Entrevista

“L’educació no reglada que es produeix en les entitats cada vegada és més ben valorada”

Gemma CarbóDirectora del Museu de la Vida Rural

Reflexió
Gemma Carbó participarà a la jornada 'Miralls' a la Fira Mediterrània de Manresa
Gemma Carbó participarà a la jornada 'Miralls' a la Fira Mediterrània de Manresa

Periodista - Equip de redacció Ens de l'Associacionisme Cultural Català

Des del món de l’activisme, és habitual relacionar els àmbits de l’educació i la sostenibilitat. També són relativament freqüents els debats sobre cultura i educació. Malauradament, en les reflexions sobre aquesta tríada de conceptes, encara no es valora prou la importància que té la cultura en la construcció d'una societat sostenible. Gemma Carbó, directora del Museu de la Vida Rural, defensa que cal aprofundir en aquesta mirada. La cultura té una dimensió ociosa, que tots tenim present, però també és una eina per decidir com volem viure com a comunitat. Carbó en parlarà dissabte 16 d’octubre a la jornada Miralls, que se celebrarà a la Fira Mediterrània de Manresa.

 

Les entitats culturals i els centres museístics probablement no han creat llaços prou forts. Quina és la vostra experiència al Museu de la Vida Rural?

És veritat que durant molts anys hem viscut en mons allunyats. La Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, aprovada el 2003, ha contribuït a apropar-los. Des de llavors, el patrimoni s’ha concebut des d’una mirada més comunitària, no pas com una tradició que obliga, sinó com una herència des d’on construir.  En paral·lel, els museus han pres consciència que han d’estar plenament imbricats amb la comunitat que ens acull. No som un lloc on es guarden i custodien objectes.

El Pla de Museus 2030 de la Generalitat de Catalunya reivindica la funció social i participativa d’aquests equipaments i es proposa aconseguir que estiguin fortament implicats en la vida cultural, educativa, social i científica del país. Que siguin ben valorats per àmplies capes de la societat, que es considerin rellevants i necessaris.

 

De fet, el Museu de la Vida rural reflexiona constantment sobre debats vigents.

Crec que és una tendència general que s’està produint en la majoria de museus, sobretot els etnològics. Nosaltres, que expliquem les condicions de la vida rural, tractem contínuament amb problemàtiques del tot actuals. El 2050 viurem tots en grans ciutats i ens alimentarem amb pastilles? Hem de parlar sobre el despoblament, la sobirania alimentària, la necessitat de crear un model econòmic sostenible i de proximitat... Són temes que apareixen de manera recurrent a les notícies, i que nosaltres tractem amb el teixit cultural de l’Espluga de Francolí i la Conca de Barberà.

 

Tenim a pensar que cal buscar fórmules imaginatives pels reptes actuals. El passat també ens pot proveir de propostes.

El coneixement que hi ha darrere les maneres de viure al món rural, els sabers ancestrals i la cultura popular lligada als oficis tradicionals s’ha de posar al servei dels problemes actuals com el despoblament i s’ha d’establir un diàleg constant amb l’art contemporani i les noves tecnologies. Si ho fem així, obrim un món d’oportunitats i d’innovació importantíssim per pensar solucions als reptes que recull l’agenda 2030 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.

 

Com a presidenta de ConArte i InterArts, coneixes de primera mà projectes culturals pensats per l’empoderament dels joves.

L’accés a la cultura és un dret humà reconegut per la UNESCO. Penso que la millor manera de garantir aquest dret és fomentant la participació cultural, és a dir, que els ciutadans trobin eines d’expressió per enriquir-se personalment i com a comunitat. En aquest camí, cultura i educació són àmbits complementaris. Alguns ajuntaments, com ara els de Centelles, ja estan treballant obertament amb la filosofia educativa 360°. L’educació no reglada que es produeix en les entitats cada vegada és més ben valorada.

 

Quin rol creus que poden jugar, en aquest empeny, els col·lectius de cultura popular?

Des dels col·lectius de cultura popular s’ha fet millor feina que en altres àmbits, com ara les arts contemporànies, treballant amb els centres educatius des de fa anys. La festa i les tradicions poden ser espais d’acollida i benvinguda a les noves generacions o a les persones que arriben d’altres realitats culturals si s’ho plantegen. A vegades és al revés i cal vigilar-ho.

Pel que fa a l’educació artística hauria d’hibridar-se amb l’educació cultural que ja és a les escoles sobretot a partir de les festes i les tradicions. De fet, Fira Mediterrània és un fantàstic aparador d’aquesta revisió constant des de les arts contemporànies, de la tradició i la cultura popular. Cada vegada més creadors i artistes joves veuen en aquesta cultura d’arrel, el fet diferencial i identitari del qual es volen tornar a apropiar.   

 

Com enfocaràs la teva intervenció a la jornada Miralls?

Estic molt contenta de poder-hi participar. En resum, hi exposaré les idees que apuntava en les altres preguntes. Sobretot per incidir que és necessari trencar costures entre diferents àmbits -art, educació, cultura, conscienciació- que a vegades tractem de manera compartimentada. I també incidir en la importància que té la cultura per construir comunitats sostenibles.  Quan es reflexiona sobre sostenibilitat, sovint no pensem prou en la dimensió cultural. És una perspectiva que hem de tenir més present. 

Vull explicar l’exemple del Museu de la Vida Rural i la seva implicació amb la comunitat i el territori per repensar les noves ruralitats i educar culturalment per la sostenibilitat.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article