Entrevista

“La Fonoteca de Cobla és un projecte que fem amb molta il·lusió. Treballem amb material desconegut i, al mateix temps, nou per a nosaltres”

Joaquim Burjachs President de l’Associació Cultural Sibemoll i de la Cobla Ciutat de Girona, guanyadora del Premi Arç Cooperativa a l'Activitat als III Premis Antoni Carné

Música tradicional
El President de l'Associació Cultural Sibemoll i la Cobla Ciutat de Girona, Joaquim Burjachs.
El President de l'Associació Cultural Sibemoll i la Cobla Ciutat de Girona, Joaquim Burjachs.

Periodista - Equip de Comunicació de l'ENS

Passió per la música en majúscules. I, especialment, per la música per a cobla.

En Joaquim Burjachs és d’aquelles persones que, conversant amb ell una estona, aconsegueix transmetre’t la seva estima per allò que fa.  

Amb només set anys, va iniciar-se al món de la música tocant el bombardí, l’helicó, la tuba i el fiscorn a la Banda-Cobla del Col·legi Santa Maria de Blanes. El seu talent i perseverança van portar-lo a entrar a la Cobla Ciutat de Girona l’any 1996, on actualment exerceix de president. L’any 2003, a més, ampliaria l’activitat de la Cobla fundant l’Associació Cultural Sibemoll, dedicada a la recerca i divulgació de la música per a cobla.

A través de l’Associació Cultural Sibemoll, l’any 2014 es crea la Fonoteca de Cobla. Aquest és un projecte que ha aconseguit recuperar l’obra de compositors gironins del segle XIX i principis del segle XX a partir d’un treball exhaustiu d’investigació, de restauració de partitures i d’enregistrament de les peces recuperades.

El treball de la Fonoteca de Cobla va ser reconegut públicament el 6 de novembre passat durant la gala dels Premis Antoni Carné amb la concessió del Premi Arç Cooperativa a l’Activitat. En aquesta entrevista coneixerem amb més detall el treball de la Fonoteca de Cobla.  

 

El 6 de novembre passat vau ser guardonats amb el Premi Arç Cooperativa a l’Activitat pel vostre projecte ‘Fonoteca de Cobla’. Com va sorgir la seva creació?

La primera idea que teníem era recuperar compositors gironins nascuts a Girona ciutat amb l’objectiu de preservar i divulgar el patrimoni musical de cobla, que és molt extens. Feia temps que treballàvem en la recerca de partitures i en la recuperació de compositors desconeguts, fins que un dia vam decidir fer un enregistrament. Vam presentar el projecte a l’Ajuntament de Girona i els va semblar interessant i, a poc a poc, vam demanar la col·laboració a altres entitats de Girona i administracions. A partir d’aquí, es va ampliar la idea inicial i vam decidir treballar compositors gironins en general, no només de Girona ciutat. Això sí, el treball és tan extens que només podem treballar un compositor per any.

Algun cop s’havia fet un projecte d’aquestes característiques?

Anteriorment s’havien enregistrat discos de sardanes antigues, però aquest treball d’investigació, restauració de partitures i enregistrament de peces antigues no s’havia fet mai.

Com és el procés de tria dels compositors que formen part de la Fonoteca?

Primerament, fem una recerca d’uns quants compositors, i llavors mirem el repertori de què es disposa de cadascun. També analitzem la qualitat d’aquell repertori, i valorem si val la pena enregistrar-lo i treballar-lo. Un cop ja hem decidit el compositor, es fa un procés de recerca molt més profund, que engloba tant la part biogràfica com musical.

I com treballeu aquesta part biogràfica i musical?

El primer que fem és anar al poble natal del compositor i cerquem material als arxius municipals, a la Biblioteca de Catalunya, a l’arxiu de Torroella (que és molt important quant a sardanes), a l’Associació de Músics per la Cobla, a arxius personals o a l’agrupació sardanista del lloc. També intentem buscar col·laboracions externes que puguin fer un treball de qualitat i rigor. Per exemple, en el cas d’un dels compositors que vam treballar, Bonaventura Carreras, la biografia la va escriure en Jordi Gallegos, que és historiador, president de l’Agrupació de l’Escala i president de la Comissió d’Aplecs Sardanistes a Girona. Tota aquesta informació la incloem al llibret del CD, que acaba sent de 16-17 pàgines. Pel que fa a la part musical, el director de la Cobla, Jesús Ventura, revisa tot el material recopilat i edita les partitures per treballar-les musicalment i fer l’enregistrament final.

