Entrevista

“Tan important pot ser el silenci com una galejada”

Francisco CrespoResponsable d’Armeria de la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya

Trabucaires
Crespo va néixer a Caudete (Albacete), d’àmplia tradició de Moros i Cristians. Ara és cap de colla dels Trabucaires de Sant Andreu del Palomar, a Barcelona.
Crespo va néixer a Caudete (Albacete), d’àmplia tradició de Moros i Cristians. Ara és cap de colla dels Trabucaires de Sant Andreu del Palomar, a Barcelona.

Periodista - Equip de redacció Ens de l'Associacionisme Cultural Català

Si hi ha un so per excel·lència que representa la festa, aquest és segurament el del trabuc. Arreu de Catalunya, les galejades i tronades desperten la de bon matí els veïns i veïnes per anunciar que és temps de festa major. Tot i que d’uns anys ençà hi ha un interès creixent per participar i crear noves colles, l’àmbit trabucaire segueix sent força desconegut per una gran part de la població. I els trabucs, potser per la seva particularitat de ser objectes festius i armes alhora, generen respecte, recels i potser certa distància. Per conèixer millor els trabucs i tot el que hi ha en el backstage d’una galejada hem parlat amb Francisco Crespo, responsable d’Armeria de la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya.

Pels trabucs es pot saber on és la festa?

Sí, els trabucs són l’anunci de la festa. Poden ser en forma de despertada, obrint una cercavila o amb un recorregut exclusivament de trabucaires, però la seva funció és anunciar una celebració, una festa major o un acte festiu. Temps enrere, el masover cridava els trabucaires perquè disparessin les armes i anunciessin als habitants de la rodalia que començava la matança del porc o la collita. I en la Catalunya Central, els trabucaires encara acostumen a avisar de l’arribada dels grups caramelles, que van casa per casa recollint ous, dolços i diners.  

Per això nosaltres no disparem, nosaltres galegem, perquè galejar significa “fer gala, transmetre l’alegria de la festa amb gran soroll”.

Històricament el trabuc ha estat especialment una arma de guerrillers i bandolers. Per què, quins avantatges presentava?

En el seu origen, el trabuc no era una arma festiva sinó de defensa, vinculada als sometents, que eren grups de persones que s’organitzaven per defensar la seva terra en temps de conflicte bèl·lic, sobretot davant els exèrcits o els bandolers.

Després, durant la guerra del Francès (1808-1814), el seu ús es va estendre àmpliament, perquè no feia falta ser un gran tirador per fer el màxim dany possible: es disparava a curta distància i la boca àmplia del canó provocava una forta dispersió dels projectils que feia caure uns quants enemics. El trabuc s’usava per atacar i marxar corrent, i per això es va ser l’arma ideal per a la guerra de guerrilles i l’assalt. I posteriorment també va ser utilitzada pels bandolers.  

Com han canviat els trabucs actuals d’aquelles primeres armes?

Els trabucs han evolucionat cap a la festa. Antigament es carregaven de pólvora, que havia de ser premsada amb una baqueta, i en alguns casos s’hi podia afegir alguna mena de projectils, com perdigons o petites pedres, restes de vidre o ceràmica. Ara els trabucs ja no poden disparar cap mena de projectil i la pólvora no es pot premsar.

També ha canviat el material. En els antics trabucs el canó era de bronze, mentre que ara es fan de ferro colat, que no s’escalfa tant i evita que la pólvora pugui deflagrar, perquè pensa que, quan es dispara, l’arma pot arribar als 800 °C.

Com és la pólvora dels trabucs i quanta dispareu en una sortida?

Els trabucs –i totes les armes d’avantcàrrega– es carreguen amb pólvora negra, que és diferent de la pólvora que es fa servir en pirotècnia, aquesta és més potent i més fina, i podria provocar dany tant al trabuc com al trabucaire.

Habitualment, en una sortida cada trabucaire dispara un quilo de pólvora. Les polvoreres que portem tenen capacitat de dos quilos, però nosaltres acostumem a portar-ne la meitat. 

Hi ha diferents tipus de trabucs?

La gran majoria de les colles trabucaires fem servir el trabuc i l’arcabús. Les dues són armes d’avantcàrrega, molt similars, que es diferencien bàsicament en el canó: en el primer és més curt i acampanat. L’arcabús, en les versions més primitives, era molt més lent i pesat (podia arribar als 20 quilos) i per això calia recolzar-lo a terra amb la forca. 

Algunes colles fan servir també el anomenat fusell d’Alatriste, un model de recreació històrica que apareix a la pel·lícula de basada en l’obra de Pérez Reverte, però són poc freqüents.

Els trabucs, com tota arma de foc, genera molt respecte. Quines són les principals mesures de seguretat que teniu en compte quan feu galejades?

Per nosaltres els trabucs són un objecte festiu. Però també som conscients que són una arma, i com a tal els tenim molt de respecte perquè la gent també els en tingui. Quan sortim en una galejada les principals regles són disparar sempre cap amunt, no carregar el trabuc quan al costat hi algú que està disparant, mantenir sempre la distància amb la gent, avisar de les actuacions i, abans de galejar, mirar a tot arreu, portes, finestres, cantonades. I si alguna persona ens ho demana, perquè va amb un nen o un gos, no disparem. La nostra principal màxima és respectar el públic, perquè som conscients que l’admiració surt del respecte.

A més, creiem que el trabuc no ha de perseguir fer el màxim soroll, sinó aconseguir el màxim efecte. I per això tan important pot ser el silenci com una galejada.

I quina documentació i permisos necessita una colla trabucaire?

Necessitem tenir la llicència d’armes d’avantcàrrega, que permet emprar armes llargues i curtes d’avantcàrrega i les armes de foc antigues o històriques, susceptibles de fer foc, i les del sistema anomenat Flobert (que utilitzen com a propulsor del projectil només la càrrega de fulminant d’un pistó).

Per sortir a galejar, ens cal obtenir un permís amb 14 documents, de la Subdelegació del Govern i on altres administracions estan vinculades (com l’Ajuntament i la Guàrdia Civil).

I també hem de fer un curs de formació específica, sota la tutela de l’àrea d’Indústria i Energia de la Delegació del Govern a Catalunya, i en la qual s’explica des de l’ús de la pólvora i les armes, fins al desenvolupament, itinerari i seguretat de l’acte...

Tot allò que indica l’apartat de formació recollit en la Instrucció Tècnica Complementària número 26, que és la norma que regula l’ús d’explosius i armes d’avantcàrrega en manifestacions festives.

Quina és la vostra reivindicació?

El problema és que un principiant no pot tocar el trabuc fins que no ha passat aquest curs. I la formació només és teòrica. Això vol dir que els novells arriben a una actuació sense haver disparat abans. Des de la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya estem treballant per aconseguir introduir una part pràctica en la formació, de forma que els principiants puguin familiaritzar-se amb l’arma, que aprenguin a desmuntar-la i carregar-la, a saber quan un trabuc comença a fallar... 

Tot i ser una festa inscrita en el Catàleg del patrimoni festiu de Catalunya, alguns ajuntaments no se senten molt identificats amb la festa trabucaire. L’objectiu és una formació més ajustada a l’ús real i festiu dels trabucs.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article