Entrevista

“El Pla d’Impuls no vol marcar un camí, sinó posar eines a disposició dels grups de dansa d’arrel”

Jordi FosasDirector artístic de la Fira Mediterrània

Esbarts dansaires
Jordi Fosas vol que el Pla d'Impuls a la Dansa d'Arrel serveixi per crear ponts entre els esbarts i el conjunt de la societat
Jordi Fosas vol que el Pla d'Impuls a la Dansa d'Arrel serveixi per crear ponts entre els esbarts i el conjunt de la societat

Periodista - Equip de redacció Ens de l'Associacionisme Cultural Català

En el començament de la conversa,  en Jordi incideix en la idea que el Pla d'Impuls a la Dansa d'Arrel ha de "provocar". Quan acabem de parlar, me'n vaig a dinar, torno a l'oficina, busco les accepcions que el diccionari recull d'aquest verb, i en trobar-les, penso que no en podia haver escollit un de millor. Provocar, "suscitar un desig";  provocar, "fer néixer una cosa, promoure-la". Les accions contemplades pel Pla d'Impuls persegueixen precisament això, ser una invitació als grups perquè apostin per projectes ambiciosos,  esdevenir l'empenta necessària perquè sorgeixin noves propostes coreogràfiques. L'objectiu no és oferir als esbarts un quadre acabat, sinó una gamma de colors més extensa.  

 

La creació d’un Pla d’Impuls a la Dansa d’Arrel implica que s’han diagnosticat mancances estructurals en el sector. Quines són les principals, al teu entendre?

El Pla d’Impuls a la Dansa d’Arrel vol treballar en dues grans direccions. Per a nosaltres és molt important acompanyar i donar suport als projectes sorgits des de la dansa d’arrel, ja que s’ha detectat una mancança en aquest sentit. D’altra banda, es vol fomentar la connexió dels esbarts i altres actors: comunicadors, programadors, etcètera. La nostra voluntat és oferir eines per crear ponts entre el col·lectiu de la dansa d’arrel i el conjunt de la societat.

 

Les línies de treball del Pla són la participació, la formació, la creació i la difusió.

Són els quatre àmbits on crec que és més important incidir, on hem de focalitzar el nostre acompanyament i suport a les entitats. De fet, els esbarts ja estan treballant en aquestes quatre línies de treball, que ens han permès englobar gairebé totes les accions que tenim contemplades.

 

Els esbarts estan conformats, a grans trets, per dues tipologies d’entitats. Aquelles que impulsen espectacles de nova creació i d’altres que vetllen per la promoció de balls locals, moltes vegades patrimonials. Com incorpora, el Pla d’Impuls, aquesta diversitat?

Hem treballat perquè tots els esbarts s’hi puguin sentir identificats. Preservant-ne la diversitat, volem que tots siguin valents; que puguin demanar suport per desenvolupar les seves iniciatives, i al mateix temps copsar la gran diversitat d’opcions que hi ha. Per això hem preparat línies de suport a projectes de creació i també d’altres per a projectes comunitaris. La dansa d’arrel té un gran ventall d’opcions. Per això el Pla d’Impuls no vol marcar un camí, sinó posar eines a disposició de tots els grups de dansa d’arrel, treballin en espectacles de nova creació o en danses comunitàries.

El Pla d’Impuls és una provocació, un sacseig, respon a la voluntat de trencar inèrcies i dinàmiques. El camí que vulguin prendre els esbarts en els pròxims anys ho ha de decidir el mateix col·lectiu. La nostra missió és fer xarxa, connectar i formar persones a través de les beques, provocar que es pensin projectes (siguin de creació o participació), contribuir a la professionalització dels joves que volen dedicar-s’hi, i un llarg etc. Provocar i sacsejar!    

 

En el món de la música d’arrel s’ha treballat per avançar cap a la professionalització. Tant en l’àmbit formatiu –actualment, per exemple, es pot cursar una llicenciatura en ESMUC de gralla- com en l’àmbit laboral, que compta amb molts directors de corals remunerats. Aquest model és extrapolable a l’àmbit de la dansa?

Crec que la formació és un eix importantíssim. La dansa d’arrel hauria de trobar espais -més o menys reglats- d’aprenentatge, ja que actualment l’oferta formativa té molt poc recorregut. El Pla d’Impuls no es planteja si el model de l’ESMUC o de l’Institut del Teatre seria equiparable a l’àmbit de la dansa; sí que pot contribuir, però, a generar un context, a crear una demanda, que ens ajudin a valorar is aquesta proposta és viable o no ho és.

