Entrevista

Josep Santesmases: «Som a les terres de l'Ebre perquè és el centre geogràfic dels territoris de parla catalana.»

Centres d'estudi

Director d'edicions de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català.

Es declara autodidacta fruit d’una sèrie de circumtàncies que van fer que no pogués realitzar estudis universitaris. Nogensmenys, des de molt jove ha estat relacionat amb la recerca, la museística… Actualment està vinculat al Centre d’Estudis del Gaià, a Vila-rodona (l’Alt Camp). Autor de dotze llibres publicats i una pila d’articles, des de fa vint anys redacta cada quinze dies la contraportada d’«El Punt». Malgrat tenir la seu oficial a Móra la Nova, la Coordinadora també té un espai a l’Institut d’Estudis Catalans a Barcelona. Allí és on un matí d’abril ens trobem i li fem l’entrevista que ara reproduïm.

–Quin és l’origen dels centres d’estudi?
El seu origen no ve de massa lluny. És precisament els anys quaranta del segle passat que es comencen a crear alguns centres d’estudi. Abans de la Guerra Civil, pràcticament no n’hi havia. Moltes vegades estaven aixoplugats al voltant de sectors de l’Església. Els anys cinquanta s’inicien les assemblees intercomarcals d’estudiosos que en possibilita una major difusió. Tanmateix, l’esclat es dóna durant la transició. Cal dir, però, que si només hagués estat un esclat del moment, el fenomen s’hauria apagat. I no ha estat així… A començaments de segle XXI se’n continuen creant de nous.

–Participeu directament en la fundació de la Coordinadora?
Sí. Jo era aleshores president del Centre d’Estudis Vallencs, de Valls. Després d’un parèntesi curt, l’any 2000 em vaig vincular novament amb la Coordinadora.

–Quin nombre de centres sou a la Coordinadora?
De federats, en som 115. S’ha de dir, però, que n’hi ha molts que no ho estan.

–Poc després es crea l’Institut Ramon Muntaner.
Sí, cosa que vol dir una major embranzida i importància del sector. Aquesta institució sorgeix d’una proposta inicial feta des dels Serveis Territorials de Cultura de les Terres de l’Ebre. Era l’any 2003.

–Per què es dóna aquesta iniciativa?
Des de sempre havíem tingut relacions amb la Generalitat. Tanmateix, per la tipologia i la diversitat d’aspectes que tracten els centres d’estudi, mai no encaixàvem en un departament en concret, sempre ens havíem d’entendre amb diverses instàncies alhora.

–La seu és a Móra la Nova. Com ha estat això?
Era l’època calenta del tema de la problemàtica de l’aigua i del transvasament de l’Ebre. Malgrat que pogués semblar que era una compensació per tota aquesta problemàtica, s’optà per les terres de l’Ebre perquè era el centre geogràfic dels territoris de parla catalana i perquè la iniciativa havia sorgit d’allí. Actualment agrupa uns tres-cents centres d’estudi.

–Com esteu organitzats?
Hi ha una paritat de patrons entre la Coordinadora i la Generalitat, set cadascú. La Generalitat és, per càrrec, el president de l’Institut, que és el director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, i hi ha dues vicepresidències, l’una per la Direcció General d’Immigració i l’altra per la presidència de la Coordinadora de Centres d’Estudi de Parla Catalana. El funcionament el garanteixen sis persones de dedicació completa.

–Quines són les seves principals funcions?
Donar suport als centres, gestionant línies d’ajut concretes de suport a l’edició, a la recerca… S’ha creat un gran portal autogestionat pels mateixos centres on cadascun penja les seves publicacions i estudis. És molt dinàmic. S’ha de dir també que actualment hi ha una molt bona relació amb l’administració.

–I amb la resta d’institucions?
Es tenen convenis signats de col·laboració amb les diputacions, el Consell Insular de Menorca…

–Parlem de la presència als territoris de parla catalana.
Des de la creació de la coordinadora vam tenir clar que l’àmbit lingüístic seria l’àmbit d’actuació. Al Principat tenim el 80 % dels centres, a les Illes en tenim a totes elles, a Andorra, a la Franja, a la Catalunya Nord, a l’Alguer, al País Valencià (el darrer congrés es va fer a València), a la universitat… S’ha de tenir en compte que no tots els centres són iguals, ni tenen les mateixes característiques, ni importància, ni necessitats.

–Quin creus que és el seu futur?
Crec que si els centres estan vius, tindrà sentit aquesta coordinació. S’han creat unes relacions i col·laboracions molt intenses, entre gent, centres, idees…

–Un fenomen que sempre m’ha cridat l’atenció és la gran producció d’edicions…
Cert. I això ens porta a un problema que estem en via de resoldre: la distribució. Tenim garantida la de caràcter comarcal (cada centre se n’ocupa), però no la de caràcter general. Hem intentat diferents maneres; algunes han fracassat, però. Actualment s’ha reconduït a través de la distribuïdora Nus de Llibres. Cada centre ha hagut de decidir de participar i de signar un conveni. Podem afirmar que actualment ja és possible poder comprar qualsevol llibre editat pels centres associats.

–I les revistes?
Actualment n’hi ha moltes que es digitalitzen i es pengen a Racó, del Consorci de Biblioteques de Catalunya. La consulta és gratuïta. Inicialment hi va haver recances pel tema de la gratuïtat; tanmateix, l’experiència ha demostrat que fer-ho d’aquesta manera ha estat molt positiu. Actualment tenim consultes d’arreu del món.

–Parlem una mica de RECERCAT, que enguany se n’acaba de fer la setena edició a Andorra (les Escaldes - Engordany).
Aquesta iniciativa sempre l’hem feta conjuntament amb motiu de la Capitalitat de la Cultura Catalana. La idea va sorgir de la necessitat de crear una jornada de treball, de trobada de divulgació del que fan els centres d’estudi, així com reconèixer el treball que es fa a través dels premis que tenim instituïts (l’un a una persona vinculada a un centre d’estudis i l’altre a un centre).
Inicialment vam crear estands individuals per a cada centre i vam passar, en edicions posteriors, a crear espais més en comú per a optimitzar recursos i afavorir misssatges comuns. En concret, un tendal únic que aglutina tots els centres.

–Com valoreu la relació amb l’Ens?
Nosaltres no estem directament relacionats amb la cultura popular (com la gran majoria dels membres). Tanmateix, aquesta faceta dóna una imatge més transversal, més associativa, que fa que ens hi sentim còmodes.
Som conscients que molts dels membres de l’Ens tenen interessos temàtics comuns, però també ens interessa aquesta faceta que pot donar l’Ens de caràcter institucional que agrupa el moviment associatiu cultural i de transmetre la cultura més arrelada al territori. Ens interessa poder penetrar als mitjans de comunicació, que circuli la informació i es doni més valor al que fem.

Des d’aquestes pàgines de «Tornaveu» us oferim i encoratgem a utilitzar aquest mitjà com a transmissor del que feu, reflexioneu i produïu.

Joan-Ramon Gordo i Montraveta.

 

Comentaris

M. Carme Jiménez Móra la Nova
1.

Bon dia,
només un aclariment. L'Institut Ramon Muntaner (www.irmu.org) té la seu a Móra la Nova, al Mas de la Coixa, i la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana té la seu a l'Institut d'Estudis Catalans a Barcelona. A l'entrevista no queda del tot clar.
Cordialment,

Comenta aquest article