Entrevista

“Cada vegada menys dones opten per estudiar disciplines relacionades amb la tecnologia i l’enginyeria”

Emília López-Iñesta Professora de Didàctica de les Matemàtiques a la Universitat de València i doctora en Tecnologies de la Informació, Comunicacions i Computació

Associacionisme
“Cada vegada menys dones opten per estudiar disciplines relacionades amb la tecnologia i l’enginyeria”
“Cada vegada menys dones opten per estudiar disciplines relacionades amb la tecnologia i l’enginyeria”

Escriptora, periodista, artista plàstica, gestora cultural i professora de català.

Ara que el coronavirus ha portat la ciència a primera plana dels diaris i dels informatius, tornem a parlar amb Emília López-Iñesta, llicenciada en Matemàtiques i Ciències i Tècniques Estadístiques, i amb un màster en Computació Avançada i Sistemes Intel·ligents, per reflexionar sobre ciència i gènere, alfabetització científica i dades i control social. La pandèmia també ha posat de manifest la importància de les cures i, en aquest sentit, López-Iñesta destaca una paradoxa: per una banda, que les cures segueixen sent un àmbit majoritàriament femení, però, en canvi, les matemàtiques, la enginyeria o la intel·ligència artificial, amb aplicacions molt connectades amb les cures, continuen estant en mans dels homes.
 

Què és el pensament computacional?

Un pensament que va sorgir els anys 1980 pels estudis de Seymour Papert. Es pensa com una màquina, un ordinador. Està incorporant-se a les escoles des de fa anys. L’alumnat adquireix així habilitats relacionades amb la programació, la computació. Comença en l’educació infantil tot realitzant activitats desvinculades de la tecnologia. Per exemple, si li dius a un alumne que esdevingui un personatge robòtic i a un altre que li doni instruccions per agafar un objecte i depositar-lo en un altre lloc, fas treballar el concepte d’algoritme d’una sèrie de passes, de seqüències, d’instruccions, per aconseguir executar una ordre.

Si açò comença a treballar-se des de l’educació infantil, va incorporant-se progressivament en la programació a través de software com a «scratchJr» o simplement «scratch» i aconseguim que l’alumnat tingui aquestes competències o habilitats que es necessiten en el segle XXI i que estan força relacionades amb l’Educació STEM o CTIM (ciència, enginyeria, tecnologia i matemàtiques).

Què pot aportar a l’educació quan els mitjans de comunicació no alfabetitzen?

Una mena d’alfabetització científica i d’ubicació dins el context científic, tecnològic i social. Hi ha un munt d’iniciatives –sobretot dins la Unió Europea– des de fa anys que volen reduir la distància entre la ciència i la societat.

És cert que els mitjans de comunicació, de vegades, presenten gràfiques que no són exactes. Per això, el professorat de l’Escola de Magisteri intentem desenvolupar l’esperit crític de l’alumnat: que aprengui a distingir allò que és cert del que no ho és. Ho estem veient en les fake news: de vegades, confiem en la font pensant que no ens enganyarà, però ens equivoquem.

No sempre es publiquen articles realment importants en revistes serioses, sinó les que interessen als grups de poder econòmic, que decideixen què es publica i què no. Ocorre el mateix en el teu àmbit?

Els passats dies 11 a 13 de març teníem un congrés sobre «Peer Review» o sobre la revisió de manuscrits científics per parells o entre iguals (malauradament, la COVID ha fet que aquest congrés s’haja de fer en altres dates). S’hi sotmeten manuscrits científics i acut un munt de gent i d’editors relacionats. Per exemple, en l’àmbit mèdic és essencial fer una bona revisió i que sigui molt exacta, perquè s’hi avaluen tractaments i medicaments. És una àrea on s’estudia moltíssim.

No tinc constància del que dius en el meu àmbit, però sempre hi ha conflictes d’interessos.

Què és la ciència ciutadana i com hi apliqueu la intel·ligència artificial?

La ciència ciutadana és un paradigma on es tracta que la gent participi, entengui i gaudeixi de la ciència.

Tenim molts exemples en la recollida de dades. Per exemple: et donen una planta petita i hi observes com creix. Vas anotant una sèrie de dades i després ho lliures a un centre d’investigació. En cas que sigui un lloc on és difícil accedir, en lloc d’enviar-les a un científic, la gent que viu a prop  col·labora amb tu agafant mostres. Per una banda, té la finalitat que la gent gaudeixi i entengui; per l’altra, té la part de ciència divulgativa, perquè arribi a la gent, ja que cloure’t en un laboratori o una aula no és operatiu. Preferim mostrar les coses. La nostra investigació persegueix demostrar que l’enginyeria, la informàtica o la intel·ligència artificial tenen aplicacions interessants i que amb dades es pot fer el bé. Aportem més del que diu tothom: que es recol·lecten dades procedents de les petges digitals que deixem a través de les xarxes socials, les targetes de crèdit, etc. per conèixer el nostre comportament i muntar patrons per controlar-nos. Tanmateix, també es pot fer el bé amb les dades. Per això ens plantejàrem un projecte contextualitzat fa quatre anys amb aquest objectiu prioritari.

Per què has investigat la diversitat de gènere mitjançant les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) i les STEM (Science, Technology, Engineering and Mathematics)?

Col·laboro i treballo força a gust amb molta gent, sobretot amb els membres de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la UV, del Departament d’Estadística i del meu propi Departament (Didàctica de la Matemàtica). Ens transmetem un munt de sinèrgies i n’hi aprenem molt.

