Entrevista

“La història del Trenet no ha rebut mai suport oficial ni se li ha prestat la importància que es mereix”

Associació Amics de la Vieta, Carcaixent (Ribera Alta, València)

Associacionisme

Escriptora, periodista, artista plàstica, gestora cultural i professora de català.

L’any 1864 s’inaugurava entre Carcaixent-Gandia-Dènia ‘el Trenet’, el primer ferrocarril de tot l’estat espanyol de via estreta, que convertí Carcaixent en el principal nucli ferroviari de la Ribera. En època del ple rendiment, feia tres viatges al dia i altres tres de tornada, i comptava amb una dotzena d’estacions i baixadors. Després de més d’un segle, l’any 1974 el tren va fer el seu darrer viatge. Entrevistem Paco Agulló, Paco Cogollos, Joanvi Chorro i Fina Oliver, de l’Associació Amics de la Vieta, que treballa per reivindicar i recuperar el patrimoni al voltant del Trenet.

Quina és la història del trenet que començava a Carcaixent i acabava a Dénia?

El 1854 arriba a Carcaixent el ferrocarril de València a Xàtiva. Deu anys després es construeix un nou ferrocarril a la ciutat —el tramvia Carcaixent-Gandia-Dènia— que va ser el primer ferrocarril de tot l’estat espanyol de via estreta, conegut com ‘el Trenet’.

La primera iniciativa per a la seua construcció va partir de Vicent Alcalà del Olmo, propietari i promotor de la Safor, i el projecte va ser aprovat pel govern de Madrid el 1860. Poc després, aquest promotor va cedir la concessió de Carcaixent a Gandia a una societat coneguda com a Tramway i el 1864 va finalitzar el tram entre Carcaixent i Gandia. En un principi el tramvia funcionava amb bestiar de tracció que utilitzava una trentena de cavalls. Però amb posterioritat, la propietat del tren va passar a mans de la companyia Trénor y Cia, que va transformar a vapor el trenet.

El 1881 la línia  va  ser  comprada  pel  Marqués  del  Campo  i  començaren  a  funcionar  les primeres locomotores de vapor. El 1884 es va obrir definitivament el tram entre Gandia i Dènia.

Com que l’estació d’origen era Carcaixent, allí es trobaven els tallers del ferrocarril, els dipòsits, l’administració, la direcció, etc. Carcaixent es va convertir en la segona meitat del segle XIX en el principal nucli ferroviari de la Ribera, amb dues estacions, i això va coincidir amb un període d’importants transformacions econòmiques que afavoriren l’exportació de la taronja i el seu conreu comercial.

El ferrocarril Carcaixent-Gandia-Dènia va estar en funcionament fins l’11 de juliol del 1969, en què es va tancar el tram de Carcaixent a Gandia. Cinc anys després, l’11 de febrer del 1974, es tancaria també el tram de Gandia a Dènia.

Quines característiques tenien les màquines i els vagons?

Estaven les màquines ‘De l’U al sis’, que eren més menudes i de menys potència. També n’hi havia sis més que s’anomenaven ‘les Quadrades’, i que eren més potents. Portaven tres vagons i el furgó de correus. Durant l’època de ple rendiment feien tres viatges al dia de Carcaixent a Dènia i viceversa.

Carcaixent i Dènia tenien a les seues estacions una plataforma giratòria, de manera que la màquina girava a l’arribada a l’estació i iniciava novament el viatge. Si era només d’anada a la Barraca d’Aigües Vives i a Gandia, posaven dues màquines, una al principi del comboi i l’altra al final, perquè a la Barraca i Gandia era impossible girar.

Quina gent l’emprava?

Població molt diversa: des de xicotets propietaris agrícoles fins a comerciants, funcionaris, famílies i també gent d’extracció social humil. Era gent que viatjava per assumptes de treball i negocis, per consultar a metges, per turisme de platja i de salut —balnearis i estances en climes menys humits—, per visitar familiars, també per transportar i comerciar amb els productes que donaven les terres dels voltants (taronges, verdures...), ja que era una eixida d’aquests productes fins als ports des d’on s’exportaven a l’estranger.

