Entrevista

'La conciliació segueix sent un problema perquè les dones trabucaires puguin ocupar càrrecs de responsabilitat'

Tere TarruellaPresidenta de la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya

Trabucaires
Tere Tarruella es mostra preocupada pel relleu generacional en les colles de trabucaires
Tere Tarruella es mostra preocupada pel relleu generacional en les colles de trabucaires | Guillem Carreras

Periodista - Equip de redacció Ens de l'Associacionisme Cultural Català

Amb una llarga trajectòria dins del món trabucaire, Tere Tarruella va assumir la presidència de la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya a principis d’any. En aquesta entrevista, ens parla sobre el relleu generacional, la reivindicació de la Trobada de la Dona Trabucaire, o les noves línies de treball que planteja la Junta Directiva que encapçala.

 

Com s'introdueix en el món trabucaire?

Va ser d'una manera molt tradicional. Acompanyant-hi al meu marit! (riu). El marit és de Caudete, Albacete. És un poble amb una tradició de festes de moros i cristians. Ell no hi havia participat mai, però tenia un trabuc de tota la vida.

Una vegada estàvem a casa, a Barcelona, i vam sentir soroll de trabucs. Ell va baixar al carrer i es va trobar amb la colla de trabucaires de Sant Andreu amb l'anterior cap de colla. Així és com ell va començar. L'any següent, jo també hi vaig començar perquè m'avorria només anant a la cercavila com a acompanyant. Un cop ja introduïda al món trabucaire, al cap d'uns anys, l'anterior coordinadora necessitava algú que assumís la secretaria i em van venir a buscar. L'any que ve farà vint anys que soc trabucaire. A treballar per la Coordinadora hi vaig entrar l'any 2009 i fins ara he passat per diferents càrrecs: secretària, vicepresidenta i presidenta.

 

Cal destacar que en aquesta nova junta hi heu entrat quinze persones. Com us organitzeu?

Les quatre persones que formem part del nucli dur (tresorer, secretari, vicepresident i presidenta), ens reunim cada setmana telemàticament o presencialment. Amb la resta fem reunions telemàtiques periòdiques. Pel que fa a la feina, el vicepresident i jo ens hem distribuït la coordinació de la feina. Ell dirigeix els companys de xarxes i de tota la resta me'n faig càrrec jo. Ara ja podem dir que, durant aquests deu mesos que portem, tenim totes les dades de les 54 colles ordenades i tots els drets d'imatge aconseguits. Quant a memòria històrica de l'entitat, però, ens hem trobat que no disposem de material. Des de la vocalia d'Exposicions, volem intentar trobar tots els cartells de les anteriors Trobades Nacionals i preparar una exposició. Cal donar-hi la importància que té a la memòria històrica.

A tot l'equip de la junta els transmeto que hem de ser transparents. És fonamental la comunicació amb les colles. Vull que siguem una coordinadora propera, de confiança, amb valors, que siguem un bon referent i que a la gent no li faci cosa posar-se en contacte amb nosaltres. Estem obrint la Coordinadora a altres grups de cultura popular.

 

Quins temes són els que preocupen més a la Coordinadora actualment?

El relleu generacional és un dels més preocupants. El “boom” de la cultura popular va ser als anys vuitanta. Han passat quaranta anys ja i ara costa tenir relleu. Hi ha colles que no crec que el pròxim any tornin a renovar. Són colles amb grans trabucaires que ja s'han fet grans i de pobles molt petits. No poden resoldre el seu relleu i per consegüent no poden continuar.

Ser trabucaire, a més, és molt car. Hi ha algunes colles que ho subvencionen tot, però en moltes d'altres les despeses van a càrrec de la butxaca de cada trabucaire. Actualment, un dels problemes que tenim és el preu del quilo de pólvora. Per a fer-nos una idea, un quilo de pólvora dura una cercavila i acostuma a servir per, aproximadament, cent trets. El quilo està, aproximadament, a uns 60 euros. Després li has de sumar els pistons i el transport, que van a banda. Una capsa de pistons costa uns 20 euros.

 

Com vau organitzar la Trobada Nacional d'aquest any?

Vam muntar la Trobada Nacional en format virtual el passat 10 d'octubre. Cada colla va gravar-se galejant des de la seva població i en una setmana vam poder presentar un vídeo amb un resum de totes les colles participants. El resultat va ser que ens vam sentir units estan separats en la distància! Hi van participar 32 colles de 20 poblacions diferents. Volíem transmetre un missatge d'unitat, dir que estem junts 'amb el cor' i ho vam aconseguir!. El cartell d’aquesta edició va ser genèric i vam deixar un espai on cada colla va afegir la informació de la seva trobada i van poder  penjar el seu escut o logotip. Va ser una trobada on vam deixar ben clar que les coses es poden fer bé adaptant-nos a les mesures imposades davant la pandèmia.

 

Un altre dels grans actes de la Coordinadora és la Trobada de la Dona Trabucaire. Com va sorgir?

La Trobada de la Dona Trabucaire va originar-se arran d'una colla que no va deixar entrar a una dona a la seva entitat. Aquest fet va arribar a la Coordinadora i, a partir d'aleshores, es va plantejar aquest esdeveniment com a reivindicació. Porten 12 trobades realitzades abans de l’arribada de la pandèmia. Actualment, però, tenim un problema perquè han sorgit dos punts de vista respecte a la Trobada. Hi ha gent que creu que no s'hauria de celebrar perquè la igualtat ja existeix en el món trabucaire, i hi ha una majoria que creu que s’ha de reivindicar el paper de la dona. La conciliació segueix sent un problema perquè les dones trabucaires puguin assumir càrrecs de responsabilitat. Personalment sempre felicito i encoratjo a les noves trabucaires perquè assumeixin càrrecs de responsabilitat en les seves juntes.