Quant a l’àmbit de gènere, el passat 11 de febrer es va celebrar el Dia de la Nena i la Dona en la Ciència i hem detectat que cada vegada menys dones opten per estudis de grau o disciplines relacionades amb la tecnologia i l’enginyeria. A més d’haver-hi poca gent, hi ha molt poques dones.

Les previsions ens indiquen que, en pocs anys, la majoria de llocs de treball requeriran l’ús de la tecnologia i n’hi haurà més ofertes que persones amb aquestes titulacions. Si hi ha poques dones que les tinguin, la bretxa encara creixerà més. En l’actualitat, hi ha noies que estudien carreres tècniques, però quan arriben al mercat de treball no n’hi ha massa. Segons les xifres del Ministeri d’Educació, són molt poques les dones que estudien Enginyeria Informàtica. De fet, en els 1980 n’hi havia un 30% i ara n’hi ha un 13%. Llavors, alguna cosa està passant... I si la dona no hi està present, al final, a més de no haver-hi paritat, quan es configuri o ens pensi en un projecte hi mancarà perspectiva.

I estem parlant de dones, però també podríem parlar-hi d’altres col·lectius que estan infrarepresentats quant a raça, orientació sexual... Llavors, si no hi estem tothom de manera inclusiva, al final hi haurà coses que se’ns escaparan. Un exemple molt senzill és el dels cinturons de seguretat. Fins fa poc hi havia una elevada mortalitat femenina en accidents de trànsit. Es va descobrir que els cinturons es dissenyaven emprant ninos amb forma masculina i s’oblidaven de dones embarassades i poc corpulentes... Per això cal tenir la perspectiva de gènere.

Què és Databeers i quina hi és la teua funció?

És un format amb quatre xerrades d’un màxim de set minuts cada una on expliques una història concreta. Com nosaltres ens dediquem a les dades, són històries sobre o amb dades. Convidem gent d’empreses, universitats, estudiants de final de grau... relacionats amb les dades. Els objectius són que la gent entengui que les dades ben emprades tenen un enorme poder divulgatiu i crear comunitat.

La intenció és que la meitat de les persones ponents siguin dones, encara que no sempre podem aconseguir-ho, ja que costa que les dones s’hi animen, mentre que els homes sempre són més llençats. Les dones, sovint, tenim el «síndrome de la impostora» perquè creiem que no ho farem bé. Amb tot, per commemorar l’11 de febrer, vam fer-ne una edició especial amb 4 dones.

Podries parlar-nos de la jornada de l’11 de febrer una mica més?

Anem a Escoles de Secundària per tal que vegin que hi ha dones investigadores, científiques, professores... i que les alumnes també s’hi poden dedicar. També anem amb companys que treballem amb nosaltres i volem animar tant a xics como xiques a què s’interessen pel món de l’Enginyeria, l’Estadística, la Informàtica, etc.

Té alguna cosa a veure amb el Girls4STEM, per fomentar la vocació científica entre les noies?

Sí. Va sorgir quan vam detectar la fuga de talents femenins de les carreres tècniques.

Hi ha moltes dones estudiant carreres relacionades amb les ciències de la salut, magisteri...; és a dir, vinculades amb la cura i l’atenció a les persones. Molt estudis indiquen que les dones es decanten per la cura de les persones i no hi veuen les aplicacions socials de les enginyeries o les matemàtiques que estan darrere de gairebé tot, però en mans d’homes.

En posaré un exemple. Sovint, quan un és jove i no sap què estudiar, podria pensar que també es dedica a la cura quan interactua amb un robot si pot ajudar a un ancià. Fins i tot hi ha dispositius que emprenen sistemes d’intel·ligència artificial que són útils per a persones que tenen una visibilitat reduïda. Intentem que la gent comprengui que aquest tipus d’aplicacions estan connectades amb la salut i, per tant, amb la cura, i que es pot cuidar des de la tecnologia.

Ets ambaixadora a Espanya de Scientix. Què és i què significa?

La comunitat europea per a l’ensenyament de les ciències. Ser-ne ambaixadora significa que, quan un centre escolar et crida vas a explicar-los tots els recursos, els projectes, concursos, competicions que organitza i que hi ha en la web per a participar-hi.

A Espanya en som vora 52 i estem en diferents ciutats. Som un grup molt ben connectat i que ens contem totes les iniciatives que duem endavant. Per exemple, si algú vol saber sobre les matemàtiques del Mètode Singapur, llança la pregunta i de seguida et contesten.

S’han establert moltes sinergies entre el professorat. En el meu cas, per exemple, que estic en el Departament de la Didàctica de la Matemàtica, si hi ha un professor d’institut i jo vull fer un experiment sobre com aprèn l’alumnat o quina estratègia empren en la resolució de problemes matemàtics, li demano si puc anar al seu centre a fer-lo.

També ets membre del node de València de la xarxa Biostatnet.

És la xarxa que s’encarrega del Projecte Statworks, una iniciativa del Departament d’Estadística i Investigació Operativa de la UV. Ho mouen també Anabel Forte, Carmen Armero, David Conesa i altres companys i companyes. És un projecte de la Fundación Española de Ciencia y Tecnología (FECYT). Hi ha diferents nodes i intentem apropar l’estadística, la matemàtica, la ciència de les dades, etc. perquè l’alumnat de Secundària o Batxillerat entengui que pot ser manipulat amb gràfics i dades i que vagi amb compte, que estigui alerta. També els expliquem coses divertides. Per exemple, intentem que vegin que la probabilitat està molt prop d’ells i que, quan utilitzen l’Spotify en mode aleatori en marxa, en realitat el que hi ha són probabilitats, perquè una cançó et duu a una altra. Els estem, doncs, explicant que la matemàtica està en el seu dia rere dia.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article