Entrevista

Joan Font i Pujol: «Comunicar, explicar històries, sorprendre i emocionar»

És fill de la Passió d’Olesa. Actualment es troba immers en la preparació dels espectacles Persèfone i Fràgil. També, és una persona molt vinculada al món associatiu i sensible a la nostra cultura que presenta a nivell internacional des de fa dècades.

Què volies ser de petit? Deia que volia ser el papa de Roma perquè veia que manava molt. Però la veritat és que, des que puc recordar, m’atreia molt el teatre. De ben petit ja pujava a l’escenari per representar la Passió i els Pastorets, espectacles populars que es feien cada any a Olesa de Montserrat, i on la meva família ha col·laborat sempre. Jo hi actuava des que era a la panxa de la mare fins als divuit anys, quan me’n vaig anar del poble. Després hi he tornat gairebé cada any, menys quan era fora de gira. Ara, encara m’agrada molt disfressar-me i participar-hi. Tota la vida he fet teatre a Olesa. A casa teníem un teatret de titelles i un altre de ‘normal’, però de petit format. Amb l’ajut dels meus germans inventàvem històries per als nostres veïns i els fèiem pagar entrada per la consumició que consistia en aigua i pega dolça.

Comediants ha editat uns llibres força interessants. Ens en pots descriure alguns? Sol solet és el primer dels nostres llibres i està fet amb les tapes metàl·liques i amb el Sol de Comediants serigrafiat, que al seu moment va merèixer els millors premis de disseny d’arreu. És molt especial perquè és com el recull de l’imaginari d’aquell llibre màgic que tu haguessis volgut tenir a les mans quan eres petit. Té retallables, papiroflèxia, ulleres, perfums i és del tot artesanal i sorprenent. El vàrem fer amb Edicions de l’Eixample. Ha estat exposat a molts museus d’art contemporani. Ha esdevingut material de col·leccionista. Ja no se’n troben i és impossible tornar-lo a fer perquè era totalment manual i de difícil industrialització.

La nit és una mica la continuació de Sol solet. És de la categoria de l’anterior i és un llibre que ara tampoc no es podria refer. Té papers de diferents materials i textures, pàgines retallades, retallables, coses que es belluguen, etc. És com una bogeria, com la nit mateixa.

El llibre dels somnis només es pot llegir quan apagues el llum. Primer l’has de carregar, exposant-lo directament a la llum d’una bombeta, després l’apagues i apareix la cal·ligrafia, els dibuixos i els continguts; és un joc màgic per anar a dormir i llegir-lo a les fosques.

L’agenda perpètua de Comediants, com el seu nom indica, sempre és vàlida. És la història de la companyia, explicada a través del calendari i la proposta és que hi apuntis també la teva part per recordar. Per exemple, jo he nascut el 3 de maig i, per tant, aquest dia hi posarà ‘recordar felicitar el Joan Font’ i veuràs al mateix temps què passava al mes de maig amb Comediants, i què solien fer com a espectacles o esdeveniments. Com que és una agenda perpètua, s’utilitza només per als fets extraordinaris que marquen la vida i per als que es mantenen al llarg dels anys. Així la teva vida i la nostra caminen plegades.

El llibre del dia i la nit seria com una continuació d’El llibre dels somnis, però aprofundint-hi més. No tan sols es llegeix de nit, sinó que també es veu i es llegeix de dia; són dos llibres en un perquè tens una pàgina que és doble. És un llibre preciós perquè també és un joc.


Quin paper ha tingut la Companyia en la cultura catalana? Penso que un paper important, perquè hem recuperat la memòria. Nosaltres vam crear-nos en un moment on moltes històries eren prohibides. Comediants va fer el primer espectacle l’any 1972 i era un col·lectiu que volia trencar les regles del joc que hi havia llavors. Des del començament vàrem pensar el carrer com a espai de representació. Recorda que als anys setanta hi havia una dictadura i que, per tant, eren prohibides totes les manifestacions públiques. Quan nosaltres vam començar era absolutament prohibit el carrer i per això vam acabar sovint a la comissaria. El carrer és la nostra segona casa i s’ha de cultivar. El primer que prohibeix qualsevol dictadura és l’espai públic.

Nosaltres ens vam encaparrar a jugar, tot i que era perillós, però l’adversitat ens va donar molta força per a poder tirar endavant. Comediants és un col·lectiu de creadors i no tan sols ha fet teatre, sinó que també s’ha dedicat al món de la creació i la comunicació. Hem fet pel·lícules, sèries de televisió, llibres, discs, objectes, exposicions, etc. Considerem que l’important és comunicar, explicar històries, sorprendre i emocionar. Ens agrada reinventar, perquè la memòria no es perdi, però posant-ho tot al dia. Quan anem pel món, tothom parla d’un teatre dels sentits, de les emocions d’un grup mediterrani i d’un grup català. Parlen de Comediants en aquest sentit. A més, hem pogut recuperar el carrer perquè Catalunya és un país que tenia moltes tradicions i arrels en aquest camp.


Ens pots destacar cap dels projectes que prepareu? Com sempre i dins les nostres calidoscòpiques activitats, preparem un nou espectacle per a espais teatrals ‘convencionals’, que portarà per nom Persèfone i estarà basat en el tema de la mort, un altre espectacle nou per a espais exteriors i no convencionals, que portarà per nom Fràgil i constarà de tres bombolles inflables, tipus boles de neu, on es representaran les diferents històries que explicarem. Fràgil és parlar una mica de les coses que no tenen valor econòmic, però sí un gran valor espiritual, emocional, humà... Em refereixo als sentiments com la soledat, l’amor, els somnis, els anhels, les il·lusions, les fantasies i, fins i tot, el malson.

També preparem un esdeveniment per a l’Expo de Xangai 2010, la celebració del mil·lenari de la ciutat d’Hanoi al Vietnam i una òpera del Llibre de les bèsties de Ramon Llull, del qual ja vàrem fer un muntatge teatral.


Has estat o ets membre de cap entitat o associació? Sí, formo part de moltes, tan professionalment com socialment. Per a mi, de les més importants és la de l’Odèon de Canet de Mar, on lluitem per a recuperar un teatre modernista, per a fer-ne un centre cultural, que ha de tornar la vida cultural a la part històrica del centre del poble.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article