 

Probablement aquesta tasca de formació no implica només els directors i ballarins, sinó també totes les persones que fan possible la creació i promoció d’un espectacle.

En la línia de suport als projectes de creació, un dels objectius del Pla és facilitar la col·laboració dels esbarts amb professionals dels diferents àmbits d’un espectacle. Al meu entendre, aquestes col·laboracions són molt interessants. Contribueixen a millorar les propostes artístiques, i a més, enriqueixen a les entitats, ja que els hi permet conèixer altres maneres de fer i de treballar. Penso que és important donar acompanyament al conjunt de les persones que conformen un esbart, no només les que treballen en la sala d’assaig. En Xavier Bagà va afirmar recentment, en una taula rodona organitzada per l’Esbart Sant Martí, que les tasques de producció i direcció artística no haurien de recaure en la mateixa persona. En soc un absolut defensor. És important que no només ens fixem en la sala d’assaig a l’hora de fer projectes i obrir mirades, és important que això també es faci en tots els àmbits de les entitats, no només en l’artística.

 

En la presentació del segon volum del MercèDansa, defensaves que les mirades contemporànies a la dansa d’arrel no només passen per la innovació en el moviment.

En aquestes noves mirades, crec que la comunicació i la manera de gestionar les entitats també és un element clau. Com a entitat, "com et relaciones amb els teus veïns?", "com treballes amb el teu entorn?", "com connectes amb tots ells?"  El MercèDansa ens ofereix un bon exemple. Des de l’Esbart Català, han apostat perquè les danses que han enregistrat en CD també puguin escoltar-se a Spotify. Les entitats no podem apropar-nos a la societat d’avui només a través del moviment, sinó en tota la seva globalitat.

 

Un dels punts forts del Pla és donar a conèixer els casos de bones pràctiques que s’estan practicant a Catalunya.

No volem ajudar només a descobrir tot allò que ja s’està fent, sinó també connectar-ho. El Pla contempla donar una dotzena de beques, a membres joves dels esbarts, perquè durant un any coneguin propostes d’arreu de Catalunya. Com comentava abans, volem que els futurs responsables dels esbarts siguin conscients de la gran diversitat de propostes que disposem i treballin més enllà del seu àmbit habitual.

Les persones becades passaran pel Festival Ésdansa, on s’instruiran en la història de la dansa d’arrel; a la Fira Mediterrània adquiriran coneixements sobre l’exhibició en espectacles i la seva promoció; a Rubí, concretament al Centre de la Dansa Tradicional Catalana L’espona, aprendran elements formatius claus; a les Terres de l’Ebre, gràcies a la participació de Lo Planter i l’Institut Ramon Muntaner, s’endinsaran en el món de la recerca; amb motiu del Dansàneu 2022 treballaran en la creació d’espectacles a partir de la dansa d’arrel; i finalment visitaran les Festes de Santa Tecla de Tarragona per conèixer de primera mà el paper de la dansa en les festes comunitàries.

 

En Marcel Casellas lamenta que, a Catalunya, la dansa d’arrel no es balla amb espontaneïtat en contextos informals. Com podem avançar en aquesta direcció?

Considero que aconseguir-ho és essencial, i probablement no s’hi ha treballat prou. Una de les línies del Pla d’Impuls promou que els esbarts pensin projectes de participació, que facin ballar. Des del món dels esbarts, hem de tenir clar que no només podem fer projectes de creació escènica; també hem de fer arribar la dansa tradicional de moltes altres maneres. No obtindrem uns resultats immediats, però des del Pla d’Impuls hi podem contribuir.

Crec que ens podem emmirallar en projectes de participació que han estat un èxit: el Festival Ésdansa ha aconseguit fer ballar, i el Festival Càntut ha aconseguit que es canti. Són models que podem reproduir. El Pla d’Impuls ha de posar èmfasi en aquesta necessitat.

 

Una de les vies per incentivar una major participació és traslladar alguns projectes escènics als carrers?

Més que treure els projectes escènics al carrer, penso que s’han de fer propostes de carrer que apropin la dansa a la societat. Cada proposta té les seves característiques. Les ballades a plaça tenen una dimensió comunitària, i per tant han de tenir un altre caire. Són dos àmbits diferents, que probablement no estan prou equilibrats. Algunes entitats, com l’Esbart Santa Tecla, ha treballat en la recuperació de danses vives en els seguicis. Ara bé, la majoria d’esbarts només hem treballat en propostes escèniques.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article