Entrevista

“Hi ha obres de teatre que, si no les féssim nosaltres, s’haurien deixat de representar”

Toni FontPresident de la Federació de Grups Amateurs de Teatre

Teatre

Periodista - Equip de redacció Ens de l'Associacionisme Cultural Català

Després de prop de sis mesos de confinament, d’activitats aturades, d'escenaris buits i sense trobar-se amb el públic, la Federació de Grups Amateurs de Teatre ha reprès aquest cap de setmana les activitats presencials. Ho ha fet amb el festival que han batejat amb el nom de Big Bang Teatral, potser per deixar clar què, després de l’explosió de la pandèmia, tornen a començar. Posar-se en marxa i adaptar-se a aquesta “nova normalitat” és el principal repte que té sobre la taula Toni Font, qui s’estrena des d’aquest cap de setmana com a president d’una Federació que aixopluga prop de 300 grups i 15.000 integrants arreu de Catalunya. En l’entrevista, Font reivindica els valors de proximitat i d’innovació del món amateur. 

Com heu viscut des dels grups amateurs de teatre el confinament i com està sent la represa?

Al principi va ser molt molt dur, perquè es va aturar tot. Quant a la Federació, es van aturar totes i cadascuna de les activitats que teníem previstes. La primera era el Dia Internacional del Teatre, el 27 de març, just després de decretar-se el confinament. I a partir d’aquí van anar caient les altres activitats, la Mostra Nacional de Teatre de Pineda, la Mostra Infantil...

Al principi tot era molt incert, però després d’unes setmanes vam iniciar algunes activitats online des de la federació. I també alguns dels nostres grups van començar a penjar i compartir els seus treballs a les xarxes.

Des de la federació vam fer formació –de direcció, de dramatúrgia, de xarxes socials– i xerrades online, amb Clara Segura, Josep Maria Pou i Lluís Pascual. Paral·lelament, i amb previsió que es podria reprendre les activitats després de l’estiu, vam començar a preparar unes jornades de teatre breu, que es faran al mes de novembre.

I  també vam agafar la Mostra de Teatre de Pineda i l’hem desfet per tot el territori, convertint-la en el Big Bang Teatral (el BIBA). Es tracta d’un festival on participen els nostres grups federats a tot el territori. Ha començat aquest cap de setmana i hi haurà accions pràcticament cada cap de setmana fins al desembre.

Com ha canviat la manera de fer i d’anar al teatre amb la Covid?

Ha canviat que estem fent teatre a llocs o no s’havia fet teatre. S’està potenciant l’aire lliure, perquè sempre és més fàcil desinfectar una cadira que tot un local. També tenim l’esperança que aquesta situació es reverteixi ben aviat. També hi ha grups que han reprès l’activitat, i estan engegant mostres i concursos, i que ho fan en teatres tancats, amb menys aforament i amb totes les mesures de control i de seguretat.

D’aquesta pandèmia, heu tret algun aprenentatge?

Pel que fa al funcionament de la federació, crec que sí. Durant aquests mesos ens hem reunit més que mai sense trobar-nos tots en el mateix indret. Hem fet un munt de reunions telemàtiques que ens han funcionat molt bé. Ha estat un descobriment. I necessari.

I una altra sorpresa molt agradable ha estat la resposta dels grups, que s’han abocat a les propostes que hem fet des de la federació. Tot el que s’ha fet en l’àmbit telemàtic ha tingut molt bona acollida, la participació ha estat molt gran, la gent tenia moltes ganes de fer coses. Quan no podíem sortir de casa les fèiem sense sortir de casa, i ara que hem pogut començar a sortir al carrer, les activitats s’estan reprenent amb molta força, en la mesura de les possibilitats de cada territori i cada grup.

Durant la pandèmia es va engegar la campanya ‘La cultura és segura’, per denunciar un cert oblit o maltractament de la cultura per part de les administracions. Penseu que la cultura ha estat infravalorada o  maltractada?

La cultura, com no té la consideració de sector econòmic estratègic ha patit moltíssim. Però nosaltres ens ho mirem des d’una posició en cert sentit privilegiada respecte al món professional, perquè nosaltres tenim professions múltiples i diverses, i el nostre dia a dia no depèn d’això. Personalment, no pateixes, perquè saps que el plat a taula no et faltarà perquè no puguis fer teatre. Dit això, tota la nostra solidaritat amb el sector professional.

Vosaltres no parleu de teatre amateur sinó de grups amateurs de teatre? Per què aquesta distinció?

Perquè un autor, quan crea una obra de teatre, no pensa si els actors i les companyies que la representaran seran amateurs o professionals. I perquè quan estem a dalt de l’escenari el nostre compromís amb l’obra i amb el teatre és exactament igual que el d’un professional. Una altra cosa és la dedicació i formació que tenim uns i altres, que són completament diferents.

Què poden aportar els grups amateurs que no puguin aportar els professionals?

Nosaltres podem fer muntatges arriscadíssims perquè no depenem d’això per viure. Només cal passejar-se per la Mostra Nacional de Pineda on es programen muntatges de creació pròpia i novíssims, i quan dic novíssims vull dir radicals.

També aportem proximitat: arribem a molts llocs on el món professional no hi arriba. Hi ha poblets perduts que tenen un petit local parroquial, un petit centre municipal o un centre cívic: allà qui fa teatre són els grups amateurs.

Els grups amateurs som l’escala més bàsica del teatre, som cultura de base, i com a tal complim una funció de proximitat, d’integració social, de difusió de la llengua. I també fem una tasca prou significativa en la representació d’obres de teatre que, si no les féssim nosaltres, s’haurien deixat de representar.

I per contra, quines mancances té el mon amateur?

Tot i que en alguns indrets tenim dificultats per a trobar sales on fer funcions, les nostres mancances són essencialment tècniques i formatives. La majoria de nosaltres no tenim una formació sòlida com pugui tenir un actor, un director o un tècnic professional. Tampoc podem tenir la dedicació que d’ells, nosaltres hem de robar temps al temps per poder anar a assaig, per poder-nos trobar.

Quin és el paper fonamental que ha de complir la Federació?

El primer, escoltar sempre els nostres grups associats, que són 298. Escoltar les seves necessitats i mirar d’assolir-les. I un altre repte és adequar la federació als nous temps. La federació va néixer el 1985, fa 35 anys, i va anar caminant i caminant i ara cal adequar-la als nous temps. Ara ens hem trobat amb la Covid, que obre noves expectatives de treball que hem d’afrontar.

Quins són els principals reptes que teniu per aquest nou mandat?

El nostre primer objectiu és reprendre, de seguida que es pugui, la “normalitat” post-Covid. Com a segon objectiu, estendre’ns a les xarxes socials, fer difusió de la bona feina que fan els nostres grups i arribar a aquells territoris en que no arribem amb prou força. L'abast de la Federació ha de créixer i ho ha de fer de manera que tots els territoris s'hi sentin representats. 

Ara estem centrats en el Big Bang Teatral, en la VII Mostra Juvenil de Catalunya, que es fa dissabte 10 d’octubre a Sant Feliu de Codina, les Jornades de Teatre breu al novembre, i els Premis Arlequí, que els vam haver d’endarrerir per a finals de novembre o principis de desembre. I després, la celebració del 2n Congrés de Teatre Amateur de Catalunya, que esperem que el puguem fer al llarg de l’any que ve.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article