Entrevista

“El nostre objectiu és sols un però complex: un barri on viure amb dignitat”

Maika Barceiro Presidenta de l’associació veïnal Els Orriols-Rascanya

Associacionisme

Escriptora, periodista, artista plàstica, gestora cultural i professora de català.

Maika Barceiro és presidenta de l’associació veïnal d’un dels barris més oblidats de València.  Ha lluitat en diversos àmbits —per millorar la qualitat de vida, contra la ZAL, Per l’Horta, Front Abolicionista, Xarxa Feminista— i ha participat en ponències, taules rodones, uns quants SIAP’s, setmanes culturals, concursos i exposicions d’artesania... i molt més.

Podríeu fer-nos una mica d’història del moviment veïnal a la ciutat de València?

Les associacions de veïns sota la dictadura franquista eren assemblees que aprofitaven els caps de família i les parròquies, on els sacerdots eren conscients de la necessitat de viure amb dignitat als barris obrers.

Recordem que tan sols es construïa sense clavegueram, sense voreres ni asfalt, sense escoles ni centres sanitaris... Tot consistia a omplir-se les butxaques amb diners ràpids i a costa dels treballadors que començaven a arribar a ciutats com València  buscant treball.

S’acolliren a la Llei d’Associacionisme del 1964, però no aconseguiren ser legals amb estatuts fins al 1976.

A València el moviment assembleari va durar molts anys. Primer va existir la Federació d’Associacions de Veïns de L’Horta, el 1992 es va anomenar ‘València’. En l’època en què la Junta Directiva estava presidida per Felix Estrela —jo era llavors responsable de la Dona— es va fer aquest canvi. El 1991 i el 1992 vaig ser també responsable de la Dona en la Confederació Estatal d’AA.VV.

 Què hi ha de l’associació de veïns Els Orriols-Rascanya?

Orriols n’és una de les més antigues, puix que hi apareix el 1976. Hi ha hagut uns quants presidents amb diferents caràcters, però amb el mateix objectiu: aconseguir que es pogués viure al nostre barri amb dignitat i qualitat de vida. Hem continuat esforçant-nos i aconseguit èxits, però lluitant sempre per assolir aquesta dignitat i qualitat.

Hi ha hagut lluites per aconseguir la conscienciació de dones i homes, col·legis, escoletes infantils, jardins, asfalt, semàfors, claveguerams, edificis sense aluminosi —creàrem el 1992 l’Associació d’Afectats en Edificis i Construccions, de caràcter estata i de la qual sóc la presidenta—, defensa dels nostres drets com a consumidors, places, parcs, projectes d’oci i temps lliure, festes, cursos de valencià —preparació oral, elemental, mitjà i superior des del 1990 fins al 2000—, concurs de còmics, de contes en castellà i valencià, campionats i lligues de futbito en les èpoques més dures de la droga, recuperació història i patrimonial —Sant Miquel dels Reis, Ermita de Sant Jeroni, les cases baixes dels carrers Sant Joan Bosco i Padre Viñas, alqueries, l’Horta Molí, etc.—, cursos diversos, tallers de cal·ligrafia, lectura..., projectes de lectura participativa de La Barraca de Blasco Ibáñez amb entitats, brodat de poemes..., Centre de Salut, Biblioteca (la que més préstecs té de tota la ciutat), Universitat Popular, Escola Permanent d’Adults, Centre Juvenil... Lluita al tercer cinturó de l’Horta, La Punta, Natzaret, Cabanyal, Botànic, Peixets, etc. La Dona, Informació, conscienciació, autoestima, apoderament, comunicacions en Jornades, exposicions d’artesania, xerrades i tallers, abolició de la prostitució, comunicació en Jornada del Col·legi de Metges...

En sou la presidenta?

Sí. Des del 1990. Potser perquè el meu caràcter em duu a pensar que cada persona dona del seu temps i esforç el que pot; ara bé, tots som imprescindibles, no acostume a enrabiar-me i estic perquè m’agrada i vull. Això es nota. M’hi veig més com a organitzadora i coordinadora que no pas com a dirigent. Amb tot, si he de dir alguna cosa en nom de la Junta, ho faig, sempre amb educació, però decididament.

En quins àmbits treballen vostès en l’actualitat?

En consciencia, perquè encara ens en falta. Mai no n’hi ha prou i també intentem crear un ambient de solidaritat i companyia. Reivindicacions i, alhora, seguir mantenint aquest ambient de barri on tothom es coneix i s’hi ajuda quan cal.

