. Per què?

A Catalunya som 31 mutualitats federades. Per què perviuen? Perquè la gent s’identifica molt. Les mutualitats intentem identificar-nos molt amb el territori i la cultura del país. A nivell cultural fem petites aportacions, ajudant a l’esbart dansaire del poble, als castellers, gegants, als falcons...

 

En la inauguració d’aquest 125è aniversari, conferenciants com Josep Maria Coll, professor a l’EADA Business School, va insistir que valors com l’associacionisme o la cooperació són avui claus en el futur i en la sostenibilitat.

Nosaltres creiem fermament en aquests conceptes, que són cada cop més demandats. He patit una crisi econòmica molt potent i després una pandèmia. Tots tenim experiències on hem vist el valor de la cooperació: gent que feia la compra al veí, o que anava a buscar medicaments a la farmàcia per una persona gran... Tot això ha agafat un valor molt gran i crec que ha vingut per quedar-se. Aquests conceptes de cooperació, d’associació o d’arrelament al territori són valors que aniran a molt més; nosaltres fa anys que hi creiem i que els defensem.

 

Sovint confonem mutualisme i asseguradores? Quins són els trets diferencials de les mutualitats?

Quan vas a un hospital et pregunten: “De quina mútua ets”, però de mútues hi ha poques. En tot cas, la pregunta hauria de ser “de quina companyia”. S’ha perdut el concepte. Una societat anònima pot actuar d’una manera perfecta, però hi ha diferències. La primera, que una societat mercantil es deu als seus accionistes, que li demanen rendiments econòmics. Allà, una acció és un vot, i qui té més accions té més vots. En el nostre cas, un mutualista és un vot, tant si està ell sol com tota la família.

Després, que el mutualista és a la vegada propietari i client, i per tant ell pot decidir com l’han de tractar. I la tercera diferència és que nosaltres som entitats sense ànim de lucre, no tenim una visió a curt termini de generar resultats. La nostra és una visió a llarg termini, de sostenibilitat, i gràcies a això podem fer accions que d’altra manera no en podríem.

 

Quins són els reptes de futur?

Per nosaltres, la força està en la diversitat –no volem ser com altres que han apostat per ser un, com una caixa, nosaltres volem que hi hagi moltes mutualitats– i la singularitat, que és clau perquè la gent s’hi pugui identificar. Si no tens la capacitat de fer que la gent s’identifiqui amb el país, amb la cultura i la visqui, difícilment el teu model perdurarà.

Òbviament, hi ha una part rellevant, que és ser solvents: no es tracta de guanyar més cada any sinó suficient per tenir continuïtat. Les mutualitats en el seu conjunt multipliquem per set la solvència mínima que es demana i per tres la mitjana de les activitats mercantils.

Per tant, el nostre futur demana mantenir la nostra identitat i singularitat, i que la Federació pugui continuar agrupant aquestes entitats i per poder cooperar i competir en aquest món, perquè d’un en un difícilment ho podrem fer, però tots junts sí.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article