Entrevista

“En els habitatges col·laboratius els usuaris són responsables de la seua vida”

Goya Gil i Martín GarcíaMembres de la cooperativa d’habitatges col·laboratius Resistir

Associacionisme
Goya amb Martín i dos socis més. al costat de l'Octubre Centre de Cultura Contemporània
Goya amb Martín i dos socis més. al costat de l'Octubre Centre de Cultura Contemporània

Escriptora, periodista, artista plàstica, gestora cultural i professora de català.

Goya Gil i Martín García, juntament amb un grup d’amics, van posar en marxa l’any 2016 a València la cooperativa Resistir, on proposen una altra forma d’envellir i de conviure, que se situa entre el lloguer i la compra d’habitatge. Goya és llicenciada en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona i ha estat professora de la mateixa universitat i de la Universitat de València. També ha estat ensenyant a l’Institut d'Educació Secundària Campanar de València. Avui està feliçment jubilada, com Martín, que és llicenciat en Ciències Econòmiques. Va ser professor de l’Escola d’Informàtica i de la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de València, funcionari de l’Administració General Valenciana i Cap de Servei d’Organització i Informàtica de la COPUT.

Què fan dues persones com vostés en un embolic com aquest?

Som persones ja jubilades, però que ens mantenim amb ganes de continuar encara actius. Volem un envelliment actiu!

Què són els habitatges col·laboratius?

Vivendes on els usuaris són responsables de la seua vida i les seues activitats: des de l’alimentació i la neteja fins a un fum d’activitats culturals.

Què és la cooperativa d’habitatges col·laboratius Resistir?

Una associació que va néixer el 2016 gràcies a un grup d’amics de tarannà progressista que pensaven que estava bé això d’envellir plegats els amics.

Por què van pensar que pagava la pena el projecte?

Perquè volíem conviure entre amics i no haver de dependre de fills o altres familiars, i  no ens feia gràcia la idea de ser ‘aparcats’ en una residència.

Història del projecte.

El grup d’amics de mentalitat oberta i progressista vam començar visitant projectes que ja funcionaven en altres comunitats, com ara Catalunya, Madrid i Castella-la Manxa. Demanàrem entrevistes amb les diverses Administracions i, com a resposta, rebérem bones paraules, però “de forment, ni un gra”. Amb tot, ara mateix acabem de trobar un inversor privat interessat pel projecte.

Quina ha estat la trajectòria dels diferents llocs on han estat buscant ubicar-se?

Els primers solars estaven prop del Jardí del Túria, al centre històric de València i al Cabanyal. Eren solars públics, però cap no en va anar endavant. També ho vam intentar a Natzaret, el Port de Sagunt i altres municipis, com ara Godella, on tenim un projecte a punt  d’iniciar les obres. Hem de dir que les autoritats municipals de Godella han sigut molt receptives i ens han donat suport des de l’inici.

Per què consideren interessant que hi haja gent gran i jove en la cooperativa?

En primer lloc, per la continuïtat de la nostra cooperativa i, a més a més, perquè és molt més positiu en tots els àmbits de la vida.

Quines característiques presenta el seu projecte?

És col·laboratiu i amb persones progressistes, molt actives i amb ganes de dur a terme activitats conjuntament.

Quants socis en són?

Vora una cinquantena.

En quin punt es troba ara mateix?

La més avançada és la fase de Godella i estem a punt d’iniciar les obres. N’hi ha d’altres a València que han sorgit després.

Existeix aquest model en altres comunitats de l’Estat espanyol  i Europa?

Sí. Existeix ja consolidat a Catalunya, Madrid i Castella-la Manxa. A Europa, als països del Nord sobretot.

Cap on van mirar per a elaborar el seu projecte?

Principalment, als d’Espanya.

Quins son els seus objectius a curt termini?

Que comence l’obra de la fase de Godella i es consoliden els de València.

I a llarg termini?

Ens agradaria que aquesta mena de projectes tinguera més visibilitat en la societat, perquè es veiés una altra forma d’envellir. També que el projecte arribara a gent jove per tal de tenir-ne  continuïtat.

Què han aprés en aquest procés?

Que cal continuar lluitant per allò de què estem convençuts.

Què hi ha hagut de positiu i de negatiu?

El millor ha estat l’amistat i la relació creades entre els cooperativistes. El negatiu, l’experiència amb la banca i la lentitud de les administracions públiques.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article