Entrevista

"Els mitjans de comunicació generalistes cada vegada presten més atenció als actes de cultura popular"

Gemma AguileraPeriodista

AssociacionismePublicacions
Gemma Aguilera col·labora a Tornaveu des de 2011
Gemma Aguilera col·labora a Tornaveu des de 2011

Periodista - Equip de redacció Ens de l'Associacionisme Cultural Català

Gemma Aguilera és periodista d' El Món i autora de múltiples assajos sobre actualitat política i econòmica: Agent 447: l'home que va detenir el president Compans (2011), Saltar la paret: biografia de Josep-Lluís Carod Rovira(2009) i coautora del recenemnt publicat Persistim. Cartografia de l'1-O. El relat d'un pres polític (2019), escrit a quatre mans amb Jordi Turull. En aquesta entrevista ens explica com ha viscut l'evolució de Tornaveu des del 2011, quan va començar a treballar en el digital

Des del 2011 estàs treballant com a col·laboradora a Tornaveu. Com va començar aquest viatge?


Vaig descobrir Tornaveu l'any 2011 gràcies a la Universitat Catalana d'Estiu. Estava fent-hi la cobertura de les jornades, treballant com a corresponsal del diari Avui, quan vaig tenir coneixement d'unes jornades que estava organitzant l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català.  Allà vaig conèixer en Joan-Ramon Gordo, que també estava cobrint les jornades. Passats uns mesos, l'ENS em va trucar proposant-me que comencés a col·laborar amb la revista.

 

Què t'ha aportat, en l'àmbit personal, tenir un contacte continuat amb tantes entitats culturals? Ha canviat la teva percepció sobre la cultura popular?

Abans de començar a treballar a Tornaveu, vivia bastant allunyada del món de la cultura popular. Més enllà dels castells, els gegants i els correfocs, no hi tenia molta vinculació. Això em va obligar a fer una immersió accelerada en l'àmbit de la festa. De seguida em vaig adonar que la cultura popular és un univers molt ample, i que fins i tot va més enllà de tot allò que es pot veure al carrer. Llavors vaig prendre consciència que hi ha un moviment associatiu potentíssim i capaç de crear unes xarxes i unes complicitats molt fortes. Més enllà del fenomen cultural, hi ha una dimensió social molt important. Catalunya és un país construït a base d'associacionisme.

 

També et dediques a seguir l'activitat parlamentària. Quina relació hi ha entre els col·lectius de cultura popular i la política catalana?

Al meu entendre, són vasos comunicant.  Crec que no entendríem els fets polítics viscuts els darrers anys sense tot aquest món associatiu que li ha donat suport. Crec que l'Estat espanyol no ha entès que la societat catalana és molt rica, activa i té una personalitat pròpia. Els ciutadans no són xais al servei d'un govern predeterminat, sinó que s'organitzen autònomament. Sense aquest substrat, els dirigents polítics no haurien pogut tirar endavant grans iniciatives de país. No s'entendria la solidesa política del país sense el paper de les associacions. La cultura popular sempre està present en les reivindicacions polítiques. És impossible deslligar una cosa de l'altra.

 

Com creus que ha evolucionat la presència de la cultura popular en els mitjans de comunicació genèrics?

Els mitjans de comunicació generalistes cada vegada presten més atenció als actes de cultura popular. Quan va impulsar-se el Tornaveu, probablement és percebia com un àmbit molt antic i folklòric, en el sentit negtiu de la paraula. Ara s'ha evidenciat que la cultura popular mou masses, i en conseqüència, no es poden obviar determinats actes organitzats per les entitats. Si ho fessis, estaries obviant la realitat informativa.

            Dit això, les notícies sobre cultura popular encara són considerades com a informació de segon grau. Segueixen sense ser prioritàries. Moltes vegades se'ls hi ha dona més visibilitat a actes que no són tan rellevants.

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article