Quins objectius persegueixen?

Sols un, però complex: un barri on puguem viure amb dignitat com a persones amb tot el que això significa: infraestructures, social, educació, oci, patrimoni arquitectònic, immaterial, llengua, cultura, etc.

Quines reivindicacions han elaborat?

Un Centre de Salut amb més serveis i no al tancament de l’Hospital La Fe. No al Forat de la Vergonya. Rehabilitació de les alqueries per a la Biblioteca, Centre Cívic Cultural, etc. Ampliació de l’Institut d’Educació Secundària d’Orriols.Poliesportiu públic. Transport públic al servei del ciutadà i la ciutadana, especialment per als més vulnerables com és la gent gran, els malalts, els xiquets... No més formigó ni cases tancades. Polítiques de foment de lloguers econòmics per a joves i famílies uniparentals. Cap habitatge buit. Neteja, recollida de fem, deixalles i vehicles abandonats al carrer. Presència de la policia local de barri i retén. Fora antenes de telefonia mòbil. Rehabilitació integral d’edificis: aluminosi, etc.

També, polítiques socials i alternatives d’oci per als joves. Polítiques socials per a l’equiparació de gènere: treball de qualitat, formació professional i cultural, informació de drets, assistència social. Polítiques de protecció a la infantesa, ajudes, ludoteques públiques, control mèdic de l’alimentació i la salut, escoletes infantils públiques. Polítiques socials amb la gent gran, residència-centre de dia, activitats socioculturals, assistència geriàtrica, ajuda a domicili, etc. Foment i conscienciació de la cultura, la història i la llengua de L’Horta i del País Valencià. Inversions per a la integració dels nouvinguts.

I quant a projectes participatius?

Xarxa d’escoles per l’Horta, Lectura de La Barraca, Construïm barri, TRIA’M DE REGAL (regalem llibres), Dibuixem el nostre barri (en tela), TEMPS DE LECTURA (club de lectura), Joc de les Preguntes, Agenda d’Orriols i Setmana Intercultural amb altres entitats del barri, etc.

Dins de l’àmbit dels tallers, n’hi ha d’autoestima, autoconeixement, consum responsable, reciclatge, salut, risoteràpia, artesanies, lectura i declamació de versos en veu alta, cal·ligrafia gòtica i llatina, etc.

Com és la relació amb les altres associacions veïnals?

Sempre des del respecte. Amb algunes hi tenim més relació que amb altres, ja siga per experiència en lluites plegades o per temps de conèixer-se dins la Federació.

I amb altres plataformes ciutadanes?

També des del respecte no té per què haver-hi problemes. De fet, estem en plataformes tan diverses com Abolició de la Prostitució i Defensa de L’Horta.

Davant la greu crisi climàtica que ens afecta, què en pensen?

Estem totes molt sensibilitzades, ja que les associacions estan formades per persones que hi veuen i escolten i, especialment, senten aquest canvi climàtic.

Com volen contribuir a la transició ecològica?

La tasca d’informació i conscienciació hem de començar-la per nosaltres mateixos. Hem de preparar-nos per fer possible la unió amb aquesta diversitat i quantitat d’entitats que estan pronunciant-se contra el canvi climàtic. Hi ha encara dificultats, en general, per decidir quin hauria de ser el nostre paper.

Com penseu que podria tornar a arrelar l’associacionisme ciutadà?

En aquest debat estem ara. Cap on ens encaminem les AAVV. Estem vivint un moment dolç quant a la participació de la gent en moltes i variades entitats, grups, etc.

Quin paradigma democràtic nou creieu que podria funcionar?

Estem en un món on pots participar simplement amb un clic, però això no significa que la teua participació siga més conscient, informada i decisòria. Partint d’aquí, pense que totes les fórmules són importants, donar la teua opinió (amb compte amb els trolls i les trampes d’Internet i Twitter, boles, etc.), aixecar-te del sofà i defensar les teues idees al carrer, en assemblees, en organitzacions, etc.

Aconsegueixen atreure la gent jove?

Segons les activitats. El Dia de la Dona Treballadora del 2018 vam organitzar una brega de galls (rap però xiques i després vam analitzar les lletres dels raps). Molt bé.

Us ajuden les xarxes socials?

WhatsApps, Twitter, Facebook, Assemblea d’Orriols... Les emprem però no les sabem utilitzar bé.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article