Entrevista

“Al cor, a banda del vessant musical, desenvolupem una funció social, relacionada amb la terra i la llengua i la defensa dels drets humans”

Nelo JusteDirector del cor de l’Eliana

AssociacionismeCant coral

Escriptora, periodista, artista plàstica, gestora cultural i professora de català.

Nelo Juste i Martí (Alboraia, Horta Nord, 1981) és professor d’Educació Musical, és llicenciat en Història i Ciències de la Música, té un Màster en Gestió Cultural i és també instrumentista de violí. Des de fa cinc anys està al capdavant del Cor de l’Eliana (València), una formació que des de la seva fundació aposta per una metodologia revolucionària, projectes innovadors i sobretot amb una clara reivindicació social. El cor ha cantat amb nombrosos artistes –des de Lluís Llach a Sole Giménez– i ha actuat als auditoris i teatres valencians més importants, en l’Ajuntament i el Palau de la Generalitat Valenciana i fora del territori a Canàries, Grècia o Brasil.

Podríeu fer un poc d’història del Cor de l’Eliana?

Caldria remuntar-se a fa més de trenta anys; en concret a l’any 1989, any del començament d’aquesta agrupació.

L’origen d’aquest grup tan singular radica en dues mestres de l’Eliana, Xelo i Sara, que varen conèixer Juli Hurtado —qui seria el director del Cor de l’Eliana els seus primers 25 anys— en un curs de ‘Música a l’escola’, un programa innovador de la Conselleria d’Educació que en aquell temps pre-LOGSE pretenia l’entrada de l’educació musical en l’escola primària. Va provocar llavors una gran revolució educativa al País Valencià i permeté la formació d’una munió de mestres amb coneixements musicals previs o sense en el procés d’educació musical dels més menuts a partir de diverses metodologies actives.

Un dels formadors d’aquest programa va ser Juli Hurtado. Va provocar un gran impacte en força docents —com ara les nostres protagonistes— pel seu tarannà facilitador, innovador i engrescador.

Aquesta experiència, unida a la inquietud i els interessos culturals d’aquestes mestres, va portar-les a convéncer el propi Juli de la creació d’un Cor en la seua localitat — l’Eliana— amb el suport de la Regidoria de Cultura. Arran de parlar amb diverses persones del poble i rodalies, el Cor de l’Eliana començà a caminar en setembre del 1989… Des d’aleshores, seguim cantant!

Com pot ser que, malgrat la vostra joventut, tingueu una tan àmplia experiència en el món coral?

Bo, parlar de joventut és un poc relatiu, perquè no sé si es pot dir això d’algú que ja està apropant-se perillosament als 40… Amb tot, com l’edat és un estat mental, ho acceptaré.

La meua experiència en el món coral s’inicia amb 8 o 9 anys, quan comence l’assigantura de Conjunt Vocal en la Societat Musical del meu poble, Alboraia. Aquesta assignatura, així com la direcció del Cor d’Alboraia en aquell moment, la desenvolupava el mateix Juli Hurtado i, des del principi, el seu caràcter i la seua especial manera de fer i sentir que comentava amb anterioritat, em va impactar. Això em va incitar a anar involucrant-me en projectes diversos amb ell.

Paral·lelament, vaig cursar els meus estudis de Mestre en l’especialitat d’Educació Musical. Això em va portar a la direcció de diversos grups corals infantils, tant a l’escola com a altres àmbits, la qual cosa va comportar que anara especialitzant-me en l’àmbit del cant coral.

Anys després, també de la mà de Juli Hurtado, però en aquest cas per la trista raó de la seua malaltia, vaig començar a fer-me càrrec de la direcció del Cor de l’Eliana. I ací continue des de fa 6 anys.

Us considereu un músic per obligació?