Per obstruir la participació femenina, algunes persones defensen que les dones, històricament, no eren trabucaires.

Si llegeixen els llibres d'història, veuran que les dones sempre hi estaven al darrere. Tenien cura del camp, de la casa, dels fills, i també acompanyaven a les hostes o milícies quan es desplegaven pel territori. El trabucaire disparava i elles carregaven i tenien preparat el segon  trabuc. Feien una feina molt important que no es veia. Com sempre.

 

I com es planteja la pròxima Trobada de la Dona Trabucaire?

Com a dona trabucaire, voldria donar-li un altre sentit. Encara hem d'acabar de pensar-ho, però potser caldria un canvi de format. Aquest any, a causa de les circumstàncies, hem elaborat un dossier sobre la dona trabucaire amb contingut il·lustratiu. Personalment, crec que és necessari organitzar sempre alguna cosa per no deixar de reivindicar-la. Les dones seguim sent poques a les colles, aproximadament un 21%. En els últims recomptes que tenim, som 145 dones trabucaires davant de 560 homes trabucaires. Sempre que faig un discurs, dono un agraïment especialment a totes elles.

 

Com us han influït, les normatives dictades pel PROCICAT en el darrer any i mig?

El PROCICAT ens ha obligat a fer actuacions estàtiques. No ens ha fet gens de gràcia estar en un escenari estàtic d'una plaça disparant amb els trabucs davant de gent asseguda. Els trabucaires normalment anem movent-nos i anunciant la festa. No poder fer-ho és desvirtuar l'expressió en si. Una alternativa que han trobat algunes colles i que està molt bé és fer galejades en tres-quatre places diferents. Quan canvien de plaça, hi van caminant sense galejar. A Barcelona, però, aquesta pràctica no s’ha pogut dur a terme. Només funciona en poblacions més petites.

La Covid-19 ha provocat una aturada que encara no hem revertit. Tenim moltes ganes de trobar-nos, però hi ha colles que encara estant “en pausa”. Les colles ens hem hagut de reinventar molt per continuar la nostra activitat.

 

En el món trabucaire, a més, per poder actuar també ha de complir amb la normativa ITC 26 de Reglament d'Explosius. En què consisteix?

És una normativa estatal. Per cada festa, esdeveniment o celebració que volem organitzar, estem obligats a sol·licitar un permís a la subdelegació del govern amb un mes d'antelació i adjuntar fins a 14 documents molt enrevessats. En aquests documents, hem d'especificar totes les dades possibles: com serà l'actuació, quin recorregut es farà, quanta pólvora durem, les mesures de seguretat ... També cal aportar informació sobre la llicència d'armes de cada trabucaire. Tot això s’ha de tenir fet com a mínim amb trenta dies d’antelació! Normalment a cada actuació, una patrulla de la Guàrdia Civil ve a revisar-nos les armes i tota la documentació un altre cop. Això també passa quan organitzem un curs de formació on els trabucaires novells poden disparar un tret sense pólvora però amb pistó... Ens fan omplir 14 documents per disparar un trabuc sense carregar-lo de pólvora! (riu)

 

S'hi pot fer alguna cosa al respecte?

Aquest juliol ens vam reunir amb el subdelegat del Govern a Barcelona. Li vam exposar la problemàtica en un dossier i ho va entendre perfectament. Els nostres reclams són simplificar tot aquest procediment i disposar d'algun tipus de 'permís flaix' per situacions inesperades. Per exemple, si un company trabucaire d'una colla mor, no se li pot dedicar una galejada perquè no s'ha demanat el permís d'armes trenta dies abans. La ITC núm. 26 és molt incongruent aplicada a Catalunya. Ens encotilla!

 

Dins del món de la cultura popular i l'associacionisme cultural, de fet, es parla molt de la necessitat de simplificar documents.

Un altre problema que ens trobem, però, és que han xocat dos mons: el de la cultura popular, amb les seves tradicions, i el virtual. Les administracions requereixen que els seus tràmits siguin via digital i no es pot lliurar ni registrar documentació a mà. Les colles trabucaires son formades, especialment, per gent gran. Molts d'ells es veuen frenats per falta de competència en les eines de la informació.

 

En quins nous projectes esteu treballant actualment?

Tenim pensats projectes de tota mena: formatius, com ara com un vídeo explicatiu i didàctic sobre el manteniment de les armes; també estem treballant en la divulgació del fet trabucaire, preparant una exposició que podrà ser sol·licitada per les colles i exposada en les poblacions. En paral·lel, tenim la mirada posada en l’actuació, el 18 de desembre, en la inauguració de la Torre de la Mare de Déu de la Sagrada Família.

Ja de cara el 2022, durant el primer trimestre organitzarem el 5è curs de Trabucaires Novells, i també una nova edició de la Trobada de la Dona Trabucaire. A més, volem organitzar una sortida cultural, atractiva i amena, en la qual els membres de les colles aparquem els trabucs i ens relacionem d’una altra manera.

 

Què significa ser trabucaire?

Sentir i defensar la cultura popular tradicional festiva catalana amb un trabuc a la mà, amb seny i amb un somriure al cor.

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article