Entrevista

“L’ofici de cantant de cor és una assignatura pendent a Catalunya”

Lluís VilamajóDirector del CJNC

Cant coral
Lluís Vilamajó, el nou director del CJNC20, reivindica la figura del cantant de cor.
Lluís Vilamajó, el nou director del CJNC20, reivindica la figura del cantant de cor.

Periodista - Equip de redacció Ens de l'Associacionisme Cultural Català

Entre els dies 13 i 16 d’aquesta setmana se celebren a Barcelona les audicions per escollir els trenta-dos cantants que integraran el Cor Jove Nacional de Catalunya (CJNC) 2020. El Cor, un projecte del Moviment Coral Català, neix per donar una oportunitat als millors talents emergents del país. Igual que les veus renoven en cada edició, passa el mateix amb la direcció, que enguany ha assumit el barceloní Lluís Vilamajó.

El director explica que va començar al món de la música sense ser-ne gaire conscient, quan amb 9 anys va entrar a l’Escolania de Montserrat, però ara se sent “un gran afortunat de cantar, de dirigir, de compartir música amb diferent gent”. Vilamajó va estudiar violí i cant, i després de formar part de la Capella de Santa Maria del Mar sota la direcció d’Enric Gispert, va entrar a cantar a la Capella Reial de Catalunya que dirigeix Jordi Savall. Des de fa un temps hi col·labora també en l’organització de les Acadèmies de Formació professional, de Recerca i d’Interpretació Musical, la preparació de la Capella i des de fa dos cursos també es fa càrrec de la direcció Jove Capella Reial de Catalunya per iniciativa de Jordi Savall.

Assegura que l’interessa molt treballar amb veus joves –ha estat director del Cor Infantil i el Cor de Noies del Palau de la Música, del Coro Barroco de Andalucía, Joven Coro de Andalucia i el projecte FONICS– per l’oportunitat de compartir amb ells la seva experiència d’ajudar-los tant en la seva formació com a entrar en el món professional, però també per tota l’energia que ells aporten, “que és moltíssima”.

Dijous comencen les audicions per al CJNC. Què demana a les veus joves per poder entrar al Cor?

Les audicions tindran dues parts. Una primera part individual, en què els candidats han d’interpretar una peça d’un compositor alemany. I una segona part en què s’han de preparar tres obres, que hauran d’interpretar en formació de quartet vocal.

En aquesta segona prova, que jo trobo molt interessant, els joves candidats canten acompanyats d’altres tres cordes a càrrec de joves cantants professionals. Per mi, després d’anys d’experiència, és molt important, evidentment, que el candidat tingui una bona formació com a cantant, que el seu instrument sigui el cant, però també que sigui capaç de fer música en grup, música de cambra. Aquest vessant de cantant de grup és una cosa que existeix poc a l’àmbit professional. El cantant de cor és un paper que funciona molt a altres països des de fa temps, però aquí encara no està prou normalitzat, és una assignatura pendent, tot i que des de fa un temps comencen a aparèixer en el nostre país grups vocals professionals. Quan jo estudiava, era per ser solista i els que no podien entraven a un cor. Això és el que em deien. Però el de cantant de cor és un ofici digníssim, divertidíssim, com qualsevol instrumentista de l’orquestra.

Hi ha molts estudiants de cant, molts joves i molt bé capacitats, i els hem de donar plataformes perquè puguin exercir aquesta feina de cantant de grup.

Cada director que es posa al capdavant del CJNC entenc que té el seu projecte. Quin serà el seu?

Suposo que tots tenim alguna cosa de nosaltres però sobretot de la gent amb què hem treballat. Tot aquest compendi, des que cantava a l’Escolania de Montserrat amb el pare Ireneu Segarra, més endavant amb Enric Gispert o amb el mestre Jordi Savall, i tots el que han passat pel mig, ha fet que m’estimi la música i la visqui d’una manera. I això és el que fem els directors. Compartir experiències perquè els joves es puguin enriquir.

Una novetat que he proposat com a director per aquesta edició és en l’esquema de l’encontre de l’estiu. Habitualment es treballa amb el director i es convida un altre de fora. Jo, en canvi, he proposat convidar professors com si fos una acadèmia. Així, als matins hi haurà sessions de música de cambra, en què els alumnes treballaran en petits grups amb quatre professors: dos professors de cambra, Maria Mauri i Josep Surinyac; una professora de dicció de lírica, Rochsane Taghikhani, i Jasone Alba, que farà treball de consciència de cos. I a la tarda farem l’assaig de grup.