Per què va desaparèixer?

Perquè les institucions van apostar per inversions en carretera, en benefici dels fabricants de cotxes i motos. En tancar les inversions en un servei públic com era el nostre trenet, aquest va deixar de ser econòmicament rendible i ràpidament quedà obsolet.

Què en queda i què us heu proposat?

Malauradament no ens en queda res: ni locomotores, ni vagons, ni vies… Sabem que a Saragossa hi ha locomotores del nostre trenet, però el propietari actual —una ferralleria— demana molts diners i nosaltres no en tenim per a recuperar-les.

Després de lluitar Els Amics de la Vieta juntament amb La Ribera en Bici d’Alzira per la transformació de l’antic camí de ferro en una Via Verda, per fi s’està elaborant el projecte que anirà de Carcaixent fins a Tavernes. Se suposa que finalitzarà enguany.

Ara mateix estem recuperant algun material per fer ‘arqueologia ferroviària’ tot aprofitant les obres de condicionament de la Via Verda. De fet, estan apareixent trossos de via, cargols de ferro… Aleshores, recollim aquest material per tal de crear un Museu de la Vieta.

Podeu parlar-nos de la vostra Associació?

És un col·lectiu de gent molt diversa que va des d’antics ferroviaris fins a ferroviaris en exercici, amics o familiars de ferroviaris, mestres interessats en divulgar cultura i apassionats de la tecnologia del tren que amb impressores 3D fan rèpliques d’estacions, maquetes de tren, màquines, etc.

El nostre nexe d’unió és l’interès per mantenir viva la memòria de l'antiga línia de ferrocarril de via estreta que unia Carcaixent amb Dènia i, per suposat, recuperar el nostre patrimoni material i territorial.

Quins son els vostres objectius actuals?

La recuperació del patrimoni al voltant de la història del Trenet. Dissortadament, no ha rebut mai suport oficial per part de les institucions públiques ni se li ha prestat la importància que es mereix, fins arribar a l’extrem de perdre’s quasi tot el material: utensilis, mobiliari, tecnologia, màquines, vagons...

També volem recuperar el patrimoni territorial — l’antic camí de ferro i les estacions—, que donen fe de la seua existència en el passat.

Per què voleu la seua recuperació?

Perquè forma part del nostre patrimoni. Carcaixent va ser el principal nucli ferroviari de la Ribera, la seu del primer tram-way peninsular i un dels primers de tota Europa. Això hauria de ser un motiu d’orgull i senya d’identitat per a la nostra ciutat, sense oblidar tampoc que reuneix la suficient importància com per a ser un element de reclam i atracció que ens permetria situar-nos en el mapa de llocs singulars en el progrés de la humanitat i en el desenvolupament de la història. Volem que la història del Trenet perdure en la memòria col·lectiva de la població.

Quines activitats feu?

Fem exposicions de fotografies i materials, gravacions de testimonis orals de persones que ens han explicat les seues experiències al voltant del trenet, visites a llocs relacionats amb el món del ferrocarril, participem a la Fira Modernista de Carcaixent, i hem publicat el llibret ‘El Trenet’.

Per una altra banda, també reivindiquem l’antic camí de ferro per tal de convertir-lo en Via Verda fins a Dènia i peticions a les institucions municipals per tal de convertir algun hangar de l’antiga Vieta en seu de l’Associació i Museu per al poble.

Quins són els vostres objectius de futur?

Adequar la seu de l’associació, adequar el Museu de la Vieta per al poble, recuperar fons materials i gràfiques del Trenet per a exposar-les al Museu, divulgar la història del trenet a les escoles i promocionar una activitat extraescolar als centres educatius. També, promocionar la creació de maquetes a fi de recrear l’antic recorregut del Trenet fins a Dènia, vetllar per les fonts de la història (els testimonis orals i gràfics, els fons materials i territorials) i reivindicar l’antic camí de ferro per a convertir-lo en Via Verda fins a Dènia.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article