Quan enregistreu el disc us centreu únicament a gravar música per a cobla, com serien les sardanes?

L’objectiu és treballar cap a la música de cobla, però a cada volum també incloem un Bonus Track amb música que no és per a sardana. D’aquesta manera, volem aportar més valor qualitatiu i artístic, i també un coneixement més ampli de l’obra d’aquell músic. Hem de pensar que tots els compositors que treballem són de finals del segle XIX – principis del segle XX, i que no només feien sardanes. Les sardanes eren un més a més per a alguns. La majoria componien música clàssica, música ballable i també molta música coral. Per exemple, del compositor Frederic Sirés vam incloure la cançó de ‘La Gavina’, que és una peça per a veu i piano. En aquest sentit, per treballar el Bonus Track també busquem col·laboracions externes. Al llarg dels set volums que portem, hi ha participat moltíssima gent: violinistes, pianistes, tenors, la Coral d’Homes d’Igualada, els Cors de Girona, el Cor de Cambra, etc.

Des que vau crear la Fonoteca de Cobla l’any 2014, heu treballat els següents compositors: Francesc Perich, Narcís Costa, Ramon Basil, Francesc Civil, Miquel Serra, Frederic Sirés i Bonaventura Carreras. De quin us ha costat més trobar material?

D’en Francesc Perich. Vam trobar molt poques sardanes, només sis. La resta de peces eren ballables per a cobla. Al final, entre les sardanes i els ballables per a cobla vam poder enregistrar el primer CD. Musicalment, el que ens va costar més va ser en Francesc Civil pel tipus d’escriptura musical que tenia.

Heu trobat mai alguna dona compositora?

Ens agradaria molt, però encara no n’hem trobat cap. És un projecte i, alhora, un repte que ens proposem. Ja hem parlat amb el director que pel 2021 ens faria gràcia trobar-ne una, però és molt difícil. Tot que ja hi havia dones compositores en aquella època, els nostres paràmetres de recerca són molt específics (pertànyer a la província de Girona i haver compost música per a cobla).

Quin serà el pròxim compositor que treballareu?

Cassià Casademont, de Banyoles. Hem tingut sort, a més, perquè hem trobat una biografia ja feta bastant extensa i molt acurada.

Què us aporta la Fonoteca professionalment i personalment?

És un projecte que fem amb molta il·lusió. A part de la recerca, treballem amb material desconegut i, al mateix temps, nou per a nosaltres. L’escriptura i la música d’aquella època eren molt diferents comparada amb la d’ara, així que fem un treball d’assaig i d’enregistrament que és completament diferent de tota la feina diària a la qual estem acostumats.

En quins altres projectes esteu treballant?

Un altre dels nostres grans projectes són les produccions pròpies. Ara treballem molt amb cantants, com el tenor Albert Prius o la mezzosoprano Marta Valero. Amb ells fem cuplés, sardanes cantades i cançons líriques. Per l’any que ve, la nostra idea és que facin un concert conjunt dedicat al teatre líric català de finals dels segles XIX - principis del segle XX. O, per exemple, l’any passat va ser el centenari del músic i compositor Ricard Viladesau i, a part d’enregistrar un CD que va ser de producció pròpia, vam fer un espectacle dedicat a la seva figura titulat ‘Viladesau: de músic a mite’. Aquest any encara el fem, i l’any que ve també. Sempre busquem un valor afegit en allò que fem, i que estigui lligat a la recuperació i divulgació del patrimoni.

 

L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català desitja agrair la participació de totes les entitats i particulars en els III Premis Antoni Carné de lAssociacionisme Cultural Català

Així mateix, vol agrair la implicació activa de la Fundació Antigues Caixes Catalanes i BBVA en l’organització daquest certamen i en el foment de la cultura popular catalana.

Finalment, desitja mostrar el seu agraïment a totes les institucions i empreses que col·laboren en la seva organització: Previsora General, Arç Cooperativa,  el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article