Entrevista

"A 'València, ciutat de barris' volíem narrar la fusió entre el tradicional i l'avantguarda"

Empar Bessó i Eva Ripoll, autores del llibre 'València, ciutat de barris'Fotògrafes

Publicacions
Empar Bessó i Eva Ripoll, autor del llibre
Empar Bessó i Eva Ripoll, autor del llibre

Escriptora, periodista, artista plàstica, gestora cultural i professora de català.

Empar Bessó i Eva Ripoll son dues fotògrafes que pertanyen al col·lectiu «Dones Objectives». Han participat en un projecte de l’Ajuntament de València, «València, ciutat de barris», consistent en deu fotollibres realitzats per deu dones fotògrafes i acompanyats dels textos de deu dones periodistes. Totes elles, valencianes.

Què són «Dones Objectives» i com va nàixer?

Eva.- És un col·lectiu format per onze valencianes fotoperiodistes que treballen per a mitjans de comunicació, entitats públiques i agències, i que formen part de blogs d’àmbit hiperlocal, local, nacional i digital.

Va nàixer per la necessitat de potenciar el treball de fotoperiodistes dones que així podien expressar i reivindicar la seua visió.

En formem part Raquel Abulaila, Consuelo Chambó, Emma Ferrer, Marga Ferrer, Eva Máñez, Irene Marsilla, Provi Morillas, Eva Ripoll (jo mateixa), Amparo Simó, Almudena Torres i Mònica Torres.

 

Quin és el vostre objectiu?

Eva.- Eixir-nos-en del que és «noticiable» per tal de contar la «intrahistòria» de dones que ens resulten motivadores i que, gràcies a elles —i a totes en general—, duem a terme un paper transformador en la societat.

            Des que realitzàrem l’exposició del 8 de Març al Mercat Central l’any 2014 i, amb posterioritat, vam rebre la proposta de la Universitat de València, ens hem constituït com a grup. Hem creat, doncs, una plataforma que ens serveix com a espai de trobada i que ens permet de créixer personalment i professional en enriquir-nos les unes a les altres, però que també està servint —a través de diferents portals socials— per a donar visibilitat a les aportacions que les dones han donat al fotoperiodisme i als mitjans de comunicació.

Per altra banda, hem comprovat que el projecte «València, ciutat de barris» no sols ha estat una interessant exposició on es mostra un gresol de dones, sinó també un viatge en el qual el col·lectiu femení de fotoperiodistes valencianes avancem plegades cap a una societat més justa i igualitària.

           

Podeu parlar-nos una mica més del projecte municipal «València, ciutat de barris»?

Eva.- És un projecte artístic i cultural sobre els diferents districtes que conformen la ciutat de València en l’actualitat. El creixement de la ciutat per l’annexió de grans i petits municipis al llarg de la seua història fa que en aquesta xarxa urbana es genere un espai complex i fluctuant on conviuen gran diversitat de cultures i tradicions.

La barreja del rural amb l’urbà, dels usos tradicionals amb els moderns, de les àrees residencials amb els barris marginals i de les hortes amb polígons industrials han construït tot el territori, a partir del qual els seus habitants han forjat la seua pròpia identitat, reflectida fotogràficament pel col·lectiu de deu «Dones Fotoperiodistes Valencianes» junt amb els textos de deu dones periodistes.

La proposta va partir d’una idea central: pensar la ciutat a través dels barris, de narrar com flueix la vida als seus carrers. Son  deu galeries urbanes dibuixades en imatges i contades i enteses com una forma de construir la ciutat. En constant moviment, les ciutats han de difondre el testimoni i l’experiència de les seues gents i ajudar a dissenyar un model que pose l’accent quotidià als seus carrers i places, artèries principals dels nuclis urbans.

El projecte relatà els barris valencians, amb imatges i textos, a través de mirades plurals però amb un fil comú: descobrir la vida que hi batega. Una immersió entre les seues gents que implica barrejar-se i amarar-se del seu ritme diari, deixar-se dur per la quotidianitat. Es tracta de buscar petges, idees, persones, esdeveniments... Les imatges i els textos han intentat ser com una mena de formació de musics capaços de posar melodia al pols de la vida urbana.

El projecte, multidisciplinar perquè compta amb deu esguards propis, ha reflectit les peculiaritats dels barris que els diferencien de la resta i que, alhora, els uneixen. Son barris que parlen, que somien, que mostren moviment i tràfec permanent als seus carrers. A partir dels deu relats gràfics i narratius es pot entendre, aprendre i compartir com s’han anat construint, modelant, adaptant-se al llarg dels anys.