Una mica sí i una mica no... M’explique: el meu primer contacte amb la música d’una manera més “oficial” —a l’escola de música del meu poble— va vindre per obligació dels meus pares, que consideraven essencial que, tant els meus germans com jo, dins la nostra formació, almenys tinguérem uns coneixements musicals bàsics. Tanmateix, malgrat que l’inici fóra aquest, el gust per la música sempre hi va estar i prompte va esdevindre un fet vocacional i una de les meues passions.

Quina és la vostra experiència en l’àmbit de l’educació?

La meua vocació, a més de la vessant musical, ha sigut també l’educativa. Per això, la carrera de mestre en l’especialitat d’Educació Musical era un camí lògic per a mi. A més a més, durant la carrera, vaig anar compaginant els estudis amb algunes experiències com a docent de llenguatge musical, iniciació musical o instrument en algunes escoles de música.

En acabar la carrera, vaig entrar en la docència i em vaig preparar oposicions. El curs següent —ja fa 16 anys— vaig obtindré plaça. Després d’uns quants cursos rodant per diferents indrets del País Valencià, des de en fa 12, tinc la plaça definitiva a Montcada (L’Horta Nord). En aquest centre, a més de ser mestre especialista d’educació musical, he desenvolupat diversos càrrecs directius.

Quina és la vostra tasca com a director del Cor de L’Eliana?

Podria dir-se que la d’un director de cor qualsevol; és a dir, preparació de les peces a interpretar, planificació d’assajos, programació de concerts…

Tanmateix, per les característiques dels espectacles que preparem i presentem des de fa uns anys al Cor de l’Eliana, les tasques van més enllà. Inicialment es tracta de triar un tema d’impacte social amb el qual puguem llançar un missatge contundent i reivindicatiu mitjançant la música. Arran d’això i d’imaginar un fil conductor, comence a decidir les cançons que poden anar formant part d’eixe espectacle, vaig fent arranjaments corals dels diferents temes i fins i tot, els combine amb textos poètics, amb projeccions, amb música instrumental, moviments, etc., per tal de fer un tot que no deixe indiferent el públic.

Fins i tot en temps de pandèmia, davant de la impossibilitat de fer concerts o reunir-nos per cantar, he hagut de convertir-me amb l’ajuda de companyes en editor de vídeos. Hem aconseguit així oferir música al nostre públic i a tot aquell que ha volgut escoltar-la i compartir-la per les xarxes.

Es tracta, doncs, d’una feina polièdrica i complexa, però que esdevé apassionant.

Quines considereu que son les fites fonamentals del Cor de L’Eliana?

Una podria ser la creació de la nostra Escoleta Coral, recentment tornada a fundar. És la pedrera del Cor amb infants dels 4 anys fins a joves que integren la secció juvenil. Una altra, la participació en tres congressos internacionals d’educació musical. Una tercera, l’actuació en un concert multitudinari a la Plaça de Bous de València, acompanyant Lluís Llach. També la participació en l’espectacle Cantem valencià, creat pel magnífic Lluís Miquel i actuant conjuntament amb molts dels artistes més importants del panorama musical valencià.

Enguany, malgrat les dificultats, hem de destacar la presentació al Palau de la Generalitat el passat gener del nostre espectacle per les persones refugiades “Si tu no tens país”; i, encara que afectats per l’emergència sanitària, continuem participant en l’Any Ovidi, per al qual hem gravat una versió des del confinament.

Amb quins artistes heu cantat?

Amb el grup Al Tall, Lluís Llach, Sole Giménez, Paco Muñoz, Carraixet, Dani Miquel, Andreu Valor, Francesc Anyó, Llorenç Giménez, Aitana Ferrer, Mireia Vives i Borja Penalba... També hem rebut el suport en els nostres espectacles d’altres grans artistes com Joan Manuel Serrat, Rozalén, Xavi Sarrià, Mamen Garcia, Pasión Vega, El Diluvi i Roba Estesa, entre d’altres.

Què caracteritza al Cor de L’Eliana?

