Entrevista

“La diversitat sense inclusió és exclusivisme”

Josep Lluís AlbaceteMúsic, presenta 'Parlant de dones' al costat de Miquel Gil i Antonio J. Iglesias

Música tradicional
Miquel Gil, Antonio J. Iglesias i Josep Lluís Albacete i Antonio J. Iglesias (de dreta a esquerra) són els integrants de Multilingus
Miquel Gil, Antonio J. Iglesias i Josep Lluís Albacete i Antonio J. Iglesias (de dreta a esquerra) són els integrants de Multilingus

Escriptora, periodista, artista plàstica, gestora cultural i professora de català.

Josep Lluís Albacete és creador de projectes musicals cooperatius d’estils ben diferents, especialitzat en fonoestètica i musicalitat del llenguatge i habitual de l’escena valenciana underground. Miquel Gil és músic des dels anys setanta, molt reconegut gràcies als seus nombrosos discs i guardons a nivell internacional, a més de ser un gran actor de doblatge. Antonio J. Iglesias és un multiartista que compta amb una dilatadíssima experiència en experimentació en diversos estils. Tots tres presenten a l’escena valenciana ‘Parlant de dones’, un concert-tertúlia multilingüe al voltant del paper del home en els estereotips socials de les dones.

Des de quan col·laboreu Miquel Gil i tu en projectes plurilingües?

Des del 2014. En l’acte de presentació de la primera edició bilingüe anglès-català de Howl / Udol d’Allen Ginsberg. Hi va ser una declamació a dues veus.

Quines característiques hi presenten?

Son projectes interdisciplinars on la música n’és el vehicle principal, però on també juguen altres arts, com ara el teatre, la poesia o la dansa. Tenen un contingut social i inclusiu i busquem que el públic se senta identificat i hi participe d’aquesta diversitat que ens uneix. Son projectes multiculturals també on l’idioma és un instrument transversal definitori. Ah! I mai no hi manca l’humor!

El 2017, Miquel Gil i Antonio Iglesias col·laboren amb tu en el projecte MuLTiLiNGuA 17. En què consisteix aquest projecte?

L’any 2017 va ser el 50è aniversari de l’Escola Oficial d’Idiomes de València, on sóc professor des del 2004. Els setze departaments més l’Associació d’Esperanto col·laboraren amb un repertori de cançons i poemes, i ajudaren als cantants en la pronunciació i altres qüestions lingüístiques i culturals. S’hi van aplegar amateurs i professionals per a muntar un espectacle sinèrgic. La llengua que feia el número 18 va ser el llenguatge dels signes.

Com és que hi vau col·laborar tots tres?

Com ja he dit abans, Miquel i jo ja havíem treballat plegats. Llavors, vam pensar que calia introduir-hi percussió i un personatge equilibrant ambdós antagonistes. Antonio hi era la persona ideal per la seua trajectòria en utilitzar la llengua com un instrument més en els seus repertoris; a més d’emprar elements teatrals i, sobretot, per la connexió a l’hora d’entendre’s i treballar. De fet, estem preparant un disc.

Quina relació hi ha entre MuLTiLiNGuS i la llengua de signes?

La diversitat sense inclusió és exclusivisme. Sempre que podem, comptem amb la participació d’intèrprets del llenguatge de signes. Tot el públic gaudeix del plus d’una interpretació dramàtica espectacular. En un concert que vam fer al Palau de la Música de València en disset llengües, vaig fer la següent pregunta al públic: “Us n’adoneu que les úniques persones que s’estan assabentant de tot el que es diu i canta son les persones sordes?”.

On s’ha presentat?

A la Nau de la Universitat de València, l’Escola Oficial d’Idiomes “València-Saïdia”, Casa de Cultura de Picassent i la Sala Palmireno de València.

Com va nàixer PaRLaNt De DoNeS?

Fa uns anys, ens reunírem Miquel i jo amb Josep Ona Nua i el dramaturg Paco Romeu perquè ens donara suport per a adaptar un conte meu al teatre. Ho teníem tot preparat  i ens arribà la pandèmia. Un dels temes que hi tractàvem era el feminisme. Aleshores, repensàrem una adaptació des d’una perspectiva més concreta que se centrés més en el paper dels homes en aquest camí comú.

Què és exactament PaRLaNt De DoNeS?

Un concert-tertúlia multilingüe on tres personatges homes repassen els estereotips que el patriarcat ha imposat a les dones i es plantegen què podrien fer en aquest camí comú per a reparar el mal fet. Tot això amb molt d’humor i serietat i cançons representant els rols de les dones.

On es va representar per primer cop?

En la Sala Matilde Salvador de la Nau de la Universitat de València el 21 de gener del 2022.

Quines han estat les crítiques?

N’estem molt contents, perquè hem constatat que el públic ha valorat amb escreix l’esforç dut a terme.  La part musical la teníem força clara. Quant a la polèmica temàtica, ens hi hem documentat i hem après moltíssim de persones que treballen en la nova masculinitat. També ens hi han ajudat professionals del teatre. Hem escrit el guió, però no som actors. L’ajuda amb la dramatúrgia ha estat impagable.

Què té a veure amb MuLTiLiNGuS?

És un projecte “made by” MuLtiLiNGuS perquè en té tots els ingredients: plurilingüisme, multiculturalitat, compromís social, música, poesia, teatre i molt d’humor!

Teniu alguna cosa a suggerir-los als lectors?

Que vinguen a veure’ns, que siguen crítics i crítiques, que escolten i que canten i intenten, almenys, saludar o donar les gràcies en llengües diferents. Això ajuda molt a desenvolupar empatia, primer pas per a arribar a la sinèrgia, la clau per a viure en un món millor.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article