El treball ha permès de saber com son en l’actualitat, com viuen les seues gents i, també, quin escenari de futur dissenyen. En definitiva, ha significat narrar la fusió entre l’antic i el nou, entre el tradicional i l’avantguarda.

 

Com va néixer i quines característiques presenta?

Eva.- lòria Tello, regidora de l’Ajuntament de València, ens va demanar que li presentàrem un projecte sobre els barris i districtes de València per elaborar una guia i ens va posar en contacte amb el Servei de Recursos Cultural de l’Ajuntament de València.

Acabaren essent deu fotollibres estructurats d’acord amb les Juntes Municipals de la ciutat, perquè  l’objectiu era conformar una col·lecció tipus guia, que fos així més manejable.

Cal tenir en compte, a més, que el text periodístic està supeditat a les fotografies, ja que es volia que el llenguatge fotogràfic primés sobre el text, per això parlem de fotollibres.

Quant a les autores, van ser elegides de manera voluntària, puix que cadascuna de nosaltres es va posar en contacte amb gent a la qual coneixia per tal de participar en el projecte.

 

Eva, podeu parlar-nos del vostre llibre?

Eva: S’anomena «Eixample i Quatre Carrers» i comprèn Russafa, Pla del Remei, Gran Via, Mont-Olivet, En Corts, Malilla, Fonteta de Sant Lluís, Na Rovella, La Punta i Ciutat de les Arts i les Ciències.

La fotògrafa sóc jo, Eva Ripoll, i els textos son de Pilar Algarra. La documentació és de Sílvia Ripoll i l’estil  de Iolanda Fitera.

He tingut la sort, endemés, de construir tot el fotollibre caminant en silenci i descobrint cada racó. M’ha ocupat vora dos anys i mig i he gaudit tant fotogràficament com en la confecció i la maquetació.

A més a més, he recordat la xiqueta de 9 anys que eixia amb la seua càmera per fotografiar panoràmiques, gent, natura, etc. Acostume fer-ho per tal de no oblidar d’0n vinc i cap on vaig. M’agrada força passejar en silenci i captar el que em crida l’atenció, i en aquesta guia ho he aconseguit.

 

Empar, i del vostre?

Empar: Al meu fotollibre he retratat Extramurs i L’Olivereta i he treballat amb una llibertat total. De fet, en dos dels capítols he emprat exclusivament infraroges en B/N.

La meua guia comença amb una introducció, que en realitat és un passeig pels dos districtes que conformen el fotollibre. Després, hi ha uns capítols on apareixen les fotografies de les coses més concretes de cada barri. En total, en son nou. Després, ve un capítol especial sobre els espais culturals que podem trobar als barris (museus, teatres, etc.), un altre capítol totalment fotogràfic on retrate els tres mercats municipals que hi ha. El penúltim capítol n’és un especial sobre el Trinquet de Pelai i, finalment, l’últim capítol és un passeig pel riu presentat només amb fotografies infraroges en  B/N.

 

Què en destacaríeu del vostre districte, Empar?

Empar: Encara que coneixia els dos districtes, gràcies a aquest projecte he descobert coses noves, sobretot la història que hi ha darrere la ciutat.

 

I vós, Eva?

Eva: M’ha encantat visitar l’horta de La Punta, el modernisme valencià, pujar als llocs més elevats per fotografiar les campanes de Sant Valero, la Ciutat de les Arts i les Ciències, els vespres, l’arquitectura, les festes...

 

Hi ha una visió de gènere implícita?

Eva.- Sí, era inevitable. Hi han participat deu fotògrafes i deu dones periodistes. Ara bé, s’han creat deu fotollibres amb vint mirades força diverses.

 

La composició de tots els llibres és la mateixa?

Eva.- No. Cada fotògrafa ha tingut una llibertat total a l’hora d’expressar el seu esguard.

 

Alguna anècdota sobre els treballs propis?

Empar: Crec que totes tenim moltes anècdotes per contar. Personalment, vaig descobrir uns carrers al Barri de l’Agulla (dins el Barri de Nou Moles) que em van recordar molt el meu poble, Picanya, ja que, després de passejar entre edificis ciutadans i sorolls, em vaig trobar amb cases baixes, arbres i silenci. De sobte, em vaig sentir com si estigués al centre històric del meu poble.

Eva: El capvespre de la festa de Sant Vicent Màrtir (22 de gener), pujàrem a la torre campanar de la coneguda «Catedral de Russafa». Amb la càmera a la mà i des del templet barroc, assistírem a tot un espectacle per als sentits i les emocions de viure en directe i per primera vegada els tocs, els repics i el volteig de campanes, dut a terme pels «Mestres Campaners. És una tradició ancestral que m’acompanya des de la infantesa. Quin moment tan sublim! Gràcies!

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article