Entrevista

“El món de la cultura popular és l’essència del país”

Joan MaluquerVicepresident de l'Ateneu Barcelonès

Joan Maluquer va proposar 'Tornaveu' com a nom pel digital de cultura popular.
Joan Maluquer va proposar 'Tornaveu' com a nom pel digital de cultura popular.

Periodista - Equip de redacció Ens de l'Associacionisme Cultural Català

Joan Maluquer ha vist néixer i créixer Tornaveu, però també Canemàs i l’ENS. Ell va batejar el diari digital i el va impulsar juntament amb altres companys. Actualment és vicepresident primer de l’Ateneu Barcelonès. Llicenciat en filologia clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha estat sempre vinculat al món de l’edició i la cultura.

Vostè va ser un dels impulsors de Tornaveu ara fa deu anys. Per què va trobar necessari tirar endavant una eina de comunicació digital de la cultura popular?

Érem a l’Espluga de Francolí davant d’un auditori ple de gom a gom parlant de cultura popular, i vam veure aleshores que calia articular tot aquest espai per fer arribar les reflexions a tot el món de la cultura popular.

 

El nom de Tornaveu va ser idea seva. Què volia reflectir?

Tornaveu no en el sentit d’allò que es diu i et torna, sinó en el sentit de difusió. Era un nom com qualsevol altre.

 

Fa una dècada, l’aposta digital no era pas evident al món de la comunicació. Per què trieu un web i no paper?

Era una opció possibilista, perquè no ens podíem plantejar fer paper pels elevats costos, però també perquè si havíem d’anar seguint l’actualitat no podíem pas fer un butlletí en paper, perquè faríem tard a la informació. Primer vam fer un disseny que es va fer en clau tipogràfica i no en clau de web, i després ja s’ha anat millorant i adaptant a les noves realitats digitals amb la feina dels tècnics i especialistes.

 

En el cas de Tornaveu no hi va haver cap mena de debat sobre la llengua, però hi ha altres àmbits informatius en què el castellà té una situació de preponderància, com és el cas dels esports. Es dóna per fet que la comunicació de la cultura popular es fa en català, i a més, grups de comunicació en castellà no hi han tingut interès?

En el món de la cultura en general hi ha gent molt oberta... però en tot cas ni jo, ni l’Enric Cirici ni cap altre dels nostres companys no hi hauríem estat si s’hagués plantejat un projecte en castellà. Si no hi ha un projecte comunicatiu en castellà per a la cultura popular és perquè potser no hi veuen la necessitat. Els pobles i les cultures tenen les seves dinàmiques.

 

Quina importància té la comunicació per al món de l’associacionisme cultural?

Molta! Per a nosaltres, cada vegada que desapareix una colla, un esbart o una coral, és una desgràcia per al país. Al Japó la gent es mor sola, però a Catalunya, que també hi ha gent que mor sola, són molts menys els casos perquè precisament es fa molta xarxa. La gent ens acostumem a relacionar i sempre hi ha més lligams de barri o associatius. I aquesta riquesa social és molt important. El món de la cultura popular trava el país, és l’essència.

 

Però sovint aquesta essència encara és menystinguda.

Sí, m’hi he trobat personalment. A l’Ateneu Barcelonès he coordinat un cicle de cultura popular, amb cinc sessions i hem exhibit carros dels Tres Tombs, ara hi haurà pessebres, farem una catifa de flors, etc. I dins de l’Ateneu, hi ha hagut gent de diverses seccions que això no ho veien clar, que no ho havia de fer l’Ateneu. És com un món desdenyat. Però al contrari, és la base de tot, i sense aquest canemàs que ho trava tot tu no pots fer res com a país i com a poble.

 

Justament per aquest menyspreu, comunicativament la cultura popular no ha tingut fins ara un lloc en els mitjans de comunicació generalistes.  Tornaveu ha estat l’eina per propulsar-ho tot plegat.

Sí, perquè els mitjans també han vist que la cultura popular mou moltíssima gent, i això genera atenció. Fa deu anys, nosaltres vam crear Tornaveu per pura necessitat, perquè a més hi havia una altra qüestió, i és que havia nascut l’Ens de la Comunicació –ara Ens de l’Associacionisme Cultural Català-, i alguna cosa havíem de comunicar, no? Havíem d’oferir un producte comunicatiu a les entitats adherides. I Tornaveu s’ha convertit en una eina que relliga les entitats i dóna sentit a la coordinació de les entitats, que poden

actuar com a lobby.

 

Més enllà de comunicar internament a les entitats, Tornaveu també ha informat els ciutadans en general, que no necessàriament pertanyen a cap associació. Ha estat, també, una manera d’acostar la cultura popular a tota la societat.

Sí, sens dubte. La gràcia és que Tornaveu informa d’actes de manera sistemàtica, amb un patró d’informació, i que altres mitjans en poden fer ús. Perquè abans fèiem actes de gran importància, però si no transcendien i es difonien, passava totalment desapercebut.

 

Amb una dècada d’experiència, quins reptes creu que ha d’afrontar Tornaveu per encarar el futur?

Per al meu gust personal, hi hauria d’haver una mica d’opinió. Opinió que vol dir que no sempre deixaràs tothom content. Donar informació està molt bé i és molt necessari, però és neutre. Però de vegades les coses també s’han de valorar. Quan es fa una crònica d’esports, oi que es valora si un jugador ho ha fet bé o malament? S’ha de saber trobar el to de com introduir una certa opinió i que la gent vulgui aparèixer bé a Tornaveu, que es vegi l’esforç que s’ha fet, seria important. Tornaveu és el complement de la revista Canemàs, d’alt nivell cultural i reflexió. Però entremig, hi ha tot un espai d’opinió que es pot afegir per acabar-ho de relligar tot.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article