Des dels seus inicis ens hem caracteritzat —i diferenciat d’altres agrupacions corals— per la seua idiosincràsia que ens fa una Coral singular. De fet, a banda del vessant musical, al cor desenvolupem una funció social, relacionada amb la terra i la llengua i la defensa dels drets humans, cosa que hem anat demostrant en els espectacles compromesos, en la nostra solidaritat amb diversos organismes, en els actes en què hi participem, etc.

Per què el vostre interès en projectes humanitaris i solidaris?

Hem participat en concerts contra la guerra, per la Memòria Històrica, esdeveniments feministes, actes en defensa del col·lectiu LGTBI+, concerts pels drets de les persones refugiades, etc.

Eixa ha sigut i continua sent la identitat del Cor de l’Eliana, fidel a aquests principis des dels seus inicis. La gent que ha anat incorporant-s’hi al llarg dels anys s’hi ha afegit a aquest projecte aportant-li encara més riquesa i diversitat, la qual cosa ens ha anat obrint a nous projectes i noves sensibilitats.

Quins espectacles i repertoris considereu destacats?

El nostre repertori és força extens i variat, per això ens centrarem en els darrers temps, en què ens hem caracteritzat per la producció d’espectacles temàtics que combinen música, projeccions, recitats, moviment, etc.

El primer que esmentaré és Amb Cor de Dona. Mitjançant la música, la paraula, la imatge... hi volem reflexionar al voltant del paper de la dona en la nostra societat des d’una perspectiva feminista i reivindicativa. Hi ha cançons de, amb, sobre, per i per a dones per tal de conscienciar i lluitar per una igualtat real entre dones i homes.

El segon és Si tu no tens país, on reflexionem sobre la crisi humanitària que s’està produint a les fronteres de la vella Europa. Hi intentem sacsejar i sensibilitzar les consciències dels espectadors i acaba amb un missatge d’esperança, des de la ferma creença en el fet que, en un altre món, més just i més igualitari, és possible.

També, Les meues, les teues, les nostres cançons, un espectacle conjunt amb el cantautor Andreu Valor que fusiona la cançó d’autor i la música coral; el Concert per la República, un exercici de memòria històrica i homenatge a les víctimes d’aquella guerra cruel; i finalment Estima com vulgues, un concert que reivindica l’amor en totes les seues formes i colors, per trencar armaris i estereotips. Pretén ajudar en el camí de conscienciació de la nostra societat cap a la diversitat sexual, de gènere i d’orientació sexual, i donar visibilitat a totes les opcions per vèncer qualsevol tipus de discriminació mitjançant la millor “arma” que coneixem: la música i l’art, amb orgull!

Quins espectacles i projectes teniu en preparació?

Quan tot va començar, ens trobàvem preparant un nou espectacle junt a Pep Gimeno Botifarra, que volia centrar-se en la música d’arrel i en la cultura popular. Hauríem d’haver-lo presentat el passat juny, però s’ha posposat sense data concreta.

També estic immers en la programació d’un nou espectacle que ja tinc bastant avançat, però del qual encara no puc desvetllar res.

M’agradaria destacar que, en temps de confinament, no hem parat i hem oferit diversitat de vídeos per tal de seguir compartint la nostra música. En concret, l’Escoleta del Cor de l’Eliana ha gravat un vídeo junt amb Xavi Sarrià i altres dos de versions corals pròpies.

Per la seua banda, el Cor de l’Eliana ha gravat una versió de ‘M’aclame a tu’ d’Ovidi Montllor per tal de participar en la iniciativa Any Ovidi i, més recentment encara, la versió coral de la cançó ‘Orgull’ del grup Roba Estesa, amb motiu del Dia de l’Orgull LGTBI+.

Comentaris

Rosa Hernandez Alfafar. Valencia
1.

Soy Hispano parlante. Pero pude disfrutar de esta entrevista en Valencia .
Y que decir. Fantastica iniciativa de Nelo Juste. Mas gente asi, Seriamos mejor compo la sociedad.
Estupendo el tema, muy interesante..

Comenta aquest article