Entrevista

"El meu mètode de treball és absolutament anàrquic"

Miquel GilMúsic

Música tradicional
Miquel Gil presentarà aquesta setmana 'Geometries' al Palau de la Música de València i al Festival Tradicionàrius. Fotografia: Eva Balcells
Miquel Gil presentarà aquesta setmana 'Geometries' al Palau de la Música de València i al Festival Tradicionàrius. Fotografia: Eva Balcells

Periodista - Equip de redacció Ens de l'Associacionisme Cultural Català

La publicació de Geometries (Temps Record, 2019) és una de les publicacions discogràfiques més esperades pels amants de la música d'arrel. Una proposta d'allò més eclèctica, com és habitual en la trajectòria de Miquel Gil, que inclou havaneres, fandangos, albades, peces amb aires malloquins i fins i tot cançons amb un toc reggae. El compositor de Catarroja presentarà el nou treball al Palau de la Música de València (21 de març) i en concert de presentació conjunt, que tindrà lloc al Centre Artesà Tradicionàrius, entre el Festival Barnasants i el Festival Tradicionàrius (22 de març). Els lectors de Tornaveu tenen un 40% de descompte en el concert barceloní comprant l'entrada en el següent enllaç amb el codi promocional 220319

 

Aquesta setmana presenties Geometries al Centre Artesà Tradicionàrius i al Palau de la Música de València. Quines sensacions tens?

Tinc molta curiositat. Quan et planteges un treball nou, sempre hi ha un punt d'incertesa. Agradarà? No agradarà? La veritat és que ja tinc moltes ganes de presentar el directe. Pels músics, és el tancament del cercle. Després de compondre les peces, fer la tria, treballar amb els productors, tancar-te moltes hores a l'estudi, estudiar la part gràfica, etcètera, el cos et demana acabar l'obra i presentar-la. Estic content perquè els imputs que estem rebent de la gent són molt positius.

Després de la publicació de Per Marcianes (2011), vaig decidir que necessitava aire, prendre un petit respir. Els conjunts de música tradicional no són com els de rock 'n' roll, que es poden permetre un o dos anys sabàtics. Has d'estar en gira constant. Per això, després de vint anys trepitjant escenaris, volia fer un pas enrere. Ara, després d'aquest parèntesi, vaig adonar-me que trobava a faltar la carretera i els concerts.

 

Set anys de silenci com a Miquel Gil, però en els quals no has deixat de treballat en diferents iniciatives.

En aquest temps m'he dedicat a projectes que podríem definir com a curriculars. Amb el meu amic Pep Gimeno 'Botifarra', hem portat arreu del país l'espectacle 'Nus', que fa proselitisme de la música tradicional. En l'àmbit del cinema, he participat de la banda sonora del documental El arquitecto de Nueva York, que va guanyar el Dofí d'Or al Festival de Canes i també va ser guardonat en  el Festival de Nova York. També en l'àmbit audiovisual, he impulsat la primera temporada de 'Bambant per casa', un programa emès a la plataforma À Punt que demostra que és possible fer una televisió valenciana de proximitat molt diferent de la que va representar Canal 9. Afortunadament, durant aquests set anys no he parat. 

 

Com ha estat el procés creatiu de Geometries?

Vaig recórrer a gent de confiança per saber quines deu cançons podríem incloure en el disc d'entre la trentena que tenia compostes. El meu mètode de treball és absolutament anàrquic. La tria de les peces no segueix cap fil conductor. Sovint, la frase d'un poema, fins i tot una paraula, aconsegueix transmetre'm una imatge potent, i llavors decideixo estirar del fil. En l'àmbit musical, és un disc força eclèctic que troba unitat en la meva veu.

 

És més senzill experimentar amb la música tradicional, com has fet en la teva trajectòria, musicant les lletres de poetes contemporanis?

Aproximadament fa un any, en commemoració de l'any Llull, vaig participar amb l'actor Pere Arquillué en unes jornades dramatitzades. Sobre la base de tres o quatre textos de Llull, jo mig improvisava cançons d'arrel tradicional. És evident que els temes clàssics de la poesia (l'amor, la mort, l'odi) sempre són els mateixos. Dit això, prefereixo que la poesia faci olor de tinta fresca. Que les emocions siguin transmeses per persones que viuen ara mateix.

 

Has fet una versió lliure d'un poema d'Inma Máñez per a parlar dels fets del primer d'octubre.

La poesia té aquestes coses. Tot i que un autor pareix un poema amb una intencionalitat concreta, després la peça pot adoptar altres significats pel lector. Mañez escriu: "Les mans entrellaçades parint carícies noves de nit esperant la matinada". En aquest cas, es tracta d'un poema sobre desamor que em va venir al cap en veure com s'obria el cap a la gent i els fotien d'hòsties. Molts no esperàvem una resposta tan sanguinària dels cossos policials, pensàvem que simplement no ens prendrien seriosament.

 

Molts lectors de Tornaveu es preguntaran perquè el disc s'anomena Geometries.

Està extret d'un poema de Begoña Pozo sobre la violència masclista que s'anomena així. Pozo ve a dir que tots els aspectes de la vida són polièdrics, tenen diferents cares, però la violència no. La violència és el fracàs de la societat. És l'estat en què ens apropem més a les bèsties. D'altra banda, Geometries també em servia per a definir aquesta etapa vital en el qual he participat en molts projectes diferents.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article