Jo crec, i així almenys ho he viscut com a cantant, que la formació musical, tot allò que envolta la veu, és a dir, la música des de diferents perspectives, és molt important. La consciència de cos, el treball d’escena, el treball del text –no només comprendre’l sinó saber allò que té cada idioma– i la música de cambra, com qualsevol instrumentista. Jo vaig estudiar violí i vaig fer moltes hores de cambra. En deu dies el temps és just, però aquest és el missatge que volem transmetre.

El CJNC 2020 se centrarà en la música vocal alemanya dels segles XVIII i XIX. Per què aquest repertori?

Primer perquè crec que és importantíssim que els cantants passem per aquest repertori. Jo quan hi vaig passar se’m va obrir tot un món. Però també perquè l’any passat, les directores Mireia Barrera i Catherine Simonpietri van escollir un repertori molt interessant centrat en la música coral catalana i internacional dels segles XX i XXI.

Per això ara he volgut anar cap a un altre costat, per tal que els cantants passin per diferents èpoques. El programa inclou des de les cançons de Haydn fins a Brahms, passant per Schubert, Mendelsohn, Schumann, i inclourà també una obra contemporània per a cor i cel·lo. Són peces pensades algunes d’elles per ser cantades per un cantant per corda, i això exigirà a cadascú d’ells un treball molt solístic de la veu.

El CJNC és una formació especial que es constitueix cada any. Què suposa dirigir un cor d’aquestes característiques?

Cada any es fan audicions però el Cor no canvia totalment, perquè molts joves que han participat un any al següent es tornen a presentar.

L’encontre és un treball intensiu, de deu dies, i això ens obliga a tots –professors, director i cantants–, a fer molt treball individual a casa abans de l’encontre. El fet de tenir poc temps ens apropa a una  producció professional, en la qual la responsabilitat de la música és de tothom.

En aquesta edició he volgut reforçar la publicitat de les audicions del Cor a diferents llocs fora de Catalunya, als conservatoris de Madrid, Saragossa, Andalusia, perquè es presentin cantaires de tota Espanya... I ho hem publicitat en anglès, perquè també en vinguin d’Europa. Això m’ha funcionat en les Acadèmies amb Jordi Savall, al Joven Coro de Andalucía, al projecte Fònics on venien cantants de tot arreu, i és molt positiu i enriquidor. Per als joves és com un Erasmus, coneixen gent de tot arreu que els expliquen com treballen al seu conservatori, i alguns van a visitar els altres...

Crec que el camí del Cor ha de ser aquest. Un projecte obert, sense cap mena de frontera. Perquè la música no té fronteres.

Com influeix la personalitat i l’estat d’ànim del director en un cor?

Quan estic al davant d’un grup el que intento és rebre tota l’energia positiva que em donen, que és moltíssima, i fer de mirall. Perquè d’energia és evident que ells en tenen molta més que jo. La funció del director és la de coordinador, la música està per coordinar-nos.

En aquest tipus d’encontre la part social és molt important. L’encontre es farà segurament a Vic, a l’equipament Teatre L’Atlàntida, al costat de l’Escola de Música. Aquesta ubicació permet descentralitzant la cultura i afavoreix la convivència, l’oportunitat d’anar a la plaça major al vespre a prendre alguna cosa, o de fer una performance i posar-nos a cantar al carrer.

Si cantéssim més seríem més feliços?

Se sol dir que la música ens fa més feliços, però jo crec que depèn: que ens pot fer més feliços però també més envejosos, més competitius. Jo ara visc a una masia de Sant Jaume de Viladrover, al Montseny i els meus veïns són molt feliços. La felicitat possiblement depèn des d’on facis les coses i de com les puguis compartir amb els altres, sobretot.

Però evidentment hi ha unes vibracions, unes emocions que la música fa que les puguis reviure, explicar i compartir.

Comentaris

Maria Blanca Costa Oliana Badalona
1.

M' agrade molt tot el que feu.Visca la música !

Comenta aquest article