Entrevista

“Amb Tornaveu les entitats obrien una nova finestra a la societat”

Joan-Ramon GordoDirector de publicacions de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català

AssociacionismePublicacions
Joan-Ramon Gordo és director de publicacions de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català
Joan-Ramon Gordo és director de publicacions de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català

Periodista - Equip de redacció Ens de l'Associacionisme Cultural Català

Si algú té ben apamat Tornaveu, aquest és Joan Ramon Gordo (Berga, 1952). Des del seu naixement  ara fa una dècada, i fins avui, no se n’ha apartat en cap moment. Després que en Pere Baltà dirigís els 50 primers números, va posar-s’hi al capdavant. I fins avui, que en continua essent el director, tot i que té clar que el diari digital “ja té vida pròpia i funciona tot sol gràcies als col·laboradors i l’equip consolidat de Tornaveu”.

Un bon dia d’ara fa deu anys, en Pere Baltà, en Joan Maluquer, l'Enric Cirici i l’Èric Jòver li et posen sobre la taula el projecte de diari digital Tornaveu. Què et sembla aleshores?

Una molt bona idea, perquè en aquell moment l’Ens es diu Ens de Comunicació Associativa, i havia nascut amb l’objectiu de comunicar les activitats de les associacions i federacions que en formaven part. Per tant, la comunicació era estratègica, i Tornaveu, una eina que encaixava a la perfecció. Després de fer diversos debats de territori amb mitjans de comunicació ens adonem que cal una aposta estratègica i seriosa per una eina que faciliti la comunicació de les activitats que fan les entitats a arreu del país si volem tenir incidència. I com que l’Ens és un espai fort i amb recursos ja en aquell moment, tirem endavant i tot va rodat.

 

Aquell primer Tornaveu ja tenia vocació de transcendir el món associatiu, o era un embrió per comunicació interna de les entitats?

Ja neix amb la vocació actual de comunicar a tota la societat les activitats i les reflexions que es fan des del món de l’associacionisme cultural català. De fet, l’Ens neix amb tres objectius: comunicar les activitats als mitjans de comunicació per arribar a tothom, generar un debat de reflexió sobre el fet associatiu, i en tercer lloc, esdevenir un grup de pressió de cara a les institucions. La comunicació era ja aleshores transcendental, no només per informar de les activitats sinó de les reflexions que es fessin sobre temes de profunditat.

 

Va ser ben rebut per les associacions que formaven part de l’Ens?

Sí, perquè de fet, les federacions es queixaven que teníem poca presència en els mitjans de comunicació. Ara bé, també és cert que les entitats no havien treballat prou la comunicació, donant per fet que pel fet de fer les activitats ja tenien el dret de sortir als mitjans. Amb Tornaveu les entitats obrien una nova finestra a la societat.

 

A més, l’ENS aposta per la professionalització del mijtà digital des del primer moment.

Sí, volíem ser una agència de comunicació i ens semblava important que les notícies i les propostes que arribessin als mitjans de comunicació tinguessin format professional. Per això la primera persona que es va destinar a Tornaveu va ser periodista.

 

Quins han estat els grans encerts de Tornaveu al llarg d’aquests anys?

Ha estat una aposta seriosa. Per primera vegada es crea una eina que aposta per la comunicació professional, i les entitats valoren molt positivament la seva utilitat. En el moment que sorgeix Tornaveu és clau per satisfer les necessitats de les entitats, que necessiten tenir l’oportunitat de comunicar objectivament i professionalment les seves propostes. I Tornaveu ha estat a l’altura d’aquesta funció.

 

I hi has trobat mancances?

D’alguna manera, ha costat força que les entitats de primer nivell –les associacions més petites- es creguessin el projecte, i encara hi hem d’incidir més. Però fem passos importants, per exemple, amb l’agenda cultural, que possibilita que les entitats tinguin una eina bàsica i concreta per comunicar les seves activitats. L’agenda cultural de Tornaveu té unes 5.000 activitats registrades per any, i es pot consultar de forma molt selectiva, per exemple, per territori i per temàtica. En aquest sentit, la Generalitat s’està plantejant fer una agenda cultural, i podríem col·laborar-hi i sumar esforços.

 

Ara que parles d’institucions públiques, creus que ha dedicat prou energia a potenciar la cultura popular com caldria?

Les institucions hi han dedicat molts esforços, i la visibilitat de la cultura popular a les administracions i els mitjans de comunicació s’ha aconseguit força. L’Ens hi ha posat el seu gra de sorra, i una part de la ‘culpa’ que la presència de la cultura popular i el moviment associatiu als mitjans hagi fet un salt important és nostra. Es podria fer més per difondre-la? Sí, però en el món de la comunicació hi ha molts interessos i àmbits, i estem contents de la presència que hem tingut. Seguirem fent esforços en aquest sentit.

 

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article